Les conseqüències de la nevada del passat 8 de març encara s'arrosseguen en alguns punts de la geografia catalana un any després del temporal. Alguns boscos presenten encara branques caigudes i fusta acumulada al sotabosc a l'espera d'ajudes per poder-les retirar.
La intensa nevada va afectar tant a particulars que es van quedar sense llum, empreses que van estar dies sense treballar o ajuntaments que van haver de gastar diners en reparacions a la via pública, lloguer de generadors o que, fins i tot, van obrir els pavellons esportius per acollir gent que va quedar tirada a la carretera. També se'n van ressentir els propietaris forestals que van veure com les seves finques quedaven totalment trinxades i tones de fusta quedaven acumulades. El dia després de la nevada, 95.000 escolars gironins es van quedar a casa sense classe.
L'ús de generadors per aconseguir tenir llum i calefacció va jugar una mala passada a una dona de 40 anys que va morir per intoxicació a Ultramort després de la nevada. En només dos dies, l'ús de generadors va causar més de 100 intoxicacions arreu de les comarques gironines per inhalació de monòxid de carboni.
Una xarxa elèctrica trinxada
Només a la xarxa de baixa tensió, el temporal va deixar 5.999 avaries, i va arribar a vinclar i trencar més de 2.500 torres de tota l'estesa de mitja i alta tensió. El resultat d'aquesta gran afectació sobre les torres va ser de 450.000 clients gironins sense llum, alguns dels quals van estar a les fosques més d'una setmana. Per tornar a aixecar tota la destrossa, que entre d'altres va comportar la renovació de 200 quilòmetres de cable, la companyia elèctrica Endesa va invertir 60 milions d'euros (MEUR).
En alguns moments, fins a 1.660 operaris van treballar de manera simultània arreu de la demarcació. Durant aquest període, els generadors van ser els que van permetre a molts ajuntaments mantenir-se connectats al subministrament. No va ser fins a l'1 de juliol que les infraestructures elèctriques van quedar reparades. A les zones turístiques, Endesa va mantenir els generadors durant l'estiu per si un problema sobrevingut provocava una caiguda de la xarxa.
Un any després de la nevada, el responsable d'Endesa a Girona, Francesc Vizacaíno, ha declarat que si es tornés a repetir una nevada com la del març la xarxa tindria 'menys avaries'. Per aquest 2011, Endesa preveu invertir 50 MEUR.
46.000 reclamacions de clients a Endesa
Arran de la caiguda del subministrament elèctric, Endesa ha rebut un total de 46.000 reclamacions de clients que demanen a la companyia que els pagui els aparells elèctric que la caiguda del subministrament els va espatllar o el menjar que tenien a neveres i congeladors, entre d'altres. Segons ha assegurat la companyia, un any després s'ha donat resposta al 100% i se n'ha pagat un 85%.
Pel que fa a les empreses, un total de 1.185 empresaris de les comarques gironines, especialment del Baix Empordà, la Selva i el Gironès, van reclamar a Endesa fins a 18,5 milions d'euros pels danys causats als seus negocis arran de la falta de fluid elèctric. De les reclamacions efectuades, un 79% dels empresaris afectats pels talls de llum han estat indemnitzats i encara resta per cobrar el 21%.
Pel que fa als propietaris forestals, un any després de la nevada el 36% dels propietaris que van demanar ajudes al Departament de Medi Ambient no ha ingressat ni un euro. El Departament de Medi Ambient va destinar 9,5 MEUR per subvencions a privat però la xifra ha fet curta i només ha arribat per satisfer el 64% de les peticions.
Crespo desconfia d'Endesa
L’alcalde de Lloret de Mar, Xavier Crespo, creu que si es repetís una nevada com la d’ara fa un any, la xarxa elèctrica no aguantaria. En declaracions al programa 'El Dia a la COM', ha reconegut que en moments de crisi com aquest es fa més difícil que mai dur a terme les inversions necessàries per posar al dia les diferents infraestructures que van fallar. 'Veig complicat que es faci la inversió que pertoca, a menys que hi hagi un augment important d’impostos', ha dit.
Crespo ha explicat que Fecsa-Endesa es va comprometre a tenir la xarxa arreglada l’1 de juliol, i ho ha complert. 'En aquest moment la tenim revisada i els materials nous estan posats', diu Crespo, 'però són de la mateixa resistència que els que hi havia abans de la nevada'. I és que segons l’alcalde de Lloret de Mar 'no només va ser la nevada... també vent i la neu humida que pesava més del compte. Hi va haver un efecte fibló que es pot repetir. El nivell de resistència dels materials s’hauria de modificar i fer obligatori posar-ne de més resistents'. Xavier Crespo es mostra optimista, 'de tot se n’aprèn', ha dit, i reconeix que després d’aquella nevada 'han millorat molt tots els mecanismes de coordinació'.
