Després de vint anys passejant els seus espectacles per Europa, Amèrica i Àsia, aquest grup de xilens que han aconseguit innovar el llenguatge escènic incorporant-hi projectors i pantalles, a més de recursos propis del cinema com les el·lipsis, els talls o els encadenats, porten a Catalunya una adaptació de 'Sin sangre', de l'italià Alessandro Baricco.
Sota direcció de Juan Carlos Zagal, l'obra proposa un exercici de memòria històrica pels paral·lelismes que té amb la dictadura xilena, segons Zagal, que no veu cap possibilitat de reconciliació entre dues parts que han estat en conflicte, per la persistent set de venjança que deixa, i descriu la trama, que es presenta com un thriller, com una història que combrega amb la Llei de Talió.
Aquesta set de venjança, encarnada en una dona que ha vist morir el seu pare i el seu germà, comença quan és molt petita i, amagada, presencia el terrible assassinat. Cinquanta anys després, s'haurà convertit en el botxí dels seus botxins, entre els quals n'hi ha un que es va adonar de la seva presència, durant aquells brutal assalt, però no la va delatar.
Cinema i teatre es fonen a l'adaptació de 'Sin sangre' de Baricco que estrena el Temporada Alta
La companyia xilena Teatrocinema busca el paral·lelisme amb la dictadura de Pinochet
