La formatgeria Ajbane de Chefchaouen, modèlica al Marroc, funciona com una cooperativa. Cada dia, els 45 ramaders que formen part de l'associació de productors de Chefchauen hi porten la llet de les seves cabres. 'N'hi ha que tenen moltes cabres i altres són petits productors que acaben d'ingressar en el negoci', explica la gerent de la formatgeria, Fàtima Ezzahrae Lakrari. Un cop a l'establiment, cada 10 litres de llet es converteix en un quilo de formatge que es ven en diverses botigues de la zona.
Aquest és una de les 76 cooperatives impulsades amb els fons de la Unió Europea, entre les quals també hi ha centres d'apicultura, oleïcultura i cunicultura. Gràcies a la formatgeria, la Fàtima, per exemple, guanya 420 euros al mes, una xifra que duplica el salari mitjà del Marroc.
D'altra banda, també s'han introduït nous conreus d'arboricultura, com l'olivera, amb l'objectiu de reemplaçar els de marihuana. Concretament, s'han creat 3.650 hectàrees de plantacions de productes legals, que donen profit a 4.500 agricultors.
A més, s'ha introduït el regadiu a 22 terrenys, que en total sumen 900 hectàrees. 'Es tracta d'oferir noves oportunitats a la gent de la zona, que moltes vegades no tenen alternativa al cànnabis per subsistir', explica des de l'ambaixada de la UE a Rabat la coordinadora del programa, Stéphanie Druguet.
Els 24 milions d'euros europeus també han servit com asuport per donar suport als ramaders de cabres i formar agricultors, així com per millorar 140 quilòmetres de pistes forestals i per posar en valor les activitats de turisme rural sostenible al Rif, entre altres iniciatives. El projecte, valorat en total en 34 milions d'euros, ha comptat amb 10 milions del govern marroquí.
Gràcies al projecte, s'ha millorat la preservació de la biodiversitat del parc natural de Talassemtane i s'han augmentar els punts d'accés a una l'aigua potable de la població. 'El cànnabis suposa un problema a la zona i busquem trobar alternatives que tinguin sortida econòmica, per això posem en valor productes del territori com el formatge i la mel i lluitem pel foment d'un turisme responsable al parc', explica sobre el terreny Jaoui Anouar, director de Talassemtane.
El cultiu de marihuana segueix sent una de les principals activitats econòmiques al Rif
Després d'haver fet la inversió, ni la Unió Europea ni les autoritats locals són capaces de quantificar quantes persones han deixat el cultiu del cànnabis gràcies a aquests programes. Segons el govern marroquí, s'ha registrat una reducció del 55% de les plantacions des del 2005, però el cultiu de cànem segueix sent una de les principals activitats econòmiques de la zona i la UE calcula que el 60% dels conreus encara són de droga. Només cal atravessar en autocar les muntanyes del Rif per ensumar marihuana al llarg de desenes de quilòmetres.
La tradició del cànem està molt arrelada entre els habitants del Rif Occidental i l'accidentada orografia facilita als productors poder amagar les plantacions, considerades il·legals. A més -segons sosté Pascual Moreno, de la Universitat de València, en la seva tesi doctoral- les autoritats fan la vista grossa, conscients que no hi ha massa més alternatives econòmiques i que el que haurien de fer és 'desenvolupar una regió d'escassos recursos i que ha estat vivint d'una agricultura de subsistència o de les mencionades activitats il·legals'. Moreno afegeix que les plantacions de marihuana provoca la deforestació del Rif, fet que fa urgent substituir-les per nous cultius.
'El projecte ha ajudat a canviar de mentalitat, però deixar-ho no és tan fàcil', explica una de les responsables del parc, Hannane Naoui, qui admet que encara hi ha molta feina per fer fins que les muntanyes del Rif deixin de fer olor a cànnabis.
La UE invertirà 580,5 milions d'euros al Marroc en els propers dos anys
La UE ha invertit 708,6 milions d'euros al Marroc entre el 2007 i el 2010. El país del Magreb s'endurà, entre el 2011 i el 2013, 580,5 milions d'euros del pressupost europeu en concepte de cooperació. La majoria del pastís pressupostari, el 40%, s'invertirà en el desenvolupament de l'Estatut Avançat, que té l'objectiu que tots dos siguin socis més propers, tant en el terreny econòmic com el polític. I és que I és que 'Europa necessita el Magreb' i 'si al Marroc les relacions bilaterals funcionen, això serà un exemple per a la resta del món àrab', defensa l'ambaixador de la UE davant el Marroc, el socialista basc Eneko Landaburu. Els 27 aposten per seguir fomentant les relacions bilaterals amb el Marroc, com a estratègia per garantir la seguretat amb el país veí, controlar les migracions i millorar els ponts econòmics amb un mercat de 33 milions de persones.
La cooperació entre la UE i el Marroc va començar el 1969, amb l'aprovació del primer acord comercial. El 1996 va estrenar-se el programa Meda de cooperació, que es va renovar l'any 2000 amb el Meda II, a través del qual es vehiculen les subvencions als veïns del sud. L'octubre del 2008, s'aprovava l'Estatut Avançat, que marcava les directrius per convertir el Marroc en un soci econòmic i polític privilegiat.
