El refugi antiaeri de la plaça de la Pau consta d’un passadís d’un metre d’amplada i dos d’alçada, amb una llargada aproximada d’uns 100 metres. Té el seu accés principal a la mateixa plaça, tot i que al mig del seu recorregut el corredor es bifurca cap a una segona sortida emplaçada al carrer Capità Ariza. En l’actualitat, arrel d’una primera recuperació realitzada fa uns anys, el refugi consta d’un quadre elèctric i motors bomba per a l’extracció d’aigua i la totalitat de passadís està il·luminat mitjançant uns aplics de superfície.
Ara, el consistori ha volgut fer un pas més en la posada en valor d’aquest simbòlic espai i acaba d’aprovar un projecte que permetrà la realització de visites al refugi, les quals es duran a terme en grups reduïts i amb l’acompanyament d’un guia, ateses les característiques pròpies del recinte.
Les millores aprovades consistiran en la mecanització de les portes d’accés al refugi mitjançant un sistema hidràulic, la renovació de la totalitat de lluminàries existents per unes de baix consum i, per últim, el redisseny dels dos accessos al refugi amb la incorporació d’un sistema d’àudio i so que permetrà fer simulacions i ambientar les visites, i d’un panell informatiu on es detallarà la documentació existent en referència al refugi antiaeri. El pressupost amb què comptaran aquests treballs és de 61.000 euros
7 refugis durant la Guerra Civil
A Roses són nombrosos els refugis antiaeris que es construïren entre les acaballes de 1937 i l'any 1938, en plena Guerra Civil. La recent recuperació de l'antic refugi de la Pujada de l'Escorxador (actual plaça de la Pau), ha permès conèixer els materials i mètodes emprats per a la seva construcció i l'òptim estat de conservació en què es trobava.
Durant la Guerra Civil de 1936-1939, la població de Roses disposava de dues possibilitats per protegir-se. La primera d'elles consistia a córrer a refugiar-se al rerepaís i fou molt usada per la població el dia 30 d´octubre de 1936, quan el vaixell facciós Canàries, que deixà anar més de 40 canonades, efectuà el primer bombardeig de les comarques gironines.
No obstant, la forma més utilitzada per l´exèrcit franquista fou l´atac aeri, com demostren els bombardetjos a Roses del 24 d´agost de 1937, del 7 de febrer i del 17 d´agost de 1938 i un grup de tres ràtzies els dies 6, 7 i 8 de febrer de 1939, just abans de l´entrada de les tropes nacionals el dia 9 de febrer.
Davant aquest fet, la població civil de Roses va recórrer a la construcció de diversos refugis antiaeris. Les fonts documentals i el testimoniatge oral han permès de mantenir la memòria dels diversos amagatalls existents, construïts entre els anys 1937 i 1938, entre els quals es troba el de la Pujada de l'Escorxador.
Tal i com es preveia, les obres realitzades l’any 2002 a la plaça de la Pujada de l'Escorxador van posar al descobert una de les entrades d'aquest refugi. Una primera inspecció va permetre comprovar el recorregut dels seus passadissos i l'estat de conservació. Així, es va poder constatar que, des de l'accés de la Pujada de l'Escorxador, el refugi transcorria per sota del carrer de Josep Sabaté durant uns 35 metres, per bifurcar-se a continuació i anar a sortir al carrer Trinitat, d'una banda, i al carrer Capità Ariza, de l'altra.
Les parets de contenció dels diferents passadissos es construïren amb formigó, mentre que per a la volta, que es conserva en perfecte estat, s'empraren maons. Un altre aspecte destacable va ser l'òptima impermeabilització del recinte -l'existència d'aigua procedia del subsòl-, ja que no es van detectar filtracions ni esquerdes a les juntes de la volta ni de les parets.
Posteriorment, el consistori va aprovar i realitzar un primer projecte d'adaptació i condicionament del recinte atès el seu significat i la seva importància com a testimoni de la nostra història més recent, així com a homenatge a les víctimes de la guerra civil espanyola.
Altres refugis dels quals es coneix l'existència al nucli urbà són el de la plaça de l´Església i el de la plaça del General Prim. També n´hi havia d´altres situats en zones despoblades a les immediacions del poble, com les muralles de la Ciutadella de Roses -que acolliren tres - o el localitzat al Camp de la Cortina, on es començà una trinxera per construir-hi l'amagatall, tot i que no s'acabaren els treballs i, per tant, no fou mai operatiu.
