La interlocutòria del Jutjat d'Instrucció 1 de Ripoll arxiva provisionalment la causa contra els cinc càrrecs electes del Ripollès per haver participat en el tall del Coll d'Ares durant la vaga general del 8-N. La jutgessa, seguint la petició del ministeri fiscal, considera que no hi va haver violència cap a persones ni béns materials i, per tant, descarta el delicte de desordres públics.
En la descripció dels fets, el fiscal explica que "nombrosos grups de persones, amb els seus vehicles i amb la col·locació de troncs de grans dimensions" van tallar la C-38 al punt quilomètric 25 al seu pas per Molló (Ripollès). Assenyala que, tot i que "no hi van haver danys a persones ni a coses", sí que els talls del trànsit van ser de "certa rellevància" perquè van causar "perjudicis als usuaris de la via, que va estar tallada durant catorze hores".
El fiscal recorda que el Codi Penal defineix com a delicte de desordres públics "aquells que actuen en grup o individualment emparant-se en ell, alteren la pau pública executant actes de violència sobre les persones o coses o amenaçant a altres amb portar-les a terme" i que inclou penes de 6 mesos a 3 anys de presó. També fa constar que abans de la modificació del 2015 la redacció incloïa expressament els talls de carretera però que ara, amb la normativa vigent, aquest concepte ja no hi consta.
El fiscal conclou que en els fets narrats en l'atestat policial durant el tall a Coll d'Ares no hi van haver "actes violents sobre persones o coses" de manera que "no es pot imputar als manifestats i organitzadors un delicte de desordres públics".
D'aquesta manera, es tanca la via penal però es dona pas a la via administrativa en considerar-se que aquell dia els cinc càrrecs electes podrien haver infringit la coneguda com a Llei mordassa. En l'escrit de petició de sobreseïment, el fiscal creu que el "comportament passiu" del tall de la carretera, que es va allargar durant catorze hores, va comportar una "alteració greu de la pau ciutadana per afectar a la possibilitat de desplaçar-se". I assenyala que l'article 36.3 de la Llei Orgànica 4/2015 de protecció de la seguretat ciutadana estableix com a una infracció greu aquelles conductes que comportin "desordres en les vies, espais o establiments públics, o l'obstaculització de la via pública amb mobiliari urbà, vehicles, contenidors neumàtics o altres objectes". Una descripció que, segons el fiscal, encaixaria amb el que es va viure aquell 8-N al Ripollès per "l'alteració greu de la seguretat ciutadana sense necessitat d'atacs violents contra persones o coses que marcarien la diferència entre la infracció penal i l'administrativa".
Per tot plegat, la jutgessa envia el cas a la subdelegació del govern a Girona perquè iniciï un expedient sancionador per aquests fets.
"S'ha fet justícia"
La primera reacció de l'arxivament de la causa ha estat la de l'advocada Raquel Vilar, que defensa els dos regidors de la CUP. "S'ha fet justícia perquè jurídicament no hi havia fonament". La lletrada afegeix que el sobreseïment era l'única via possible perquè no hi havia cap prova que demostrés que haguessin comès un delicte durant la protesta. Un cop tancada la via penal espera que no s'interposin sancions per la via administrativa per aquells fets. I afirma que aquesta causa, com la resta que hi ha obertes al país contra càrrecs electes per fets similars, demostra que són "processos polítics" malgrat que "jurídicament no tenen recorregut".
Els càrrecs electes inclosos en aquesta causa són les alcaldesses de Vallfogona i Pardines, Carme Freixa (ERC) i Núria Pérez (IdP), i el regidor de Ripoll Roger Bosch (ERC), juntament amb el regidor de la CUP de Ripoll Santi Llagostera i de Campdevànol Mariona Baraldés. Tots cinc van ser citats a declarar el 26 d'abril però cap d'ells va declarar davant del jutge. Els tres primers es van presentar davant la jutgessa però no van declarar i els altres dos es van quedar a fora per seguir fent "desobediència pacífica".
El jutjat va tornar a citar els dos regidors de la CUP el 8 de maig però aquell dia tampoc van comparèixer. Finalment, el 17 de maig van ser detinguts per ordre del jutge i es van acollir al dret a no declarar. Els cinc investigats han defensat la seva innocència al considerar que no van fer res mal fet durant la participació al tall de Coll d'Ares i que la protesta va ser "legal".