La intensa nevada va afectar tant a particulars que es van quedar sense llum, empreses que van estar dies sense treballar o ajuntaments que van haver de gastar diners en reparacions a la via pública, lloguer de generadors o que, fins i tot, van obrir els pavellons esportius per acollir gent que va quedar tirada a la carretera. També se'n van ressentir els propietaris forestals que van veure com les seves finques quedaven totalment trinxades i tones de fusta quedaven acumulades. El dia després de la nevada, 95.000 escolars gironins es van quedar a casa sense classe.
L'ús de generadors per aconseguir tenir llum i calefacció va jugar una mala passada a una dona de 40 anys que va morir per intoxicació a Ultramort després de la nevada. En només dos dies, l'ús de generadors va causar més de 100 intoxicacions arreu de les comarques gironines per inhalació de monòxid de carboni.
Una xarxa elèctrica trinxada
Només a la xarxa de baixa tensió, el temporal va deixar 5.999 avaries, i va arribar a vinclar i trencar més de 2.500 torres de tota l'estesa de mitja i alta tensió. El resultat d'aquesta gran afectació sobre les torres va ser de 450.000 clients gironins sense llum, alguns dels quals van estar a les fosques més d'una setmana. Per tornar a aixecar tota la destrossa, que entre d'altres va comportar la renovació de 200 quilòmetres de cable, la companyia elèctrica Endesa va invertir 60 milions d'euros (MEUR).
En alguns moments, fins a 1.660 operaris van treballar de manera simultània arreu de la demarcació. Durant aquest període, els generadors van ser els que van permetre a molts ajuntaments mantenir-se connectats al subministrament. No va ser fins a l'1 de juliol que les infraestructures elèctriques van quedar reparades. A les zones turístiques, Endesa va mantenir els generadors durant l'estiu per si un problema sobrevingut provocava una caiguda de la xarxa.
Un any després de la nevada, el responsable d'Endesa a Girona, Francesc Vizacaíno, ha declarat que si es tornés a repetir una nevada com la del març la xarxa tindria 'menys avaries'. Per aquest 2011, Endesa preveu invertir 50 MEUR.
46.000 reclamacions de clients a Endesa
Arran de la caiguda del subministrament elèctric, Endesa ha rebut un total de 46.000 reclamacions de clients que demanen a la companyia que els pagui els aparells elèctric que la caiguda del subministrament els va espatllar o el menjar que tenien a neveres i congeladors, entre d'altres. Segons ha assegurat la companyia, un any després s'ha donat resposta al 100% i se n'ha pagat un 85%.
Pel que fa a les empreses, un total de 1.185 empresaris de les comarques gironines, especialment del Baix Empordà, la Selva i el Gironès, van reclamar a Endesa fins a 18,5 milions d'euros pels danys causats als seus negocis arran de la falta de fluid elèctric. De les reclamacions efectuades, un 79% dels empresaris afectats pels talls de llum han estat indemnitzats i encara resta per cobrar el 21%.
Pel que fa als propietaris forestals, un any després de la nevada el 36% dels propietaris que van demanar ajudes al Departament de Medi Ambient no ha ingressat ni un euro. El Departament de Medi Ambient va destinar 9,5 MEUR per subvencions a privat però la xifra ha fet curta i només ha arribat per satisfer el 64% de les peticions.
Crespo desconfia d'Endesa
L’alcalde de Lloret de Mar, Xavier Crespo, creu que si es repetís una nevada com la d’ara fa un any, la xarxa elèctrica no aguantaria. En declaracions al programa 'El Dia a la COM', ha reconegut que en moments de crisi com aquest es fa més difícil que mai dur a terme les inversions necessàries per posar al dia les diferents infraestructures que van fallar. 'Veig complicat que es faci la inversió que pertoca, a menys que hi hagi un augment important d’impostos', ha dit.
Crespo ha explicat que Fecsa-Endesa es va comprometre a tenir la xarxa arreglada l’1 de juliol, i ho ha complert. 'En aquest moment la tenim revisada i els materials nous estan posats', diu Crespo, 'però són de la mateixa resistència que els que hi havia abans de la nevada'. I és que segons l’alcalde de Lloret de Mar 'no només va ser la nevada... també vent i la neu humida que pesava més del compte. Hi va haver un efecte fibló que es pot repetir. El nivell de resistència dels materials s’hauria de modificar i fer obligatori posar-ne de més resistents'. Xavier Crespo es mostra optimista, 'de tot se n’aprèn', ha dit, i reconeix que després d’aquella nevada 'han millorat molt tots els mecanismes de coordinació'.
