El jaciment de Vilauba, a Camós (Pla de l’Estany) és el primer de les comarques gironines que es pot visitar en 3D a partir d’aquest dissabte, que és quan comencen les visites en tres dimensions que s’organitzen amb l’objectiu de contribuir a la difusió de la vil·la romana. A través d’una tauleta, el visitant podrà conèixer d’una forma propera i entretinguda els diferents àmbits de la vil·la romana i interactuar entre el present i el passat. Aquestes visites tindran una periodicitat mensual, se celebraran cada segon dissabte de mes i finalitzaran a la tardor.
El recurs principal d'aquesta visita és la posada en marxa d'una aplicació que, a partir de la recreació en 3D dels diferents espais i amb el suport d’una tauleta, permet als visitants gaudir així d'una experiència única entrant i contemplant virtualment les principals edificacions que conformaven l'antiga vil·la romana. Per fer-ho possible s'ha desenvolupat una APP que, a més de les recreacions en 3D dels diferents espais, ofereix també altres informacions addicionals en funció del grau d'interès dels visitants. Del total dels 15 punts d'interès repartits al llarg de tot el recorregut actualment ja en són visibles bona part de les estances que conformaven el nucli residencial de la vil·la, com ara el larari, el rebost, el triclinium i també els sectors recuperats en les excavacions més recents, com el balneum o les termes. Per exemple, durant la visita es destaparà virtualment el terra i els visitants veuran passar el conductes de les termes d’aigua calenta i freda. Per apuntar-se cal trucar al Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles.
La posada en marxa de les visites en 3D constitueix una de les les primeres accions del projecte de museïtzació del jaciment que s’emmarca en el Projecte d’adequació de la vil·la de Vilauba que impulsa conjuntament la Diputació de Girona i les institucions copropietàries del jaciment, els ajuntaments de Banyoles, Camós, Porqueres, i el Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles. Aquest acord està previst que es renovi des del 2019 fins el 2021, continuant la implicació des de sempre de la Diputació de Girona amb aquest jaciment, tot i que ara enfocat sobretot en la inversió per la museització.
La modificació del traçat de la carretera GI 5247 que fins l'any 2014 travessava pel bell mig el conjunt arqueològic fou el punt de partida per a la redacció del "Projecte d'adequació de la vil·la romana de Vilauba", redactat per l'arquitecte Lluís Bayona, de la Diputació de Girona. Entre les actuacions programades, es preveia la definició d'un nou recorregut de visita al jaciment, a través del qual el visitant podria aprofundir en el coneixement de la història del jaciment i de tots aquells fets particulars que n'ha revelat la recerca arqueològica.
Els propers passos per a avançar en la museïtzació del jaciment seran la construcció de les passeres interiors, la creació d’un petit centre d’interpretació i de benvinguda a la mateixa vil·la i l’adequació d’un pàrquing pels visitants, entre altres.
L’alcalde de Banyoles, Miquel Noguer, ha manifestat que “les excavacions a Vilauba ja estan pràcticament acabades, ara toca inversió per a la museïtzació”. Noguer ha destacat que “és el primer jaciment de les comarques gironines amb visita 3D, és novedós i Vilauba es mostra al públic per veure com era el seu dia a dia”.
Nou projecte de recerca arqueològica
En el camp de la recerca, s’ha tancat un projecte quadriennal i hi ha la intenció de posar en marxa, juntament amb la Generalitat de Catalunya, un nou projecte quadriennal (2018-2021) per aprofundir en la recerca arqueològica al jaciment.
En l’última campanya d’excavacions, que va finalitzar el maig de 2017, i després de l’excavació de l’antiga traça de la carretera, ha servit per posar al descobert diverses evidències vinculades a la darrera etapa del jaciment, dels segles VI-VII dC. Crida l’atenció la troballa dels encaixos dels dolia (grans tines de ceràmica) que conformarien el celler de la premsa d’època visigoda coneguda d’ençà de les primeres campanyes d’excavació a Vilauba.
També destaca la troballa d’un conjunt de restes associades al període baiximperial (segles IV-V) i per la fabricació de la ceràmica. Les excavacions han permès veure que el sector de l’antiga carretera corresponia a una zona exterior a l’edificació utilitzada com a zona artesanal destinada a la fabricació de ceràmica, tal com demostren les restes d’un forn, de diverses basses per a la decantació i retalls d’extracció d’argila.
