L’entitat ecologista Iaeden-Salvem l’Empordà i l’Associació de Naturalistes de Girona denuncien que la Generalitat no està gestionant bé el cabal dels rius catalans, sobretot pel que fa a la Muga, el Ter o el Llobregat.
La portaveu de l’Iaeden-Salvem l’Empordà, Bàrbara Schmitt, que ha participat en la manifestació d’aquest diumenge en contra del Pla Hidrològic de l’Ebre a Amposta, ha carregat contra el Govern i la seva planificació dels recursos hídrics. “La Generalitat denuncia la gestió que fa Madrid de l’Ebre però també haurien de mirar com gestionen ells els rius catalans com el Ter o el Llobregat”, ha criticat.
Al mateix temps, des del compte de Twitter de l’entitat han llançat aquest missatge dirigit als consellers Junqueras i Rull: “Allò que defenseu per l’Ebre apliqueu-ho als rius on legisleu”. Des de les associacions ecologistes asseguren que el nou Pla de gestió de l’aigua de les conques internes del Govern no preveu un cabal mínim per alguns rius com la Muga o el Llobregat. “Els rius que gestiona la Generalitat no estan tan bé com diuen”, ha assegurat Schmitt.
Les primeres crítiques han sorgit a través de les xarxes socials. Al seu compte de Twitter, la Iaeden-Salvem l’Empordà ha celebrat la gran manifestació i clam social en defensa dels cabals del riu Ebre que s’ha realitzat aquest diumenge a Amposta però ha aprofitat el moment per fer un crit d’atenció al Govern i a la política sobre la gestió dels recursos hídrics que s’ha fet fins ara. “Ens alegrem que Junqueras, Josep Rull i la Generalitat s’impliquin en la defensa dels cabals de l’Ebre però demanem coherència pels rius on legislen”, han reclamat. Posteriorment, en una nova piulada, han llançat un missatge directe cap al conseller d’Economia i de Territori i Sostenibilitat: “Allò que defenseu/m per l’Ebre apliqueu-ho als rius on legisleu. No deixeu la Muga sense cabal”, han defensat.
Unes piulades que han rebut la contestació d’altres entitats i plataformes com Aigua és Vida o el suport d’altres organitzacions gironines com l’Associació de Naturalistes de Girona. La portaveu de Iaeden-Salvem l’Empordà ha explicat que han volgut ser presents en la manifestació que s’ha fet a les terres ebrenques però que calia denunciar les mancances que fins ara ha demostrat el Govern en la gestió dels rius catalans. “Els rius que gestiona la Generalitat no estan tan bé com diuen i el pla de la gestió de l’aigua de les conques internes que van proposar l’any passat va despertar el rebuig de gairebé totes les entitats ecologistes i dels científics i tècnics. Hi vam presentar al·legacions i ho vam denunciar”, ha explicat. “Lo riu és vida! GenCat: tots els rius són vida”, han insistit a través de les xarxes.
Segons ha detallat Schmitt, el pla preveu que alguns rius com la Muga o el tram baix del Llobregat es quedin sense un cabal de manteniment establert. “També tenim la mala gestió del riu Ter a les comarques gironines que pateix una gran explotació. Quan la Generalitat denuncia a Madrid la mala gestió de l’Ebre també hauria de mirar com gestionen els rius catalans”, ha remarcat.
En aquest sentit, des de l’entitat han denunciat que actualment hi ha trams del riu Muga on no es manté el cabal mínim i, en alguns casos, està completament sec. “Des de la Generalitat ho neguen però tothom pot mirar, hi ha una gran pressió des de l’embassament de Darnius i Boadella i es fa molt d’ús del riu, no hi ha prou aigua perquè el riu sobrevisqui”, ha lamentat la portaveu de l’entitat. Per això, l’any passat van arrencar una campanya en defensa del riu empordanès anomenada ‘M’agrada la Muga’.
“Quan vam oposar-nos al pla hidrològic català no vam tenir tant de suport com avui hem vist a l’Ebre però esperem que el Govern ens escolti, respongui les nostres al·legacions i es canviï de model”, ha detallat. Des el primer moment, tant la Plataforma Aigua és Vida (Aev) i l’Associació de Naturalistes de Girona (ANG) es van oposar al pla de gestió del districte de la conca fluvial de Catalunya per al període 2016-2021 perquè asseguraven que només afavoria “els lobbys” de l’aigua, els interessos privats d’empreses, hidroelèctriques, consorcis o comunitats de regants.
Tal i com detalla el portaveu de l’ANG, Enric Cortiñas, no té sentit ni lògica apostar per una planificació que no està basada en criteris científics o que planteja la possibilitat que hi hagin rius sense cabals mínims de manteniment. “Si ens fixem en el Ter, fa anys que denunciem que s’incompleixen les normatives amb al transvasament que es fa cap a Barcelona. Ho hem analitzat i calculem que té un cost ambiental de 3 MEUR cada any, si el perjudici de l’ecosistema es pogués traspassar a un cost econòmic”, ha detallat.
