El Teatre-Museu Dalí de Figueres inaugura aquest matí la segona fase de l'exposició 'Dalí-Rafael, Un somieig prolongat'. Aquest cop compta amb l''Explosió de fe mística' com a obra central del geni. És un pintura de grans dimensions molt poc coneguda perquè fins ara s'exposava en un racó d'una instal·lació a sota la cúpula, a través del reflex d'un mirall. Hi és des de l'obertura del museu. Els visitants la podran veure ara en la seva totalitat a la Sala de les Loggies, acompanyada de dos esbossos del procés creatiu del geni, i altres elements de la primera fase de la mostra. L'obra incorpora múltiples lectures però destaca especialment la representació de Santa Caterina d'Alexandria de Rafael. El geni empordanès la situa enmig d'una nebulosa a la basílica de Sant Pere del Vaticà.
Aquesta peça central, titulada amb el nom complet de 'Sense títol. La basílica de Sant Pere. Explosió de fe mística en el centre d'una catedral', és la que ocupa ara el lloc que ha deixat 'La Verge de la Rosa' de Rafael. El quadre del Renaixement es va poder veure fins al 6 de gener d'aquest any gràcies a la cessió del Museo del Prado. Era la peça central de la primera fase de la mostra 'Dalí-Rafael, Un somieig prolongat' on s'analitzava la influència que aquest mestre italià va tenir en l'obra daliniana.
Ara és el torn de la segona fase del projecte amb l''Explosió de fe mística' com a obra central. Es tracta d'un oli sobre tela de grans dimensions (fa 2,25 metres de llarg i 163 metres d'amplada) que el geni del surrealista va començar a pintar el 1959 i que no va donar per acabat fins al 1974, coincidint amb la inauguració del Teatre-Museu Dalí de Figueres. Des que el museu va obrir les portes s'ha exposat a la instal·lació l'alta del 'Crist twistejat' de sota la cúpula però ha quedat gairebé amagada perquè només es pot veure a través del reflex d'un mirall en un dels laterals. "És una oportunitat única per veure aquest treball que parla del Renaixement, de Rafael, del procés de creació de Dalí i sobretot de la màquina de pensar que era el geni amb la creació del seu teatre-museu", avança la directora dels Museus Dalí, Montse Aguer.
Ara és el torn de la segona fase del projecte amb l''Explosió de fe mística' com a obra central. Es tracta d'un oli sobre tela de grans dimensions (fa 2,25 metres de llarg i 163 metres d'amplada) que el geni del surrealista va començar a pintar el 1959 i que no va donar per acabat fins al 1974, coincidint amb la inauguració del Teatre-Museu Dalí de Figueres. Des que el museu va obrir les portes s'ha exposat a la instal·lació l'alta del 'Crist twistejat' de sota la cúpula però ha quedat gairebé amagada perquè només es pot veure a través del reflex d'un mirall en un dels laterals. "És una oportunitat única per veure aquest treball que parla del Renaixement, de Rafael, del procés de creació de Dalí i sobretot de la màquina de pensar que era el geni amb la creació del seu teatre-museu", avança la directora dels Museus Dalí, Montse Aguer.
La figura de santa Caterina, un element clau
L'element més important del quadre, que permet múltiples interpretacions, és la representació de la figura de santa Caterina d'Alexandria de Rafael (basant-se en un quadre del 1507). Dalí la representa envoltada d'una nebulosa a la part central del quadre i amb la basílica de Sant Pere del Vaticà. També hi representa altres elements com ara Gala amb el seu llaç enlairant-se en el tram final del procés creatiu del quadre.
Arran de la investigació des del Centre d'Estudis Dalinians i el departament de restauració, s'exposen també dues reproduccions de facsímils on es veu el procés creatiu de Dalí per elaborar el fons escenogràfic de l'obra. Es basa en un dibuix intervingut per Dalí i inspirat en Louis Jean Desprez, qui col·labora amb Francesc Piranesi (fill de Gianbattista Piranesi), arran d'una sèrie de visites a la basílica de Sant Pere del Vaticà el segle XVIII. Segons Aguer, és una "picada d'ullet" per recordar-nos que el Teatre-Museu es fruit d'un procés molt pensat on "res és a l'atzar". I és que els gravats de la sèrie 'Le Carceri d'Invenzione' de Piranesi pare, per desig exprés de Dalí, es poden veure a les parets de l'escala principal del Teatre-Museu de Figueres.
Aquesta segona fase de la mostra explica també el procés creatiu del geni on s'hi poden trobar referències a l'informalisme, el neoclassicisme, la literatura de viatges i aspectes ocults i onírics, segons ha explicat la directora dels Museus Dalí. Destaca també la influència que l'obra de Rafael va tenir des que el geni empordanès era jove fins a la darrera etapa de la seva vida. Així per exemple, hi ha un panell amb fotografies on s'inclou una imatge de l'artista al seu estudi de Portlligat (Alt Empordà) amb l'obra 'Explosió de fe mística' i una làmina enganxada de Santa Caterina d'Alexandria de Rafael al damunt.
Un material que se suma a altres objectes com ara llibres de treball de l'artista que ja es van exposar en la primera fase d'aquest projecte, juntament amb l'obra 'L'ascensió de santa Cecília' de Dalí, que es manté a la mostra.
En suport digital, s'han creat nous continguts monogràfics com ara la secció web dedicada a la relació entre Dalí i Rafael amb articles, una videoteca i un itinerari educatiu. La segona fase de l'exposició es podrà veure fins al desembre d'aquest any.
Arran de la investigació des del Centre d'Estudis Dalinians i el departament de restauració, s'exposen també dues reproduccions de facsímils on es veu el procés creatiu de Dalí per elaborar el fons escenogràfic de l'obra. Es basa en un dibuix intervingut per Dalí i inspirat en Louis Jean Desprez, qui col·labora amb Francesc Piranesi (fill de Gianbattista Piranesi), arran d'una sèrie de visites a la basílica de Sant Pere del Vaticà el segle XVIII. Segons Aguer, és una "picada d'ullet" per recordar-nos que el Teatre-Museu es fruit d'un procés molt pensat on "res és a l'atzar". I és que els gravats de la sèrie 'Le Carceri d'Invenzione' de Piranesi pare, per desig exprés de Dalí, es poden veure a les parets de l'escala principal del Teatre-Museu de Figueres.
Aquesta segona fase de la mostra explica també el procés creatiu del geni on s'hi poden trobar referències a l'informalisme, el neoclassicisme, la literatura de viatges i aspectes ocults i onírics, segons ha explicat la directora dels Museus Dalí. Destaca també la influència que l'obra de Rafael va tenir des que el geni empordanès era jove fins a la darrera etapa de la seva vida. Així per exemple, hi ha un panell amb fotografies on s'inclou una imatge de l'artista al seu estudi de Portlligat (Alt Empordà) amb l'obra 'Explosió de fe mística' i una làmina enganxada de Santa Caterina d'Alexandria de Rafael al damunt.
Un material que se suma a altres objectes com ara llibres de treball de l'artista que ja es van exposar en la primera fase d'aquest projecte, juntament amb l'obra 'L'ascensió de santa Cecília' de Dalí, que es manté a la mostra.
En suport digital, s'han creat nous continguts monogràfics com ara la secció web dedicada a la relació entre Dalí i Rafael amb articles, una videoteca i un itinerari educatiu. La segona fase de l'exposició es podrà veure fins al desembre d'aquest any.
