El Port de la Selva, amb el suport del Consorci Costa Brava, ha tirat endavant un projecte d'àmbit europeu per garantir-se l'abastiment d'aigua en període de sequera. Aquest municipi de l'Alt Empordà és autosuficient perquè només s'abasteix amb l'aigua de pluja de la vall.
Això vol dir que tant si plou com si no necessita cobrir els 300.000 metres cúbics per any que es distribueixen de forma anual. El projecte que s'ha posat en marxa es basa en el principi d'aprofitar al màxim l'aigua ja extreta del medi i regenerar-la (restaurar-ne la seva qualitat) un cop utilitzada de forma quotidiana per poder-la retornar de nou al medi natural, en aquest cas la riera, en comptes de llançar-la al mar com es feia fins ara.
Ha calgut construir una canonada i crear tres basses d'infiltració a la zona on es fa l'última fase de filtratge amb un cost de més de 146.000 euros. El projecte, que està en fase experimental, no comptarà amb resultats concloents fins al 2017 i els ciutadans no consumiran l'aigua tractada amb aquest nou sistema fins d'aquí a 20 mesos.
El projecte permet recarregar amb aigua regenerada l'aqüífer de la riera de Rubiés. Està pensat perquè el Port de la Selva pugui tenir garantit el subministrament de l'aigua en períodes de sequera. Aquest municipi de l'Alt Empordà té unes especificitats geogràfiques que fan que només s'abasteixi de l'aigua de pluja que cau a la vall. Això vol dir que tant si plou com si no necessita cobrir els 300.000 metres cúbics d'aigua que té de demanada de forma anual. En cas de sequera, s'hi afegeixen a més els problemes de salinització de l'aqüífer i una pèrdua de qualitat de l'aigua potable per la intrusió marina.
La solució "clàssica" s'ha descartat pel seu elevat cost econòmicament ja que caldria fer arribar una connexió de la xarxa d'abastiment en alta de la Costa Brava nord, una infraestructura que costaria més de 4,2 milions d'euros sense IVA. Una inversió inviable en aquests moments.
Com a alternativa, s'ha optat per un sistema que permet aprofitar al màxim l'aigua ja extreta del medi i regenerar-la (restaurar-ne la qualitat) un cop utilitzada de forma quotidiana fins a fer-la apta per ser utilitzada de nou. La novetat rau en què en comptes d'abocar l'aigua utilitzada al mar el que es fa és retornar-la a l'aqüífer i recarregar-lo amb més aigua. Aquest sistema, proposat des del Consorci Costa Brava que ha assumit bona part de la inversió, ja es va fer fa uns anys de forma experimental a Blanes durant el període 2003 i 2011. En aquell cas es retornava l'aigua a la riera de Tordera després de tractar-se per aquest sistema.
El que sí que el fa pioner és que el municipi ho ha hagut de tirar endavant per necessitat, perquè no hi havia cap més alternativa. El president del Consorci Costa Brava, Carles Pàramo, ha agraït la "valentia" del municipi en acceptar aquest repte i ha recordat que els municipis de costa com és el cas d'aquest no poden quedar-se ni un sol dia sense aigua perquè suposaria una gran pèrdua econòmica.
Un projecte europeu
Per altra banda, el projecte és d'àmbit europeu perquè forma part del programa Demoware 2014-2016 que permetrà dur a terme un protocol basat en evidències científiques que garantiran que la recàrrega a l'aqüífer es fa de forma segura i sostenible. Un dels arguments a favor per formar-ne part ha estat que participar en aquest projecte suposa disposar del millor assessorament possible.
El sistema es va posar en marxa a finals d'aquest novembre i funciona de forma experimental. De fet, les conclusions no es donaran a conèixer fins al 2017. Un cop es tingui aquesta informació, s'entregarà a l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i al Departament de Salut perquè aprovin aquesta possibilitat de recàrrega. Es calcula que els usuaris no rebran de nou aigua ja reutilitzada fins d'aquí a uns 20 mesos, que és el temps que fa falta perquè l'aigua passi entre el punt d'infiltració i els pous d'abastament. Concretament, 608 dies.
Un sistema que ha generat reticències entre els veïns
L'alcalde, que la setmana passada va mantenir una reunió informativa amb veïns, reconeix que el projecte ha generat reticències. Cervera ha subratllat que la qualitat obtinguda està garantida perquè el control és exhaustiu. "Estic convençut que si la gent que capta aigua de la conca del Baix Llobregat es compleixen tots els requisits com no ho ha de garantir aquesta que quan s'aboca ja té la qualitat òptima". I ha afegit "estar molt tranquil" i que per res del món voldria que es contaminés el municipi.
En la presentació d'aquest dimecres també s'ha dit que el sistema no és una "vareta màgica" que elimina tot els contaminants de l'aigua. Concretament, no pot tractar allò que no és biodegradable, és a dir que no acaba amb alguns medicaments, hidrocarburs o pesticides, ni tampoc les sals. Per això, es demana la col·laboració dels ciutadans perquè evitin tirar a l'aigua d'ús domèstic aquest tipus de substàncies.
L'aigua regenerada es pot utilitzar per a usos no potables (rec i jardins) mitjançant la xarxa d'aigua regenerada ja existent i també recarregar l'aqüífer en períodes secs. Els assajos d'infiltració han permès generar 200 metres cúbics al dia i es calcula que amb una recàrrega continuada amb aquest cabal representaria un màxim del 40% de l'aigua que s'extrauria per abastiment a l'hivern i un 8%, a l'estiu.
La construcció d'unes basses i una canonada
Per dur a terme el projecte ha calgut construir una canonada per transportar l'aigua i la creació de tres basses d'infiltració a la zona de Malajambota, amb un cost de 146.453,81 euros que ha assumit el Consorci Costa Brava. L'Ajuntament ha cedit els terrenys de les basses i ha destinat 30.000 euros a les obres.
