Avui s'han fet públiques dades de tot Catalunya sobre la resistència que hi ha encara a la mamografia, que l'administració recomana fer cada 2 anys. Un estudi fet el 2010 per l'AECC amb xifres dels darrers dos anys revela que un 14,6% de les catalanes no es va fer cap mamografia en aquest període, un percentatge que tot i que està per sota de la mitjana estatal (16,4%), encara continua bastant per sobre de les xifres del País Basc (4,7%), Navarra (5%), o Aragó (11%), que són les que encapçalen el rànquing. A l'altre extrem se situen Castella i Lleó (21,1%) i Extremadura (24,1%).
Aquesta població resistent a les mamografies generalment ja coneix la prova i per això la "tem", segons Soto, ja que és dolorosa en alguns casos. També hi ha la idea "errònia", subratlla la psicooncòloga, que perquè no hi ha senyals d'alarma, com un bony al pit, es considera que no cal fer la mamografia. Altres dones associen els controls periòdics com una recerca "activa" de la malaltia, segons l'estudi.
Les persones resistents a la prova també argumenten la falta de consens entre els professionals sanitaris a l'hora d'assessorar sobre la periodicitat, o els entrebancs de l'administració per concertar hora, per exemple. Així mateix, també s'esgrimeix que "la mamografia no prevé", en el sentit que les dones resistents a la prova consideren que aquesta no els solucionarà el problema de salut en cas que el tinguin. Un altre dels arguments en contra del control són les interferències en la seva credibilitat, ja que hi ha la percepció que la periodicitat pot estar influïda per interessos polítics o econòmics.
El perfil de les dones que no s'han fet la prova en els dos anys estudiats per l'AECC és principalment de persones immigrants, sense parella, sense estudis, i amb ingressos i de classe social entre mitjana i baixa.
En canvi, les dones que sí es fan la prova en la periodicitat marcada per l'administració dels 2 anys prioritzen el benefici de fer-se la mamografia, que comporta poder actuar abans davant del diagnòstic. Per augmentar aquest percentatge de dones que sí es fan la prova periòdicament l'AECC aconsella fer una comunicació "positiva" sobre la mamografia que emfatitzi el benefici; crear un entorn "més amable" que minimitzi el desgrat cap a aquesta prova; unificar els criteris de recomanació entre tots els professionals; facilitar els tràmits, o també oferir una invitació a fer-se la prova "més emocional", entre altres recursos.
El càncer de mama és el tumor maligne amb més possibilitats de curació si es detecta als estadis inicials. Per això, a tot l'Estat s'han implementat programes de cribatge poblacionals per a dones d'entre 50 i 64 anys. En algunes comunitats, fins i tot, s'ha ampliat el rang d'edat i ja inclou les dones de 45 a 69 anys. Tot i aquests programes de cribatge, però, l'AECC alerta que encara hi ha una elevada incidència d'aquest càncer.
Uns quinze casos diagnosticats cada dia a la demarcació de Girona
La presentació d'aquestes dades s'ha fet des de la branca gironina de l'AECC-Catalunya contra el Càncer. Per això que s'ha aprofitat per fer públiques també xifres de la demarcació, on cada dia es detecten uns quinze càncers de mama. Davant la falta de dades més recents, les d'entre el 2003 i el 2004 revelen que els casos detectats en aquest període a la Regió Sanitària de Girona van ser de 677.
La branca gironina de l'AECC-Catalunya contra el Càncer també ha aprofitat per presentar els actes que celebraran al voltant del Dia Contra el Càncer de Mama, el 19 d'octubre vinent. El primer tindrà lloc el 18 d'octubre a la Casa de Cultura de Girona, on es farà una jornada sobre el cribatge relacionat amb aquests tumors. També es projectaran pel·lícules sobre el tema i s'impartiran tallers per a dones que hagin patit un càncer de mama. Així mateix, el 22 d'octubre es farà a la Vall de Sant Daniel el II Nordic Walking, dirigit a dones operades per aquest tumor i al públic en general.
