Som uns privilegiats. Cap a 500 érem la nit de dimarts a La Mirona, que ens podem considerar uns privilegiats. Massa pocs per la qualitat de la proposta, però vaja, per vosaltres farà. Vam assistir a un sensacional ritual de celebració de l’univers construït per Maria Arnal i Marcel Bagés, amb producció de David Soler, al disc Clamor (Fina Estampa, 2021) i també de comiat, ja que el duet ha decidit seguir camins diferents. L’espectacle Hiperutopia, que manlleva el nom d’un dels temes de Clamor, només ha pujat a l’escenari en dues ocasions. La primera aquest estiu, al festival que els va encarregar donar-li una altra volta a la proposta: el Sònar. La segona, l’altre dia a La Mirona de Salt, dins la programació de Temporada Alta.
Hiperutopia –l’espectacle- és una reformulació de la majoria dels temes de Clamor, un dels discos més importants editats al nostre país durant el 2021, excepte Murmuri i Alborada. La resta, hi són tots. Són els mateixos temes, però sonen molt diferents, ja que Arnal i Bagés, en la seva voluntat de “fer un viatge”, hi han incorporat noves sonoritats, destacant especialment la participació de les 36 cantants del Cor de Noies de l’Orfeó Català, que fan créixer de manera exponencial la potència dels temes en els quals intervenen, enriquint la seva textura mentre Arnal, gaudint ostensiblement, es revela com una veritable bèstia, com ara a la cançó Fiera de mi. Una pantera en escena.
Un altre dels moments més corprenedors i inoblidables de la vetllada va ser la interpretació de la versió electrònica del Cant de la Sibil·la, durant el qual semblava que Arnal havia entrat en trànsit tot proclamant la fi dels temps. Va ser com la celebració d’un ritus, amb la sacerdotessa al centre, per davant d’un grup de vestals. Perquè, afortunadament, Hiperutopia, a més d’un concert, també és un espectacle visual amb un acurat disseny de llums, un gran nombre de projectors, una pantalla lumínica de fons que serveix els contrallums necessaris i la participació activa i coreografiada de les cantants del Cor de Noies de l’Orfeó Català, guarnides amb un vestuari adequat seguint les característiques del de l’oficiant principal, la Maria Arnal.
Vam arribar a aquest punt de l’espectacle levitant un parell de pams per damunt del terra de la sala, perquè abans vam tenir l’oportunitat d’escoltar Meteorit ferit, un tema meravellós, que converteix la vulnerabilitat en poesia, amb una lletra superba i una debilitat d’aquest cronista, que va ser guardonada amb tota justícia amb el Premi Cerverí 2021 dels Premis Literaris de Girona, els Bertrana. Abans, ja havíem escoltat Tras de ti i El gran silencio, tot seguint l’estela de l’artista, utilitzant un referent astronòmic, del que en van plenes moltes de les lletres dels temes de Clamor.
Jaque, Milagro i Ventura van precedir Fiera de mi, Hiperutopia i Sibil·la Techno –una variació instrumental-, que va ser el tema que va precedir els bisos. No va arribar a ¾ d’hora tot plegat. Cap sorpresa, al Sònar ja va ser això. A La Mirona es va allargar potser una mica més, per acabar de fer l’hora, i el duet –trio en tot cas a Salt, amb presència també de David Soler a escena-, va afegir tres temes del seu primer disc, 45 cerebros y un corazón, publicat el 2017 i que ja anunciava el que vindria després. Bienes, Canción total i l’estupenda Tu que vienes a rondarme es van succeir fins a cloure una vetllada memorable.
Crònica elaborada en col·laboració amb la Revista Proscenium
Espectacle:Hiperutopia (Maria Arnal i Marcel Bagés)
Espai: La Mirona. Festival Temporada Alta, 11 d’octubre de 2022
