Gerió, fill de Crisaor i Cal·lírroe, és un personatge de la mitologia grega amb tres cossos i tres caps al qui se li atribueix la fundació de Girona. Regnava sobre l’Hespèria i habitava a l’illa Erítia.
Va ser mort per Hèracles quan, després d'una de les seves missions, aquest li va robar el ramat de bous i vaques vermelles. Gerió el va perseguir a la recerca de la seva venjança, però quan el sobrevolava el va matar en disparar-li una fletxa enverinada amb la sang d'Hidra.
La mitologia catalana va adaptar el mite. Deia que Gerió, gairebé s'havia tornat rei d'Ibèria i que perseguia Pirene, que n'era la reina, per matar-la i arrabassar-li el poder. Veient que no reeixiria pas a capturar-la, va cremar una gran estesa de terreny per matar-la. Hèrcules, de lluny estant, veuria la gran columna de fum i hi correria a veure què passava. Llavors hauria vist Pirene agonitzant enmig del foc. La va voler salvar, però ja era massa tard. Aleshores, ple d'ira com estava, va reptar en duel Gerió i el vencé. En acabat, va arreplegar totes les pedres que va trobar i va construir un gran mausoleu en memòria de Pirene i en honor d'ella recordarien com els Pirineus. Aquesta tradició la recull l'Atlàntida de Jacint Verdaguer.
