Els Mossos d'Esquadra i els jutges han acabat amb la problemàtica de la marihuana que s'acumulava a les comissaries gironines, generant problemes per la fortor que desprenia la droga. Ara, tota la marihuana comissada arreu de la Regió es diposita en dos contenidors, situats a Girona i Figueres, i se n'accelera la destrucció en pocs dies. En paral·lel, quan els agents desmantellen un cultiu, moltes vegades no s'emporten els aparells que afavoreixen el creixement dels cabdells (làmpades, tubs, aires condicionats, etc.). Allò que es fa és deixar-los a lloc i precintar la nau, el magatzem o l'habitatge que s'aprofitava per fer-hi cultiu. A la demarcació, les plantacions de marihuana no han parat de créixer. L'any passat els mossos van arribar a comissar fins a 28.115 plantes, un 83,2% més en comparació amb l'anterior.
La proximitat amb la frontera, que n'incrementa el preu si es col·loca a França, és una raó de pes. Però també n'hi ha d'altres que expliquen per què les plantacions de marihuana han proliferat arreu de les comarques gironines.
"És un negoci molt lucratiu i a diferència d'altres il·lícits, muntar un cultiu és relativament fàcil", explica el cap de la Regió Policial, el comissari Josep Milan. A això cal sumar-hi el fet que, sovint, aquells qui planten marihuana ho fan aprofitant naus, magatzems o habitatges en desús. I que punxen la llum per aconseguir l'electricitat que els cal per fer funcionar els aparells que afavoreixen el creixement dels cabdells.
"Cada planta de marihuana, al llarg de la seva vida, pot arribar a donar fins a 1.000 euros de benefici", precisa el comissari. I només una sola llavor ja arriba a valdre uns 8 euros. Si a tot plegat s'hi afegeix que el cultiu –si no té més delictes associats- porta aparellades penes de presó de fins a 2 anys, la conseqüència és clara: les plantacions de marihuana proliferen arreu de la demarcació. I en especial, a l'Alt Empordà.
La lluita contra aquests cultius, però, havia provocat problemes a les comissaries, perquè era allà on es guardaven els comisos. En alguns casos, la marihuana s'hi estava durant setmanes, provocant molèsties per la fortor que desprenia. I a més, cada cop que es desmantellava una plantació, tots els aparells associats també hi anaven a parar, en espera que el jutge n'ordenés la destrucció.
"Anem molt al dia"
Ara, però, Interior i Justícia han fet front comú per posar fi a la problemàtica. D'entrada, tota la droga que es comissa a les comarques gironines va a parar a dos contenidors. Un es troba a Girona, a les dependències que els ARRO tenen a Mas Xirgu, i l'altre a Figueres. "La marihuana només s'està a comissaria per fer-ne el triatge i posar-la en caixes", indica el comissari.
En paral·lel, els mossos es coordinen amb jutges i fiscals per accelerar la destrucció del cànnabis. Es fan les analítiques corresponents de la droga al laboratori, allà se'n preserva aquella part que servirà de prova per al judici i, quan arriba el vistiplau del jutge, tota la resta de la marihuana es destrueix. "Això ens permet tancar el cercle", diu Milan.
"Hem avançat molt amb totes les causes que estan obertes i tenim poques quantitats dipositades; això està molt al dia", subratlla el cap de la Regió Policial. "Per tant, tenim els instruments perquè la droga es destrueixi de manera molt ràpida", indica el comissari. I aquesta dinàmica no serveix només per a les plantacions, sinó també per aquells comisos administratius (en què els denunciats porten l'haixix o la marihuana al damunt).
Els aparells, precintats
En paral·lel, quan els mossos desmantellen un cultiu, moltes vegades no s'emporten els aparells que afavoreixen el creixement de la marihuana. Les làmpades, tubs o aires condicionats queden precintats al lloc fins que, al cap de pocs dies, també es destrueixen. "I si s'han de quedar en dipòsit es traslladen en un magatzem policial, però mai a les comissaries", precisa Milan.
Fins i tot es donen casos en què, quan hi ha un reconeixement dels fets, la destrucció d'aquests aparells és gairebé simultània a la descoberta de la plantació. "La droga no, perquè s'envia a analitzar; però en aquests casos la resta d'estris es poden destruir, i el jutge ho ordena de manera immediata", diu el comissari.
Un 83% més en un any
L'any passat, a les comarques gironines els delictes contra la salut pública van créixer un 3,54% (410 casos). Però allò que va augmentar, i amb gran diferència, van ser els comisos que els Mossos d'Esquadra van fer de plantacions de marihuana. En concret, 28.115 plantes, un 83,2% més que al 2015 (quan van ser-ne 15.344).
Aquest 2017, les destruccions de cultius i les detencions tampoc s'aturen. Sense anar més lluny, els mossos van frustrar ara fa pocs dies un intercanvi de 15 quilos de marihuana i haixix a Figueres amb destí al sud de França o van desmantellar un cultiu de 500 plantes a Llagostera (Gironès).
I al febrer, Mossos d'Esquadra i Agència Tributària van dur a terme una macrooperació que va permetre desmantellar i donar el cop de gràcia a un grup criminal que controlava gran part del negoci a l'Alt Empordà. Capitanejat pel clan familiar dels 'Capirote', l'organització estava preparada per distribuir la droga a nivell internacional.
El grup contractava testaferros que cultivaven les plantacions o les vigilaven –a qui fins i tot regalaven lots de Nadal- i venien droga a grans traficants d'arreu de l'Estat i de França. Amagaven els cultius de marihuana sota terra o bé en cambres situades darrere les rajoles de la cuina o els banys. El resultat de la macrooperació parla per ell mateix: 32 detinguts, 4.622 plantes de marihuana, 3.473 esqueixos, 26.572 grams de cabdells, vuit armes de foc (entre les quals, tres escopetes), cotxes, motos, finques rústiques i 425.025 euros en efectiu.
