Des de primera hora de la tarda d’aquest dijous, milers de persones seguien la marxa dels Manages de Verges (Baix Empordà). El so de les trompetes i els tambors marcaven el pas de l’exèrcit de romans que han recorregut els principals carrers de Verges, en el primer dels actes de la processó.
“Mai no havia vist tanta gent a la tarda”, assenyala el membre de la direcció de la Processó de Verges, Agustí Cansell. I és que, de nou, aquesta petita localitat baixempordanesa ha vist com la seva població es multiplicava per vuit, per viure un dels actes més destacats de l’any.
A les deu de la nit s’ha fet a la plaça Major l’habitual representació de la Passió, on 1.400 persones han reviscut la vida i mort de Jesucrist. Com és habitual, les entrades estaven esgotades des de feia dies i els carrers dels voltants de Verges ja estaven plens de públic expectant per l’inici de la processó.
Un dels moments més esperats, com sempre, ha estat el pas dels cinc esquelets ballant al so d’un tabal. La Dansa de la Mort, un element únic de Verges i que és “el gran atractiu” de la processó.
“Tenim la virtut que s’hagi preservat en el temps. N’estem orgullosos”, assenyala Cansell. Aquest és el motiu pel qual des de Verges s'hagi demanat que sigui Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. Un procés llarg que pot durar uns dos anys i que “no és fàcil”. “Creiem que en som dignes mereixedors”, remarca Cansell.
Una tradició de l'Edat Mitjana
Els orígens de la Dansa de la Mort es remunten a l'Edat Mitjana, en un moment en què la pesta negra assolava Europa. La de Verges és l'única dansa que ha perdurat en el temps. La conformen cinc esquelets disposats en forma de creu que dansen al so d'un tabal i cinc personatges més que els segueixen i són els encarregats d'ambientar el quadre. Els primers van vestits d'esquelets i els segons, amb túniques negres.
La dansa simbolitza el pas inexorable del temps i el destí dels humans. Dels cinc esquelets (dos adults i tres nens), un dels dos primers porta una dalla que sega la vida; l'altre, una bandera amb la frase en llatí 'Nemini Parco' (No perdono ningú).
Dos dels tres infants duen platets amb cendra, que simbolitzen el destí que els espera al cos i a la carn. El tercer mostra un rellotge sense broques, símbol que la Mort sempre arriba i que el temps és caduc. El conjunt el completa el seguici lúgubre i un altre esquelet que duu un estendard on hi ha dibuixades una bandera i dues tíbies que acompanyen la frase 'Lo temps és breu'.
El carrer dels Cargols
Als volts de les dotze de la nit, un cop s'ha condemnat Jesús a la creu, ha començat la Processó pels carrers medievals de la localitat. Convertits en la Via Dolorosa, s'hi han representen les escenes del recorregut que fa Jesucrist fins a la muntanya del Calvari.
El públic, situat al llarg dels carrers, ha vist durant aquesta matinada de divendres passar la Processó, il·luminada només per torxes enceses col·locades prèviament a les parets. Un dels més esperats era el carrer Orient, que es converteix per una nit en el "carrer dels Cargols" per les closques d'aquests mol·luscs plenes d'oli que pengen de les parets amb metxes enceses i il·luminen l'escena.
Les escenificacions que s'han pogut veure al llarg del recorregut són: la curació del cec, la primera caiguda amb la verònica, les tres maries i les dones de Jerusalem, la segona i la tercera caiguda. La representació ha acabat de matinada amb la Crucifixió de Jesucrist a la plaça de l'Església i la reverència de la Dansa de la Mort davant del Santíssim.