La connexió del port de Palamós amb Palma de Mallorca a través d'una línia regular de ferri ha estat una demanda històrica del territori, recolzada per la Cambra de Comerç de Palamós. De fet, com ha assegurat Rodríguez, hi ha companyies que estarien "interessades" en engegar la línia, però ara com ara el Govern veu difícil que la connexió pugui ser una realitat, com a mínim a curt i mig termini.
"Econòmicament, no és un moment fàcil i, a més, aquestes línies només funcionen si tenen rendibilitat", ha dit la gerent de Ports. I aquest és, precisament, el principal escull amb què topa la connexió. Per poder operar un ferri regular, a més de passatgers calen mercaderies. I aquests dos requisits s'han de donar en els dos sentits de la línia.
Dolors Rodríguez ha dit que el port de Palamós "té totes les facilitats tècniques i operatives" perquè el ferri sigui una realitat. Una bona prova és que, a més de rebre nombrosos creueristes, les instal·lacions han recuperat el volum de mercaderies que movien abans de la crisi. L'any passat, se'n van moure 208.826 tones (un 20% més que el 2009), principalment de ciment, pasta de paper i fusta.
Però aquesta casuística no es dóna en sentit invers; és a dir, que des de les illes Balears fins a Palamós la línia no seria rendible i quedaria "encallada", ha assegurat la gerent de Ports de la Generalitat.
Interès per la connexió amb l'aeroport
Si bé la connexió amb Palma de Mallorca no és, ara com ara, una prioritat, el Govern sí que treballa per fer realitat un altre enllaç. Es tracta de la connexió del port amb l'aeroport de Girona, coincidint amb l'arribada de creuers, per facilitar el transvasament de passatgers d'unes instal·lacions a les altres.
I aquí, la gerent de Ports ha desvetllat una novetat. Ja hi ha una companyia de creuers interessada a què es porti a terme l'enllaç. Rodríguez no ha volgut avançar massa sobre l'afer, perquè encara s'està en converses. "Es tracta d'una companyia que ja té escales assegurades fins al 2013, i que ens ha demanat poder oferir aquest altre servei complementari", ha indicat la gerent.
La Cambra de Comerç de Palamós veu bé la iniciativa, però alerta que, perquè funcioni del tot, cal que el port de Palamós pugui ser un punt d'entrada i sortida de l'espai Schengen. "Ara no tenim la classificació, i això podria suposar que alguns passatgers no poguessin agafar el vol a l'aeroport", ha precisat el seu president, Xavier Ribera.
Nova llei de Ports
La gerent de Ports de la Generalitat ha participat aquest divendres en una jornada del Cercle d'Infraestructures de la Costa Brava. Durant el debat, que portava per títol 'Infraestructures portuàries a la Costa Brava. Present i futur', Dolors Rodríguez ha avançat que el Govern vol redactar una nova Llei de Ports i portar-la a aprovació l'any vinent.
La gerent ha explicat que la nova legislació es vol redactar aprofitant que, entre ara i l'any 2018, caduquen la majoria de concessions als ports esportius del litoral. Arreu de Catalunya hi ha ara 49 ports esportius, dels quals setze es troben al litoral gironí i sumen 6.753 amarradors.
Rodríguez ha explicat que la voluntat del Govern és consensuar amb el sector un nou model de gestió, que permeti regular el parc d'amarraments. La gerent ha explicat que, ara com ara, es descarten fer nous ports a la Costa Brava (exceptuant les ampliacions previstes a Platja d'Aro i Colera) i que la voluntat és poder canviar el règim d'amarratges en propietat i apostar per introduir-ne de lloguer.
Per a la gerent, això permetrà "optimitzar el que tenim ara i treure-li rendiment", perquè s'evitarà que hi pugui haver-hi amarratges buits en ports esportius i facilitar que, aquells qui vulguin amarrar-hi les embarcacions durant uns dies determinats, ho puguin fer.
"Econòmicament, no és un moment fàcil i, a més, aquestes línies només funcionen si tenen rendibilitat", ha dit la gerent de Ports. I aquest és, precisament, el principal escull amb què topa la connexió. Per poder operar un ferri regular, a més de passatgers calen mercaderies. I aquests dos requisits s'han de donar en els dos sentits de la línia.
Dolors Rodríguez ha dit que el port de Palamós "té totes les facilitats tècniques i operatives" perquè el ferri sigui una realitat. Una bona prova és que, a més de rebre nombrosos creueristes, les instal·lacions han recuperat el volum de mercaderies que movien abans de la crisi. L'any passat, se'n van moure 208.826 tones (un 20% més que el 2009), principalment de ciment, pasta de paper i fusta.
Però aquesta casuística no es dóna en sentit invers; és a dir, que des de les illes Balears fins a Palamós la línia no seria rendible i quedaria "encallada", ha assegurat la gerent de Ports de la Generalitat.
Interès per la connexió amb l'aeroport
Si bé la connexió amb Palma de Mallorca no és, ara com ara, una prioritat, el Govern sí que treballa per fer realitat un altre enllaç. Es tracta de la connexió del port amb l'aeroport de Girona, coincidint amb l'arribada de creuers, per facilitar el transvasament de passatgers d'unes instal·lacions a les altres.
I aquí, la gerent de Ports ha desvetllat una novetat. Ja hi ha una companyia de creuers interessada a què es porti a terme l'enllaç. Rodríguez no ha volgut avançar massa sobre l'afer, perquè encara s'està en converses. "Es tracta d'una companyia que ja té escales assegurades fins al 2013, i que ens ha demanat poder oferir aquest altre servei complementari", ha indicat la gerent.
La Cambra de Comerç de Palamós veu bé la iniciativa, però alerta que, perquè funcioni del tot, cal que el port de Palamós pugui ser un punt d'entrada i sortida de l'espai Schengen. "Ara no tenim la classificació, i això podria suposar que alguns passatgers no poguessin agafar el vol a l'aeroport", ha precisat el seu president, Xavier Ribera.
Nova llei de Ports
La gerent de Ports de la Generalitat ha participat aquest divendres en una jornada del Cercle d'Infraestructures de la Costa Brava. Durant el debat, que portava per títol 'Infraestructures portuàries a la Costa Brava. Present i futur', Dolors Rodríguez ha avançat que el Govern vol redactar una nova Llei de Ports i portar-la a aprovació l'any vinent.
La gerent ha explicat que la nova legislació es vol redactar aprofitant que, entre ara i l'any 2018, caduquen la majoria de concessions als ports esportius del litoral. Arreu de Catalunya hi ha ara 49 ports esportius, dels quals setze es troben al litoral gironí i sumen 6.753 amarradors.
Rodríguez ha explicat que la voluntat del Govern és consensuar amb el sector un nou model de gestió, que permeti regular el parc d'amarraments. La gerent ha explicat que, ara com ara, es descarten fer nous ports a la Costa Brava (exceptuant les ampliacions previstes a Platja d'Aro i Colera) i que la voluntat és poder canviar el règim d'amarratges en propietat i apostar per introduir-ne de lloguer.
Per a la gerent, això permetrà "optimitzar el que tenim ara i treure-li rendiment", perquè s'evitarà que hi pugui haver-hi amarratges buits en ports esportius i facilitar que, aquells qui vulguin amarrar-hi les embarcacions durant uns dies determinats, ho puguin fer.