El comissari explica que l'existència d'aquests grups criminals també provoca que, entre ells, intentin robar-se o bé la droga o bé els diners que se n'obtenen. De fet, fins a un 37% dels assalts violents a domicili que es cometen a la demarcació tenen aquest mòbil al darrere.
"És un negoci molt lucratiu i a diferència d'altres il·lícits, muntar un cultiu és relativament fàcil", explica el cap de la Regió Policial, el comissari Josep Milan. A això cal sumar-hi el fet que, sovint, aquells qui planten marihuana ho fan aprofitant naus, magatzems o habitatges en desús. I que punxen la llum per aconseguir l'electricitat que els cal per fer funcionar els aparells que afavoreixen el creixement dels cabdells.
"Cada planta de marihuana, al llarg de la seva vida, pot arribar a donar fins a 1.000 euros de benefici", precisa el comissari. I només una sola llavor ja arriba a valdre uns 8 euros. Si a tot plegat s'hi afegeix que el cultiu –si no té més delictes associats- porta aparellades penes de presó de fins a 2 anys, la conseqüència és clara: les plantacions de marihuana proliferen arreu de la demarcació. I en especial, a l'Alt Empordà.
La lluita contra aquests cultius, però, havia provocat problemes a les comissaries, perquè era allà on es guardaven els comisos. En alguns casos, la marihuana s'hi estava durant setmanes, provocant molèsties per la fortor que desprenia. I a més, cada cop que es desmantellava una plantació, tots els aparells associats també hi anaven a parar, en espera que el jutge n'ordenés la destrucció.
"Anem molt al dia"
Ara, però, Interior i Justícia han fet front comú per posar fi a la problemàtica. D'entrada, tota la droga que es comissa a les comarques gironines va a parar a dos contenidors. Un es troba a Girona, a les dependències que els ARRO tenen a Mas Xirgu, i l'altre a Figueres. "La marihuana només s'està a comissaria per fer-ne el triatge i posar-la en caixes", indica el comissari.
En paral·lel, els mossos es coordinen amb jutges i fiscals per accelerar la destrucció del cànnabis. Es fan les analítiques corresponents de la droga al laboratori, allà se'n preserva aquella part que servirà de prova per al judici i, quan arriba el vistiplau del jutge, tota la resta de la marihuana es destrueix. "Això ens permet tancar el cercle", diu Milan.
"Hem avançat molt amb totes les causes que estan obertes i tenim poques quantitats dipositades; això està molt al dia", subratlla el cap de la Regió Policial. "Per tant, tenim els instruments perquè la droga es destrueixi de manera molt ràpida", indica el comissari. I aquesta dinàmica no serveix només per a les plantacions, sinó també per aquells comisos administratius (en què els denunciats porten l'haixix o la marihuana al damunt).
Els aparells, precintats
En paral·lel, quan els mossos desmantellen un cultiu, moltes vegades no s'emporten els aparells que afavoreixen el creixement de la marihuana. Les làmpades, tubs o aires condicionats queden precintats al lloc fins que, al cap de pocs dies, també es destrueixen. "I si s'han de quedar en dipòsit es traslladen en un magatzem policial, però mai a les comissaries", precisa Milan.
Fins i tot es donen casos en què, quan hi ha un reconeixement dels fets, la destrucció d'aquests aparells és gairebé simultània a la descoberta de la plantació. "La droga no, perquè s'envia a analitzar; però en aquests casos la resta d'estris es poden destruir, i el jutge ho ordena de manera immediata", diu el comissari.
Un 83% més en un any
L'any passat, a les comarques gironines els delictes contra la salut pública van créixer un 3,54% (410 casos). Però allò que va augmentar, i amb gran diferència, van ser els comisos que els Mossos d'Esquadra van fer de plantacions de marihuana. En concret, 28.115 plantes, un 83,2% més que al 2015 (quan van ser-ne 15.344).
Aquest 2017, les destruccions de cultius i les detencions tampoc s'aturen. Sense anar més lluny, els mossos van frustrar ara fa pocs dies un intercanvi de 15 quilos de marihuana i haixix a Figueres amb destí al sud de França o van desmantellar un cultiu de 500 plantes a Llagostera (Gironès).
I al febrer, Mossos d'Esquadra i Agència Tributària van dur a terme una macrooperació que va permetre desmantellar i donar el cop de gràcia a un grup criminal que controlava gran part del negoci a l'Alt Empordà. Capitanejat pel clan familiar dels 'Capirote', l'organització estava preparada per distribuir la droga a nivell internacional.
El grup contractava testaferros que cultivaven les plantacions o les vigilaven –a qui fins i tot regalaven lots de Nadal- i venien droga a grans traficants d'arreu de l'Estat i de França. Amagaven els cultius de marihuana sota terra o bé en cambres situades darrere les rajoles de la cuina o els banys. El resultat de la macrooperació parla per ell mateix: 32 detinguts, 4.622 plantes de marihuana, 3.473 esqueixos, 26.572 grams de cabdells, vuit armes de foc (entre les quals, tres escopetes), cotxes, motos, finques rústiques i 425.025 euros en efectiu.
El comissari explica que l'existència d'aquests grups criminals també provoca que, entre ells, intentin robar-se o bé la droga o bé els diners que se n'obtenen. De fet, fins a un 37% dels assalts violents a domicili que es cometen a la demarcació tenen aquest mòbil al darrere.
