Passejar i contemplar els jardins del Castell de Peralada, actualment propietat de la família Mateu-Suqué, serà a partir d'ara un plaer obert al públic general gràcies a les visites guiades. El jardí, que té una extensió de més de 33.000 metres quadrats, és el més antic que es conserva a la demarcació de Girona, amb l'excepció del Parc de la Devesa, que és anterior però que es va concebre originàriament per fer-hi les parades militars en l'època napoleònica, segons explica el director del Museu del Castell, Jaume Barrachina.
El concepte de jardí al segle XIX era molt diferent a l'actual, ja que era una "cosa raríssima" i "donava una idea del nivell de vida extraordinari dels comtes i de la seva implicació internacional", explica el director. I és que es tractava d'un espai totalment "exclusiu", directament "vinculat a la vida quotidiana de les famílies benestants". Els seus propietaris eren Antoni de Rocabertí, comte de Peralada, i el seu germà Tomàs de Rocabertí, comte de Savallà, dos solters molt ben situats que ara fa uns 140 anys es van instal·lar al castell després de la mort del seu pare.
Durant la seva restauració, van decidir convertir-lo en una mena de 'chateau' francès, digne del seu llinatge, i amb un jardí ideat per un dels dissenyadors d'aquests espais més reputats del moment i resident a París, François Duvillers. La seva edat avançada, va morir quatre anys més tard de rebre l'encàrrec, van impedir que el dissenyador veiés en persona el castell però la comunicació que van mantenir va ser constant, tal com s'ha descobert a l'Arxiu del Regne de Mallorca, on es custodia part de l'epistolari. Fins ara aquests documents formaven part d'una col·lecció privada i no es podia consultar però des de fa poc ha passat a mans del govern i s'ha pogut començar la investigació.
La bibliotecària del castell, Inés Padrosa, s'ha encarregat d'aquesta recerca i assegura que tot just això és "el començament". L'interès que els germans Rocabertí tenien per a documentar el projecte del jardí, ha permès trobar peces totalment insòlites, com és per exemple una factura de l'encàrrec fet a Duviller per un valor de 800 francs de l'any 1877. Precisament, els documents més importants relacionats amb el jardí s'exposen a partir d'avui a la Biblioteca del Castell amb el nom de 'Jardins de Paper'. Entre les peces que s'hi poden veure, destaca el plànol original de Duviller i la còpia impresa, així com algunes revistes i llibres d'horticultura i jardineria d'aquella època, adquirida pels comtes.
Un jardí molt variat
Originàriament, els jardins feien 33.800 metres quadrats amb un total de 63 zones diferenciades, si bé no totes es van executar, com és el laberint que mai es va fer. Entre les peculiaritats del disseny destaca un hivernacle dotat de calefacció, l'únic espai que en tenia en tot el castell, o un enginyós recorregut de mines i canalitzacions d'aigua que s'ha preservat amb algunes modificacions.
Gràcies als àlbums de vegetació que s'han conservat, a dia d'avui es té coneixement dels arbres i plantes que originàriament s'hi van plantar -fins a 158 varietats de plantes, fruiters i arbres ornamentals- i els que fins ara s'han conservat. Els treballs de manteniment que s'hi estan duent a terme inclouen també la recuperació d'una part del jardí, basant-se en la documentació original. Un dels secrets que encara no s'ha descobert és el nom del jardiner que va portar a la pràctica el disseny de Duviller.
Totes aquestes peculiaritats fan que aquest jardí sigui del tot "excepcional" i "únic" a Catalunya, segons Barrachina, que reconeix que se l'"estimen" com si fos un "tresor".
El concepte de jardí al segle XIX era molt diferent a l'actual, ja que era una "cosa raríssima" i "donava una idea del nivell de vida extraordinari dels comtes i de la seva implicació internacional", explica el director. I és que es tractava d'un espai totalment "exclusiu", directament "vinculat a la vida quotidiana de les famílies benestants". Els seus propietaris eren Antoni de Rocabertí, comte de Peralada, i el seu germà Tomàs de Rocabertí, comte de Savallà, dos solters molt ben situats que ara fa uns 140 anys es van instal·lar al castell després de la mort del seu pare.
Durant la seva restauració, van decidir convertir-lo en una mena de 'chateau' francès, digne del seu llinatge, i amb un jardí ideat per un dels dissenyadors d'aquests espais més reputats del moment i resident a París, François Duvillers. La seva edat avançada, va morir quatre anys més tard de rebre l'encàrrec, van impedir que el dissenyador veiés en persona el castell però la comunicació que van mantenir va ser constant, tal com s'ha descobert a l'Arxiu del Regne de Mallorca, on es custodia part de l'epistolari. Fins ara aquests documents formaven part d'una col·lecció privada i no es podia consultar però des de fa poc ha passat a mans del govern i s'ha pogut començar la investigació.
La bibliotecària del castell, Inés Padrosa, s'ha encarregat d'aquesta recerca i assegura que tot just això és "el començament". L'interès que els germans Rocabertí tenien per a documentar el projecte del jardí, ha permès trobar peces totalment insòlites, com és per exemple una factura de l'encàrrec fet a Duviller per un valor de 800 francs de l'any 1877. Precisament, els documents més importants relacionats amb el jardí s'exposen a partir d'avui a la Biblioteca del Castell amb el nom de 'Jardins de Paper'. Entre les peces que s'hi poden veure, destaca el plànol original de Duviller i la còpia impresa, així com algunes revistes i llibres d'horticultura i jardineria d'aquella època, adquirida pels comtes.
Un jardí molt variat
Originàriament, els jardins feien 33.800 metres quadrats amb un total de 63 zones diferenciades, si bé no totes es van executar, com és el laberint que mai es va fer. Entre les peculiaritats del disseny destaca un hivernacle dotat de calefacció, l'únic espai que en tenia en tot el castell, o un enginyós recorregut de mines i canalitzacions d'aigua que s'ha preservat amb algunes modificacions.
Gràcies als àlbums de vegetació que s'han conservat, a dia d'avui es té coneixement dels arbres i plantes que originàriament s'hi van plantar -fins a 158 varietats de plantes, fruiters i arbres ornamentals- i els que fins ara s'han conservat. Els treballs de manteniment que s'hi estan duent a terme inclouen també la recuperació d'una part del jardí, basant-se en la documentació original. Un dels secrets que encara no s'ha descobert és el nom del jardiner que va portar a la pràctica el disseny de Duviller.
Totes aquestes peculiaritats fan que aquest jardí sigui del tot "excepcional" i "únic" a Catalunya, segons Barrachina, que reconeix que se l'"estimen" com si fos un "tresor".
