La professora d'un dels terroristes de Ripoll i cap d'estudis de l'escola Vedruna, Montsina Llimós, assegura que tant la comunitat educativa com el municipi estan en "estat de xoc" per la situació. Llimós, que va tenir a les seves aules a Youseff Aallaa, diu que no s'explica com aquests joves aparentment integrats a la societat ripollesa, que participaven en activitats i que feien vida normal s'hagin pogut "radicalitzar en tant poc temps".
De fet, afirma que el comportament que tenien en les darreres setmanes no concorda amb la seva implicació en els atemptats. "En Younes s'havia comprat una moto gran fa dues setmanes i l'ensenyava a tothom", explica.
Al seu entendre i tot i que insisteix que no es pot generalitzar, sovint aquests adolescents estan mancats de referents i moltes vegades assumeixen responsabilitats abans del que els pertocaria. "El que ha passat a Ripoll ens demostra que això pot passar a tot arreu perquè no teníem el perfil perquè algú pensés que això podia passar", Llimós.
"El que ha passat no ho podem saber encara i potser no ho podrem arribar a saber mai. Estem en estat de xoc", assegura. Ningú s'ho explica i, de fet, Llimós diu que des de la comunitat educativa es tenia la sensació que les coses "s'estaven fent bé" amb aquest nois. "Li dones voltes i voltes i intentes lligar caps però tot això s'escapa de tot el que podries pensar", insisteix.
Des del seu punt de vista, són cultures "molt diferents" i "moltes vegades aquests nois tot i ser fills d'aquí, parlar en català i sentir-se d'aquí, viuen immersos en una altra cultura i una altra manera de fer". En aquest sentit, diu que per aconseguir bons resultats és molt important "la implicació de les famílies" i la "figura de la mare", que sovint està relegada. "Si la família s'hi implica i la mare juga un paper rellevant podem aconseguir bons resultats", insisteix. En d'altres casos, en canvi, "tens la sensació que aquests nanos ja se'ls considera molt grans quan són adolescents i se'ls donen responsabilitats que potser per la seva edat no els pertocarien".
Per Llimós, el que seria important treballar amb les famílies és el "seguiment exhaustiu". És a dir, "fer-los sentir que són responsables dels seus fills fins molt més enllà de l'adolescència". I és que, segons la professora, aquests nois poden acabar la secundària amb 16 anys i que tothom tingui la sensació que van bé però "la realitat ens ha demostrat que això no sempre és així". "Cal fer un seguiment més enllà de l'educació obligatòria", insisteix.
Llimós insisteix que no és cap experta en la matèria i que mai és bo generalitzar però creu en moltes ocasions aquests joves no tenen referents clars i que, sovint, els pares saben molt poc dels seus fills. Això podria explicar, diu, en part, la influència que la figura de l'imam de Ripoll pot haver jugat en la captació dels joves. "Que algú en tant poc temps els pugui abduir com si d'una secta es tractés segurament és fruit d'una baixa autoestima o de voler demostrar alguna cosa", afirma.
Un comportament "normal" els últims dies
Amb tot, assegura que evidentment no hi ha coses que han passat fa mesos que es desconeixen però que l'actitud que tenien els nois durant les darreres setmanes no "concorda" amb el que estaven preparant. En aquest sentit, ha explicat que Younes Abouyaaqoub s'havia comprat una moto en les darreres setmanes i que, fins i tot, l'havia ensenyat a una tècnica de l'Ajuntament. "Realment en aquest cas no serveix pensar que se'ls hagués pogut donar una oportunitat, que haguessin pogut jugar a futbol o anar al rocòdrom perquè tot això passava i passava tranquil·lament", explica. Llimós afirma que això demostra que, segurament, els nois no eren conscients del que estaven a punt de fer. "Hi ha d'haver alguna cosa molt ràpida que els bloqueja", assegura.
"El que ha passat a Ripoll pot passar a tot arreu"
"Això que ha passat a Ripoll demostra que pot passar a tot arreu perquè no teníem un perfil per pensar que això pogués passar aquí", insisteix. Per això, remarca que s'ha de fer un treball intens a partir d'ara per seguir treballant per la cohesió i des de les escoles, que ja fan una tasca important per a la integració d'aquests nois i noies. També remarca que caldria treballar la importància de la comunicació amb entre pares i fills. "Aquests joves estan molt acostumats a fer la seva, a campar des de molt joves i poden dir que se'n van a visitar a algú i, això a casa seva, ningú ho contrasta", afegeix.
