Una exposició mostra el passeig de Sant Feliu de Guíxols al llarg de 50 anys

‘Josep Amat: les llums del Passeig, de gener a desembre, al llarg de més de 50 anys’ aquest és el nom de l’exposició que aquest dissabte ha obert els actes d’estiu del 25è aniversari de la mort del pintor Josep Amat. Les accions en record seu van arrencar el passat mes de gener però aquest estiu s’ampliaran a Girona i Sant Feliu de Guíxols, població costanera amb la qual l’artista va mantenir un estret vincle ja que la seva muller, Isabel Girbau, n’era filla.

A més, va establir-hi la seva segona residència que compaginava amb Barcelona. Del 1939 fins pocs anys abans de morir, Amat fa ver llargues estades a Sant Feliu de Guíxols on va pintar els paisatges que veia des de casa seva, situada al Passeig del Mar. D’aquí la mostra que s’inaugura aquest dissabte ‘Josep Amat: les llums del Passeig’; dotze obres i impressions mai abans exposades del Passeig del Mar d’aquesta vila que corresponen i caracteritzen cada un dels mesos de l’any. Es podrà veure fins el 5 d’agost a l’Espai Cendrós d’aquesta localitat del Baix Empordà. Un espai que es troba en els baixos de l’edifici on el pintor va viure durant molts anys i des d’on va crear alguns dels quadres que es poden veure a la mostra. Tal i com detalla el seu propi fill, Josep Amat, la meitat de la producció artística del pare la va crear a Sant Feliu de Guíxols.

Ampliació:

Es tracta d’una col·lecció especial que gira entorn el Passeig del Mar de Sant Feliu de Guíxols, un espai emblemàtic d'aquest vila costanera i el que veia cada dia el pintor des de casa seva. Hi ha 12 obres, una per cada mes de l’any, i que permeten veure el vincle emocional que Amat va establir amb aquesta població del Baix Empordà, on està enterrat. Mai abans s’havien exposat aquestes pintures, obres representatives dels 50 anys de trajectòria pictòrica de l’artista. L’exposició comprèn peces dels primers anys que Josep Amat fins al final de la seva vida. En concret, destaca una pintura, ‘Vista del Passeig’, que l'artista va fer el juliol del 1990 des de la terrassa de casa seva poc abans de morir. "Té el mateix traç, força i color com la primera, això demostra que fins l'últim moment el pare va voler pintar", explica el fill de l'artista i impulsor de la Fundació Amat, que també es diu Josep Amat.

A la mostra, que volia ser una exposició en part antològica, s'hi pot veure un dia plujós que va plasmar el 1977, el Passeig de Sant Feliu un dia de tramuntana l’any 1988 o fins i tot la terrassa del bar Montserrat l’agost del 1945 on els clients estaven escoltant per la ràdio les notícies sobre el llançament de la bomba atòmica que marcaria el final de la II Guerra Mundial. Gran part d'elles comparteixen el mateix punt de vista, el mateix enquadrament però amb llums ben diferents, una segons cada un dels mesos de l'any.

La inauguració de la mostra s'ha portat a terme aquesta tarda i ha comptat amb l’assistència de l’alcalde de la vila, Carles Motas, la directora de l’Espai Cendrós, Laura Cendrós, i el propietari de la Fundació Amat i fill del pintor, Josep Amat i Girbau. L’exposició es podrà visitar durant pocs dies, només fins el 5 d’agost, i s’ubica a l’Espai Cendrós, als baixos de l’edifici on el pintor va viure durant anys i des d'on va crear la meitat de tota la seva producció artística.

L’estrena d’aquesta mostra és el tret de sortida dels actes d’estiu en record a la figura del pintor. Continuaran el proper 18 de juliol a Girona, a la Fundació Valvi, on l’historiador d’art Francesc Fontbona portarà a terme una conferència que té per títol ‘Amat i la seva obra’ i on repassarà tota la seva vida personal i professional. Dos dies més tard, el 20 de juliol, es presentarà el documental ‘Josep Amat’ que el cineasta Alfons Hereu va realitzar l’any 1975 en motiu del Congrés de Cultura Catalana i que recentment s’ha digitalitzat.

A part, el proper 6 d’agost s’estrenarà la mostra ‘Amat Íntim’ al mateix Espai Cendrós, una exposició única on es podran veure una gran quantitat d’obres inèdites, testimonis de temps difícils i de records del seu entorn més proper. "Són peces que no estaven pensades per exposar ni per vendre, úniques i que mai havien sortit a la llum", ha explicat el seu fill. La mostra s’allargarà fins el proper 10 de setembre.

Paral·lelament i tenint en compte que Amat va ser reconegut als anys 40 com un dels grans retratistes catalans a París, la Fundació Amat preveu tancar els actes de commemoració i de record amb un acte a París el proper novembre per divulgar la seva figura.

Al llarg de la seva vida, Lluís Amat va pintar més de 2.000 obres. L’any 1981 va ingressar a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts i el 1988 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, entre d’altres distincions. A dia d’avui, els crítics encara no es posen d’acord a l’hora de definir el seu art, per alguns més propera a la vessant impressionista mentre que d’altres el qualifiquen d’independent o el relacionen amb el fauvisme. Josep Amat va morir a Barcelona el 17 de gener del 1991 a l’edat de 90 anys.

La Fundació Amat va néixer el dia de Sant Jordi del 2001 amb la finalitat de promoure l’estudi, conservació i divulgació de l’obra realitzada pel pintor. La seu es troba al carrer Manacor de Barcelona, en una torreta on va viure el pintor els seus últims anys acompanyat de la seva esposa. Actualment es poden veure peces de Josep Amat a la Sala Parés, al Museu de Montserrat i en diverses exposicions de al Col·lecció Carmen Tyssen.