La Garrotxa continua essent un territori amb vocació exportadora, tal com demostra el creixement del nombre de certificats d'origen per poder vendre a països de fora de la UE. Durant el 2017, les empreses garrotxines van demanar 2.154 certificats, un 6% més que l'any anterior quan se'n van sol·licitar 2.032. Si es compara amb els últims anys, es veu un canvi de tendència. I és que tant el 2015 i el 2016 es van reduir el nombre de certificats sol·licitats respecte l'any anterior (un 0,4% i un 11,6% respectivament). Malgrat tot, encara no s'ha arribat al nivell del 2014 quan les empreses en van demanar un total de 2.308. Pel que fa als mercats, Àfrica i Amèrica estan al capdavant de les sol·licituds concentrant el 66,5% de les exportacions, seguit d'Àsia, Europa (els que no son membres de la Unió Econòmica i Monetària) i Oceania.
L'Observatori Econòmic, Social i Mediambiental que s'ha presentat aquest dijous també recull el volum de negoci de les exportacions. Aquestes operacions van generar 759 milions d'euros, una xifra que també inclou les vendes a països de la UE. Els sectors que més exporten són l'alimentació i begudes, seguit dels béns d'equips, els preparats carnis i els productes químics.
Millora el PIB però no les condicions laborals
L'informe demostra que l'economia garrotxina continua recuperant-se i deixa enrere els anys de la crisi. Entre les dades positives hi ha la reducció de la taxa d'atur. Si a finals del 2016 se situava entorn del 9,6%, un any després se situa al 7,8% (4 punts per sota de la mitjana catalana). El sector indústria és el sector que més "estira" l'economia garrotxina, segons paraules del director del SIGMA, Francesc Canalies, perquè és la que té "més productivitat".
La construcció també creix però encara no ha arribat als nivells anteriors de la crisi. Així per exemple, els habitatges de nova construcció han crescut un 50%, passant d'una cinquantena el 2016 a més d'un centenar el 2016. Una xifra, però, que encara queda molt enrere dels 800 que es van construir el 2004 o els 1.500 del 2006, essent la xifra més alta dels últims disset anys.
Una altra dada positiva és que el PIB de la comarca augmenta un 3,9% el 2016 (la darrera dada de què disposen), essent el tercer any consecutiu de creixement. Els nombres d'Expedients de Regulació d'Ocupació (ERO) continuen a la baixa. El 2017 n'hi van haver 4, dos menys que l'any anterior, i van afectar sis treballadors enfront dels 78 del 2016.
Més sinistralitat laboral i mateixa temporalitat
L'altra cara de la moneda és que la temporalitat dels contractes continua essent una assignatura pendent. Del total de contractes nous que es van fer durant el 2017, el 84,7% van ser temporals, la mateixa proporció que el 2016. Tant l'Ajuntament d'Olot com el Consell Comarcal de la Garrotxa han reclamat als empresaris que millorin les condicions dels contractes i augmentin els salaris. "Necessitem més contractes indefinits i sous més alts; ara que sembla que l'economia va bé, els empresaris haurien de solucionar el problema perquè afecta a tota la societat i crec que estan en disposició de fer-ho", ha afirmat.
Una altra dada negativa és l'augment de la sinistralitat laboral. Si bé no hi va haver cap accident mortal el que sí que han repuntat han estat els accidents lleus, passant de 740 el 2016 a 792 un any més tard. També creixen el nombre d'accidents greus i es passa d'1 a un total de 6.
I entre els aspectes a millorar en un futur, hi ha una major especialització formativa que s'ajusti a les demandes reals de les empreses, una observació que ja s'ha fet en altres edicions.
Aquest és el cinquè informe de l'Observatori Econòmic, Social i Mediambiental de la Garrotxa. Els treballs de coordinació s'han fet des de l'Agència d'Innovació i Desenvolupament de la Garrotxa (Dinàmig); el Consorci Sigma, el Consorci d'Acció Social de la Garrotxa i el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i s'ha comptat amb l'assistència tècnica de 15 entitats. Tots aquests organismes ja havien participat en l'elaboració dels anteriors informes.
