L'any passat hi va haver 3.507 robatoris amb força a domicilis de les comarques gironines. En comparació amb el 2016, van ser un 2,99% menys (aleshores n'hi va haver 3.615). Són casos en què els lladres aprofiten per actuar quan no hi ha ningú a casa o bé hi entren sense fer soroll quan els propietaris dormen (els coneguts com a silenciosos).
Però aquest primer trimestre del 2018, la tendència a la baixa s'ha trencat. I entre gener i març, com precisa Milan, aquests delictes han registrat "una línia continguda de creixement". El comissari admet, a més, que cada cop "és més difícil" atrapar els lladres, perquè intenten no deixar rastre i actuen amb la cara tapada per evitar que els identifiquin.
Tot i que la majoria són delinqüents locals –molts dels quals, reincidents- els Mossos d'Esquadra han detectat grups d'estrangers especialitzats a cometre aquests robatoris. Els formen albanesos, xilens o dominicans que tenen una elevada mobilitat (de fet, tant poden actuar arreu de Catalunya com moure's per Espanya o, fins i tot, a punts d'Europa).
Actualment, els Mossos segueixen la petja a quatre d'aquestes bandes. Segons precisa el comissari, quan comencen a actuar a la demarcació de seguida repunten els robatoris en habitatges. A més, explica el cap de la Regió Policial, els membres d'aquests grups especialitzats prenen tota mena de precaucions per evitar que els atrapin.
D'entrada, es mouen en tren, amb autobús o amb cotxes de lloguer. En aquest darrer cas, fins i tot, arriben a posar de conductor algú que no tingui antecedents (per no aixecar sospites si la policia els atura). I a més, aparquen el vehicle a uns 3 ó 4 quilòmetres del lloc on cometen els robatoris.
Botí en amagatalls
Aquestes bandes especialitzades solen actuar entre les quatre de la tarda i les vuit del vespre, en hores que saben que no hi sol haver ningú a les cases. A més, eviten fer el trajecte de tornada amb el botí al damunt. Busquen amagatalls per deixar-hi allò de valor que han trobat als domicilis i, uns dies més tard, tornen a recollir els objectes robats.
Milan explica que l'objectiu d'aquestes bandes és aconseguir "diners fàcils". Entre d'altres, s'emporten joies, mòbils, televisors i aparells electrònics. Per això, els Mossos d'Esquadra revisen constantment pàgines d'Internet –com ara Wallapop- i també inspeccionen regularment establiments de compravenda d'or i objectes de segona mà per detectar si hi ha objectes robats.
A més, a l'hora d'investigar aquests grups, els Mossos creuen informació amb la d'altres cossos policials (perquè aquestes bandes tenen una elevada mobilitat geogràfica). "Hem de tenir en compte que, fins i tot, empaqueten el botí i l'envien a d'altres països; per això, tenim molts fronts oberts", subratlla el comissari Josep Milan.
En paral·lel, per frenar els robatoris en habitatges, els Mossos també munten controls a les carreteres en el marc del pla operatiu específic (POE) per fer-hi front. L'any passat, sense anar més lluny, hi van dedicar 264.792 hores, la qual cosa equival a "destinar-hi íntegrament 156 agents", precisa el cap de la Regió Policial.
Més assalts violents
Durant el 2017, els Mossos d'Esquadra van detenir 376 lladres que feien robatoris amb força en habitatges de les comarques gironines. Però al costat d'aquest delicte n'hi ha un altre que genera més alarma social. Són els assalts violents; és a dir, aquells en què els delinqüents agredeixen les víctimes a l'interior dels domicilis.
L'any passat es van registrar 45 assalts violents arreu de la demarcació. En comparació amb el 2016, això suposa un augment del 40,63% (aleshores, n'hi va haver 32). El comissari Josep Milan ja subratlla d'entrada, però, que "només en la meitat d'aquests casos" (en concret, 22) l'objectiu dels lladres des d'un bon principi "era cometre un robatori violent contra persones no relacionades amb tràfic de drogues o deutes".
A més, el cap de la Regió Policial també assegura que, en la majoria d'assalts, els delinqüents no van armats. Això sí, s'asseguren que les víctimes estiguin dins l'habitatge perquè necessiten que els indiquin on estan els diners i les joies o bé els obrin la caixa forta. Saben que en tenen perquè, moltes vegades, un informador els hi assenyala els objectius.
Per exemple, Milan explica un assalt en què els lladres sabien que els propietaris de l'habitatge amagaven diners al sostre, però no el lloc concret de la casa on es trobaven. "Van fer servir un martell per fer forats i trencar-lo, i quan hi vam arribar, ens vam trobar que ho havien perforat tot fins a trobar el botí", concreta el comissari dels Mossos.
En paral·lel, el cap de la Regió Policial també explica que només un 13% dels assalts violents del 2017 van ser comesos per grups especialitzats. "Aquests són els més preocupants", admet. Aquí s'hi troben, per exemple, els robatoris comesos per la banda que va actuar a Bescanó (Gironès), i que els Mossos ja han aconseguit detenir-ne els integrants.
L'any passat, els Mossos d'Esquadra van arrestar 34 lladres com a autors de robatoris amb violència i intimidació a domicilis (al 2016, van ser-ne 39). D'aquests, deu han ingressat a presó.
