La campanya d'estiu es preveia dura a les comarques gironines, a causa de la sequera perllongada (de fet, hi ha arbres als boscos que han mort) i el temor que els episodis de vent poguessin convertir un foc en un gran incendi. Sortosament, però, la demarcació tanca l'època de calorades amb només 6,25 hectàrees forestals cremades, una de les xifres més baixes dels darrers anys.
L'estiu del 2016, al territori, les flames van cremar 231,96 hectàrees; el del 2015, 69,47; i el del 2014, tan sols, 1,8. Encara es manté molt viu, però, el record del 2012, en què el fatídic incendi de l'Alt Empordà va suposar que la campanya es tanqués amb 10.788,95 hectàrees forestals calcinades.
Tot i que aquest 2017 la superfície cremada hagi estat minsa, els Bombers han arribat a fer gairebé 300 sortides per focs entre mitjans de juny i de setembre. Han estat més que l'any passat. En concret, se n'han fet 283 (de les quals 80 han estat per incendis agrícoles, 90 de forestals i 113, en zona urbana).
En la meitat dels casos de focs forestals, els Bombers han pogut apagar les flames abans que s'estenguessin pel sotabosc. Però hi ha hagut 44 incendis en què el foc, tot i no fer massa mal, s'ha estès per arbustos i troncs.
Aquests focs són els que, en conjunt, han cremat 6,25 hectàrees. I és aquí on la investigació que n'han fet els Agents Rurals posa una crua realitat sobre la taula. Gairebé un de cada quatre incendis (en concret, deu) han estat intencionats. I no només això, sinó que aquests focs provocats per piròmans s'originen sempre en dues zones clarament delimitades.
Vilopriu, Cabanelles i negligències
En concret, segons ha explicat el cap dels rurals a la demarcació, Ignasi de Dalmases, hi ha hagut cinc focs a Vilopriu (Baix Empordà), que se sumen als 25 provocats d'ençà del 2010. Els altres cinc han començat a la zona de Cabanelles, Fontcoberta i Vilademuls (Pla de l'Estany). "Es tracta d'un nou focus que ens va aparèixer l'any passat, on ja van originar-s'hi catorze incendis", ha precisat De Dalmases.
Al costat dels focs provocats, també n'hi ha molts d'altres (fins al 33%) que es deuen a negligències. Bé sigui per focs artificials o petards, bé sigui per fogueres que surten de mare o bé sigui per burilles. Precisament, des de la Generalitat ja preparen una campanya adreçada a conscienciar els conductors que no llancin les cigarretes enceses per la finestra.
El director general de Prevenció i Extinció d'Incendis, Juli Gendrau, explica que encara falta "consciència de risc" entre la ciutadania (per exemple, amb els petards o els fanalets). Sí que tant ell com el cap de la Regió d'Emergències, Enric Cano, han admès però que les alertes funcionen. "Quan s'avisa que estem en una situació d'alerta, la gent respon i fem menys sortides per ignicions", ha concretat Cano.
La prevenció, clau
Per evitar incendis, la prevenció és clau. Per això, tant des d'Interior com des d'Agricultura s'estan intensificant les actuacions per prevenir focs (i no només durant l'estiu, sinó al llarg de l'any). Els Agents Rurals, per exemple, han dut a terme gairebé 4.300 inspeccions durant el darrer any. D'aquestes, 658 han estat per revisar línies elèctriques (aquí, s'han posat 52 denúncies) i 900 més per revisar l'estat dels vorals de carreteres i camins.
En paral·lel, el cos també ha fet 131 inspeccions per comprovar l'estat de les franges de seguretat a les urbanitzacions. Precisament, tant la directora territorial d'Agricultura, Elisenda Guillaumes, com el d'Interior, Albert Ballesta, han subratllat que una de les prioritats del Govern és que els municipis facin les franges que els corresponen al seu terme.
En aquest sentit, Ballesta ha explicat que abans de finals d'any ja s'hauran tirat endavant 53 projectes de municipis per executar aquestes franges. "Són una quarta part dels què hi ha al territori, però no ens quedarem aquí", ha dit el director territorial.
Per últim, dins les mesures de prevenció, els Bombers també estan fent xerrades arreu del territori (les properes seran a Aiguaviva i Regencós) i porten a terme cremes controlades –en el seu argot, cremes de gestió- per frenar l'avenç del foc en cas que es declarés un incendi. Se n'han fet, per exemple, a la zona de Mas Fumats de Roses (Alt Empordà).
Respondre les demandes
Per últim, el director general de Prevenció i Extinció d'Incendis també s'ha referit a les queixes del col·lectiu de bombers voluntaris. Juli Gendrau ha dit que donaran resposta a totes les que podran, tot i que ja ha deixat clar que hi ha reivindicacions que no els corresponen a ells, sinó al Ministeri.
Segons ha explicat, ara els bombers voluntaris ja tenen cobertura de les mútues, per exemple. També ha dit que "el model de Bombers" a Catalunya quedarà explicitat en el pla estratègic del cos per als propers cinc anys. Sí que ha admès, però, que algunes de les queixes –com ara l'estat dels parcs o el número d'efectius- no són exclusives dels bombers voluntaris, sinó que la problemàtica també es dona arreu del cos.
