Gerard Altaió i David Caño van ser els escollits per participar ahir al vespre al casal independentista el Forn amb un recital de poesia d'entrada inversa.
Amb una hora de retard i d'allò més experimental, els dos poetes van recitar durant més de 60 minuts i davant d'una vintena de persones l'anomenada poesia dada, intentant trencar amb els codis i el sistema artístic que s'entén com a poètic. Iniciant el recital amb el poema Nictàlgia, que donava nom a la trobada i que sonava des d'una nota de so del WhatsApp, recitat per una noia de la qual no vam saber-ne mai el nom.
Ja des del principi es mostrava l'interès per fer de l'acte una cosa diferent tant per la seva posada en escena d'allò més improvisada i informal com pel que transmetien al públic incrèdul i expectant. Pròxims i desenfadats, amb cervesa a la mà i somrients, mantenien un feedback amb els oients. Només començar ja deixaven perplex al públic amb les experimentacions d'Altaió posant un preservatiu al micròfon i xuclant-lo mentre intentava dir que: "Els poetes som uns morts de gana."
Es feia difícil desconnectar de l'actuació per gairebé tothom i cada vegada s'hi anava sumant més públic. Tampoc era fàcil recitar des del lloc on els hi havien posat l'escenari, al mig del pas per on cambrers i clients no paraven de circular.
La parella, amb un contrast sorprenent i alhora amb complicitat, oferien una barreja de poemes de molts extrems: des del poema "La llibertat" o recitant a Josep Pla passant per l'experimentació de cobrir el micròfon amb cel·lo per sentir la creativitat que se'n desprèn del so.
Caño mantenia un estil més clàssic, però alhora trencador que combinava amb algun acudit i deixava enrere la monotonia de la lectura, cosa que feia que et tornessis a incorporar a l'acte. Altaió experimentava amb sons diversos a través de la taula o mitjançant diferents materials sonors com una gravadora o un preservatiu.
Van recitar poemes sobre Barcelona, dels articles i dels sinònims, de Josep Pla i l'independentisme. Van llegir una història en la qual no passava res, que parlava d'éssers adormits submergits en el seu propi avorriment. I amb la potser fingida serietat d'Altaió una mica de poesia d'Internet trencadora com "Por un polvo eres y por un polvo serás" o "Un poema escrit en tita xina".
I al final per iniciativa d'una oient, es va fer micro obert tot i que a part d'ella ningú més es va atrevir a sortir a l'escenari.
En un general Caño i Altaió van aconseguir el seu propòsit i ser trencadors. Alguns es van emocionar, d'altres van inspirar-se a escriure nous poemes, molts van riure i alguns van estar a punt d'adormir-se en algun moment, però al final cap va aixecar-se de la cadira.