Totes les activitats estan detallades a la pàgina del Facebook de Catalunya contra el Càncer Girona. D'altra banda, també es pot aprofundir més sobre els tumors en general al web de l'AECC (www.aecc.es), i a la pàgina que recull testimonis de persones que han sobreviscut al càncer supervivents.com.
Aquesta població resistent a les mamografies generalment ja coneix la prova i per això la "tem", segons Soto, ja que és dolorosa en alguns casos. També hi ha la idea "errònia", subratlla la psicooncòloga, que perquè no hi ha senyals d'alarma, com un bony al pit, es considera que no cal fer la mamografia. Altres dones associen els controls periòdics com una recerca "activa" de la malaltia, segons l'estudi.
Les persones resistents a la prova també argumenten la falta de consens entre els professionals sanitaris a l'hora d'assessorar sobre la periodicitat, o els entrebancs de l'administració per concertar hora, per exemple. Així mateix, també s'esgrimeix que "la mamografia no prevé", en el sentit que les dones resistents a la prova consideren que aquesta no els solucionarà el problema de salut en cas que el tinguin. Un altre dels arguments en contra del control són les interferències en la seva credibilitat, ja que hi ha la percepció que la periodicitat pot estar influïda per interessos polítics o econòmics.
El perfil de les dones que no s'han fet la prova en els dos anys estudiats per l'AECC és principalment de persones immigrants, sense parella, sense estudis, i amb ingressos i de classe social entre mitjana i baixa.
En canvi, les dones que sí es fan la prova en la periodicitat marcada per l'administració dels 2 anys prioritzen el benefici de fer-se la mamografia, que comporta poder actuar abans davant del diagnòstic. Per augmentar aquest percentatge de dones que sí es fan la prova periòdicament l'AECC aconsella fer una comunicació "positiva" sobre la mamografia que emfatitzi el benefici; crear un entorn "més amable" que minimitzi el desgrat cap a aquesta prova; unificar els criteris de recomanació entre tots els professionals; facilitar els tràmits, o també oferir una invitació a fer-se la prova "més emocional", entre altres recursos.
El càncer de mama és el tumor maligne amb més possibilitats de curació si es detecta als estadis inicials. Per això, a tot l'Estat s'han implementat programes de cribatge poblacionals per a dones d'entre 50 i 64 anys. En algunes comunitats, fins i tot, s'ha ampliat el rang d'edat i ja inclou les dones de 45 a 69 anys. Tot i aquests programes de cribatge, però, l'AECC alerta que encara hi ha una elevada incidència d'aquest càncer.
Uns quinze casos diagnosticats cada dia a la demarcació de Girona
La presentació d'aquestes dades s'ha fet des de la branca gironina de l'AECC-Catalunya contra el Càncer. Per això que s'ha aprofitat per fer públiques també xifres de la demarcació, on cada dia es detecten uns quinze càncers de mama. Davant la falta de dades més recents, les d'entre el 2003 i el 2004 revelen que els casos detectats en aquest període a la Regió Sanitària de Girona van ser de 677.
La branca gironina de l'AECC-Catalunya contra el Càncer també ha aprofitat per presentar els actes que celebraran al voltant del Dia Contra el Càncer de Mama, el 19 d'octubre vinent. El primer tindrà lloc el 18 d'octubre a la Casa de Cultura de Girona, on es farà una jornada sobre el cribatge relacionat amb aquests tumors. També es projectaran pel·lícules sobre el tema i s'impartiran tallers per a dones que hagin patit un càncer de mama. Així mateix, el 22 d'octubre es farà a la Vall de Sant Daniel el II Nordic Walking, dirigit a dones operades per aquest tumor i al públic en general.
Totes les activitats estan detallades a la pàgina del Facebook de Catalunya contra el Càncer Girona. D'altra banda, també es pot aprofundir més sobre els tumors en general al web de l'AECC (www.aecc.es), i a la pàgina que recull testimonis de persones que han sobreviscut al càncer supervivents.com.
