La soprano Montserrat Caballé ha mort aquest divendres a la nit als 85 anys a l'Hospital de Sant Pau, on estava ingressada des del mes de setembre per uns problemes a la vesícula. El funeral per la intèrpret serà aquest dilluns a les 12h al Tanatori de les Corts i la sala de vetlla s'obrirà aquest diumenge al migdia. Tot i que darrerament s'havia retirat dels escenaris per problemes de salut, Caballé ha protagonitzat una carrera professional d'èxit interpretant un centenar de personatges d'òperes en escenaris de tot el món.
Nascuda a Barcelona el 12 d'abril del 1933, Caballé va començar de ben jove els incursions al món de la música amb les classes Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona, que va haver d'abandonar un temps per la precària salut del seu pare i que la va obligar a treballar per pagar-se una intervenció. Va ser el mecenes Joan Antoni Bertran qui li va sufragar les depeses de la seva formació, de manera que va poder continuar els estudis a principis de la dècada dels 50. Allà, hi coneixeria les sopranos que la van influir a enlairar la seva carrera professional, com Eugenia Kemmeny, Conxita Badia i Napoleone Annovazzi.
Després dels seus estudis al Conservatori del Liceu, Caballé va debutar als escenaris l'any 1955 interpretant Serpina de l'òpera 'La serva padrona' en dues actuacions a l'estiu d'aquell any a València, Reus i Figueres. L'any següent ingressava a al Teatre Municipal de Basilea. La seva estrena al Liceu no arribaria fins el 1962, quan va interpretar 'Arabella' de Richard Strauss, després de passar pels escenaris de Bremen i Viena, on en questa darrera ciutat va triomfar com a Donna Elvira de 'Don Giovanni'. El seu reconeixement ja era un fet a nivell internacional i la seva consolidació va arribar el 1965 Carnegie Hall de Nova York, quan després de substituir Marilyn Horn a 'Lucrezia Borgia', una obra de Gaetano Donizetti de qui Caballé n'acabaria interpretant un ampli ventall d'òperes, junt amb altres de Giuseppe Verdi.
També al 1965, va debutar al Metropolitan Opera interpretant el paper de Marguerite en el Faust del compositor francès Charles Gounod. Ja a la dècada dels 70, va tornar a creuar l'Atlàntic per estrenar-se a L'Scala de Milà amb 'Norma de Bellini' i representar Violetta a 'La Traviata' al Convent Garden de Londres.
Al llarg de la seva trajectòria, Caballé ha rebut nombrosos premis i distincions, entre els quals destaca la Medalla d'Or del Gran Teatre el Liceu (1996), la Medalla d'Or de la Generalitat (1982) i el Premi Príncep d'Astúries (1991), junt amb Victoria dels Àngels, Josep Carreras i Plácido Domingo, entre d'altres. A més, el seu retorn al Gran Teatre del Liceu el 2003 –després d'uns anys apartada dels escenaris per problemes de salut- amb l'òpera Enric VIII la va fer mereixedora del Premi Nacional de Música, i també va ser investida doctora Honoris Causa per la Universitat Internacional Menéndez Pelayo i la Universitat de Barcelona els anys 2008 i 2011, respectivament.
A finals de la dècada dels 80, Caballé va interpretar junt amb el cantant de Queen, Freddie Mercury, el tema 'Barcelona', que posteriorment s'acabaria convertint en l'himne dels Jocs Olímpics de Barcelona al mateix temps que la cançó es convertia en un supervendes. La diva i el cantant, que s'admiraven mútuament i van arribar a treure un àlbum junts, no van poder cantar junts aquest tema en la inauguració dels Jocs, ja que el cantant britànic va morir l'any abans com a conseqüència del SIDA.
Primers problemes de salut
A l'octubre 2012, la soprano va patir un ictus lleu mentre es trobava a l'estranger que no li va afectar la mobilitat ni la parla, tot i que una conseqüència va ser la fractura d'húmer que va patir, de la qual se li va fer un tractament conservador i va evitar, així, passar pel quiròfan. Aquest contratemps li va obligar a suspendre un concert a l'Auditori de Girona.
Caballé havia limitat molt les seves aparicions públiques. Una d'elles va ser l'homenatge que va rebre al Teatro Real de Madrid el 9 de desembre del 2014, on diverses soprano, entre elles la seva filla, van interpretar diverses peces i van recordar la trajectòria de l'artista, especialment a les dècades dels 60, 70 i 80, quan Montserrat Caballé va arribar al cim de la seva carrera.
Problemes amb Hisenda
Durant els últims anys, Caballé ha estat pràcticament retirada de la vida pública i ha estat notícia pels seus problemes amb Hisenda després que el fisc considerés que no va pagar mig milió d'euros el 2010. Finalment, la soprano va arribar a un acord amb la Fiscalia de Delictes Econòmics i amb l'Advocacia de l'Estat per no anar a judici ni a presó –va acceptar una pena de sis mesos de presó que quedaria anul•lada amb l'abonament d'una multa-.
Anteriorment, a l'abril i el maig del 2014, Caballé ja va retornar els 508.000 euros que li reclamava Hisenda, amb l'objectiu de buscar una reducció de la possible pena que se li pogués imposar per suposat frau fiscal. Ho va fer en dos pagaments, un primer de 300.000 euros i un segon de 208.000. A més, se li van sumar 75.000 euros en concepte d'interessos.
En la seva declaració davant del jutge, que es va celebrar a casa la soprano per motius de salut, va negar que defraudés a Hisenda durant el 2010. Segons va explicar, aquell any va residir a Andorra i només s'acostava a Barcelona per anar al metge agafar un avió, mentre que la Fiscalia sostenia quela soprano va residir a la capital catalana.
