Josep Playà Maset, que va seguir com a periodista al pintor Salvador Dalí en els seus últims anys, publica 'Dalí Esencial. El gran provocador del Siglo XX' (Libros de Vanguardia). Playà volia "posar el dia el món dalinià" i relatar perquè "segueix sent un artista tan vigent" i no només per la seva personalitat, sinó per "la seva obra i la marca Dalí, amb les seves icones que estan presents en el món actual". El llibre repassa aspectes biogràfics incidint amb punts pocs coneguts o que s'hi ha passat per alt. Se citen 30 accions artístiques de Dalí fetes a Catalunya des dels 40 fins als 70, interioritats del Teatre Museu Dalí o la polèmica sobre si Dalí havia de ser enterrat a Púbol o a Figueres.
El llibre es divideix en set capítols: 'Orígenes y creación del personaje', 'Gala y el surrealismo', 'Retorno a la España franquista', 'Happening de happenings', 'La última década', 'Secretos del Teatre-Museu Dalí' i 'La gestión del legado'.
Playà ha manifestat que el primer que crida l'atenció de Dalí és que va ser multidisciplinar, "era pintor, escriptor, va fer escenografies, incursions al cinema i va treballar aspectes com l'escultura i les joies i es va interessar per la ciència". Un altre aspecte va ser el seu interès per "captar la importància de la cultura de masses i de tots els mitjans de comunicació" i l'autor ha considerat que va ser perquè va viatjar a Estats Units als anys 30 i se'n va adonar de la importància dels mitjans. També ha recalcat el seu paper en la publicitat.
Playà ha manifestat que el primer que crida l'atenció de Dalí és que va ser multidisciplinar, "era pintor, escriptor, va fer escenografies, incursions al cinema i va treballar aspectes com l'escultura i les joies i es va interessar per la ciència". Un altre aspecte va ser el seu interès per "captar la importància de la cultura de masses i de tots els mitjans de comunicació" i l'autor ha considerat que va ser perquè va viatjar a Estats Units als anys 30 i se'n va adonar de la importància dels mitjans. També ha recalcat el seu paper en la publicitat.
30 accions artístiques
Playà ha assenyalat que la premsa catalana i espanyola va tractar els happenings de Dalí "amb un cert menyspreu", però ha declarat que amb una perspectiva actual "són veritables happenings" amb una "imaginació desbordant". Al llibre, l'autor ha estudiat 30 accions artístiques de Dalí fetes a Catalunya des dels 40 fins als 70. Ha citat alguns exemples com quan va convidar a la 'bailaora' La Chunga perquè ballés descalça sobre un quadre amb una tela en blanc o quan al Cap de Creus va fer un espectacle disfressant personatges simulant una guerra.
"Ell tenia una gran capacitat per jugar i provocar", ha assegurat. Playà ha apuntat que la presència del pintor es manté en la publicitat, les pel·lícules amb referents a Dalí o l'èxit de les dues exposicions més visitades del Centre Pompidou que estaven dedicades a Salvador Dalí, una l'any 79 i la del 2012.
Al llibre també hi tenen cabuda interioritats del Teatre Museu Dalí, i es relata com el pintor anava pensant el museu i com li anaven sorgint les idees. L'autor ha explicat, per exemple, com, abans de posar al fons de l'escenari la reproducció del 'Laberint', Dalí volia posar tres peces provinents del Museu del Prado.
Playà ha dit que al llibre hi ha "un resum biogràfic" de Dalí i ha fet èmfasi en aspectes de la seva biografia que no se n'ha parlat tant, dels darrers anys del pintor i del post-Dalí. Del període final, l'autor explica al llibre com es va desenvolupar el tema del "famós testament" i ha recordat que en "un moment hi va haver una voluntat política d'arribar a un acord entre l'Estat i la Generalitat i explica quin és l'acord final sobre com es repartien les obres i quins olis es quedaven aquí i quins a Madrid". Ha assegurat que va ser una negociació complicada i dura, però hi va haver un acord.
"Ell tenia una gran capacitat per jugar i provocar", ha assegurat. Playà ha apuntat que la presència del pintor es manté en la publicitat, les pel·lícules amb referents a Dalí o l'èxit de les dues exposicions més visitades del Centre Pompidou que estaven dedicades a Salvador Dalí, una l'any 79 i la del 2012.
Al llibre també hi tenen cabuda interioritats del Teatre Museu Dalí, i es relata com el pintor anava pensant el museu i com li anaven sorgint les idees. L'autor ha explicat, per exemple, com, abans de posar al fons de l'escenari la reproducció del 'Laberint', Dalí volia posar tres peces provinents del Museu del Prado.
Playà ha dit que al llibre hi ha "un resum biogràfic" de Dalí i ha fet èmfasi en aspectes de la seva biografia que no se n'ha parlat tant, dels darrers anys del pintor i del post-Dalí. Del període final, l'autor explica al llibre com es va desenvolupar el tema del "famós testament" i ha recordat que en "un moment hi va haver una voluntat política d'arribar a un acord entre l'Estat i la Generalitat i explica quin és l'acord final sobre com es repartien les obres i quins olis es quedaven aquí i quins a Madrid". Ha assegurat que va ser una negociació complicada i dura, però hi va haver un acord.
Altres temes que tracta és la polèmica sobre si Dalí havia de ser enterrat a Púbol o a Figueres. Playà ha dit que, des del seu testimoni personal, el pintor és qui va canviar de decisió del lloc on havia de ser enterrat. "És cert que volia ser enterrat a Púbol en un primer moment, però després va canviar d'opinió i ho va comunicar a l'alcalde Marià Lorca dos mesos abans de morir a Barcelona".
