El PP es queda sol a Girona defensant la moció per denegar el reagrupament a immigrants incívics

El tripartit vota en contra i CiU s'absté perquè consideren que la proposta no contribueix a millorar la convivència

La portaveu del PP a Girona, Concepció Veray, ha estat l'encarregada de defensar una moció on es demana que els ajuntaments puguin emetre informes negatius vinculants en casos de persones nouvingudes que demanin el reagrupament familiar o l'arrelament però que hagin incomplert les ordenances de civisme. En concret, es tractaria de denegar-los aquest tràmit si hi ha sanció ferma per incompliment de les ordenances municipals en els darrers dotze mesos.


Veray ha afirmat que Girona pateix problemes de convivència i ha criticat la resta de grups per 'voler girar l'esquena a la realitat'. 'Seguir pensant que a Girona no tenim problemes de convivència és no veure la realitat', ha afirmat la líder popular que ha dit que la immigració és el fenomen 'més important del segle XXI'. 'Els ajuntaments han de poder participar de manera més activa a l'hora de permetre arrelaments i reagrupaments', ha defensat.

La resta de grups, en contra

ls arguments de la resta de grups, que no han recolzat la moció, han anat pràcticament en la mateixa línia. Per una banda, el portaveu d'ICV, Joan Olóriz, ha manifestat que la moció del PP 'planteja hipòtesis no contrastades'. 'Estem dient que els nouvinguts són més incívics que la resta i per això cal que es facin aquests informes i això no està contrastat', ha argumentat Olóriz. 'Posar en dubte tot el col·lectiu per casos concrets sense contrastar fa un flac favor a la convivència', ha afirmat el portaveu ecologista que ha demanat, sense èxit, que el PP retiri la moció.

Per la seva banda, el regidor d'ERC Joaquim Ayats ha culpat al PP de presentar una moció que 'no respon a la realitat de Girona' i que, segons ERC, és una 'moció tipus' que es presenta a la ciutat perquè s'ha debatut prèviament a d'altres ajuntaments.

Des de CiU, el portaveu Carles Puigdemont ha argumentat l'abstenció del seu grup. Per una banda ha assenyalat que sí hi ha problemes de convivència però ha defensat que les eines que preveu l'actual Llei d'estrangeria ja permet als ajuntaments presentar, a través de les policies locals, informes vinculants per a aquests casos. 'No calen reformes legislatives sinó voluntat política per fer complir la normativa vigent', ha manifestat Puigdemont que, a més, ha dit que aquesta proposta 'no augmenta els recursos del ajuntaments per lluitar contra els incívics'.

El portaveu del PSC -partit que ha presentat una moció similar en d'altres ajuntaments com el de Salt, que fou el primer en plantejar aquesta mesura- ha afirmat que les eines que preveu actualment la llei 'ja funcionen' i ha assegurat que tots els informes que fins ara ha emès Girona s'han tingut en compte.

'En immigració cal parlar poc i treballar molt', ha etzibat Pluma a Veray a qui ha dit que la moció 'és fer un brindis al sol' que provoca 'escepticisme' en els ciutadans. A més, el portaveu del PSC ha afirmat que calen 'mesures globals' per abordar el fenomen de la immigració i la convivència ciutadana.

El PP critica el PSC i CiU per 'incoherents'

En el torn de rèpliques, Veray ha criticat al PSC i CiU per votar en el plenari gironí de manera diferent que els seus grups han fet en d'altres municipis. Veray ha afirmat que mocions similar a la del PP s'han aprovat a Salt, Lleida, Tarragona o l'Hospitalet amb vots, en alguns casos, de socialistes i/o convergents. L'alcaldessa, Anna Pagans, ha contestat que al ple 'no es debat mai cap decisió comparant amb el que voten altres municipis'. 'M'és igual qui l'hagi presentat', ha afirmat Pagans. El PP també ha presentat mocions similars a Badalona i Figueres.

La portaveu del PP fins i tot ha acusat al PSC de no presentar aquesta moció a Girona perquè, segons Veray, els socis de Govern no li han permès. Pagans ha negat aquesta acusació i ha demanat que consti en acta.

El ple ha aprovat amb tots els vots a favor, excepte els del PP, una moció en rebuig de la sentència del Tribunal Suprem sobre el model català d'immersió lingüística a l'escola.