Ripoll organitzarà una jornada participativa amb tallers sobre temes com la convivència i la diversitat cultural el dia 16 d'agost. "No hi haurà un acte de record ni un acte trist (dels atemptats); ho volem convertir en una aposta pel treball social per a la construcció d'una societat millor i diversa", ha explicat aquest dijous l'alcalde de Ripoll, Jordi Munell. La jornada participativa serà a la tarda i es farà a l'espai públic tot i que encara s'està acabant de tancar.
D'aquesta manera, es vol convidar a la ciutadania a reflexionar sobre temes com la convivència i la diversitat. L'endemà està previst participar en l'acte que es farà a Barcelona de record i homenatge a les víctimes dels atemptats. S'organitzaran autocars per a les persones i entitats que hi vulguin anar des de Ripoll. El 18 d'agost el consistori i el Consell Comarcal del Ripollès també assistiran a l'acte de record que organitza l'Ajuntament de Cambrils a aquest municipi.
Ho ha explicat durant la compareixença d'aquest dijous per donar compte de la feina que s'ha fet amb el nou model de convivència en els onze mesos que porten treballant-hi a través de les diferents taules. "És una tasca de llarg recorregut, que no s'acabarà quan hagin passat un o dos anys, i que requereix la implicació social dels diferents agents", ha afirmat Munell. L'alcalde ha admès que encara hi ha molta feina a fer per posar fi als "perjudicis" que hi ha amb allò diferent, ja sigui per religió, origen o orientació sexual, entre d'altres. I ha posat l'exemple de veïns de Ripoll que no troben pis o feina pel seu origen. És per això, ha afegit, que els esforços es concentren en construir les bases per a una "societat millor" on prevalguin valors com la igualtat d'oportunitats i el respecte a la diversitat.
En aquesta línia també s'ha expressat el secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania de la Generalitat, Oriol Amorós, que ha admès que els atemptats del 17A van ser "un despertar brusc" i una sacsejada del concepte d'integració que hi havia fins llavors a Catalunya. Els joves que es van radicalitzar "tenien tots els condicionants per sentir-se membres de la comunitat", trencant tots els estereotips que fins llavors hi havia dels terroristes que participaven en atemptats jihadistes. Els joves no formaven part de famílies amb risc d'exclusió social i només una havia contactat amb serveis socials per violència de gènere, una situació que es dona en totes les classes socials, ha subratllat Amorós.
Ripoll, laboratori d'un nou model de convivència de país
Arran d'aquests fets, els experts i les administracions consideren que cal avançar cap a un nou model que posa el focus en la "construcció de pertinença" dels individus. Entre les línies estratègiques que caldrà treballar hi ha la igualtat d'oportunitats, el coneixement i reconeixement de la diversitat i la interacció ciutadana. I és precisament aquest últim aspecte, segons Amorós, "on calen més esforços" perquè "encara hi ha molts espais on encara no hi és tothom", com ara als mitjans o a les institucions.
Aquests principis coincideixen amb les línies de treball del nou model de convivència que s'està fent a Ripoll. El mateix alcalde ha admès que la ciutat s'ha convertit en un "laboratori" que s'aplicarà a altres pobles i societats que puguin ser susceptibles de patir situacions similars com el 17A. Amorós, per la seva banda, ha afirmat que el que s'està fent a Ripoll són "línies estratègiques de país" que configuraran el que ha de ser el nou Pacte Nacional per la Interculturalitat que el Govern s'ha fixat enllestir aquest mandat.
La investigació dels atemptats
L'Ajuntament de Ripoll va demanar fa uns mesos ser acusació en el procés judicial obert pels atemptats a Barcelona i Cambrils. "No se'ns ha rebutjat però no en sabem res més", ha admès Munell tot dient que esperen poder tenir accés a la documentació un cop l'Audiència Nacional aixequi el secret de sumari.
Per altra banda, ha explicat que ja ha presentat una llista de temes a tractar amb el nou subdelegat del govern espanyol a Girona on s'inclou preguntar pel paper que va tenir l'imam i el seu vincle amb el CNI com a confident. L'alcalde ha denunciat un cop més la falta d'informació i el que consideren una manca de col·laboració de les forces de seguretat espanyoles i el Ministeri d'Interior. Un tema que també s'està abordant a la comissió d'investigació que s'està fent al Parlament i que en els pròxims mesos requerirà la compareixença de comandaments policials, polítics i representants del CNI. Només així, ha conclòs Munell, se sabrà si els atemptats s'haurien pogut evitar i exigir responsabilitats.