En una breu roda de premsa al Parlament, Crespo ha explicat que va ser aquest dilluns quan va rebre la citació pel judici del 3 al 15 de juny. Això l'ha portat a presentar la seva renúncia, que ha estat acceptada pel grup parlamentari. Segons ell, ha volgut ser "coherent" i fer "un pas al costat", cosa que considera el "millor" per a ell mateix i per al grup parlamentari, al qual ha prestat "dedicació i honradesa". També ha agraït el "respecte i consideració" dels treballadors de la cambra catalana i de diputats de tots els grups.
El TSJC va decidir obrir judici oral contra Crespo, l'extinent d'alcalde Josep Valls i l'empresari rus Andrei Petrov, entre altres, al setembre. Aquest punt processal determina la finalització de la instrucció del cas, ja que només queda pendent fixar data d'inici del judici, i el president de la Generalitat, Artur Mas, i altres polítics l'havien situat com a moment clau per la dimissió dels polítics imputats. Però Crespo ha explicat que entre octubre i febrer hi van haver diversos recursos de les parts, no publicats a la premsa, demanant la inclusió o exclusió de proves o testimonis, i ell va seguir demanant la seva absolució. Per això, tant ell com Turull han dit que és ara el moment en què definitivament s'obre el judici oral i per tant el moment de dimitir.
Turull considera que el gest de Crespo l'honora i ha elogiat la seva "honestedat personal i política", a més de mostrar-se convençut de la seva innocència. "És el pas adequat pensant en ell i en el grup", ha afegit. En tot cas, ha demanat que si Crespo és absolt la "reparació" del dany causat a la seva imatge sigui de la "mateixa dimensió" que les notícies i acusacions dels altres partits polítics sobre la gestió de Crespo com a alcalde de Lloret.
El portaveu parlamentari de CiU ha recordat implícitament la intenció inicial del diputat socialista Daniel Fernández, que al gener, poc abans de ser jutjat pel cas de corrupció a Montcada i Reixac (Vallès Occidental), va demanar al ple de la cambra que fos suspès dels seus drets i el seu sou com a diputat temporalment, sense renunciar a l'acta. Però en una votació secreta la petició de Fernández no va obtenir majoria absoluta i aleshores va decidir dimitir del tot i renunciar a l'acta.
Turull no ha volgut anunciar el nom del substitut de Crespo, però la legislació diu que inicialment hauria de ser el primer nom a la llista electoral de CiU a Girona en les eleccions del 2012 que no va ser elegit diputat. Per la seva banda, Crespo no ha volgut concretar què farà en el futur. Políticament serà militant de base i probablement demanarà la suspensió en el seu càrrec a l'executiva de CDC a Girona. "No sé què faré en el futur, ara em preocupa el judici i la meva defensa", ha dit, recordant també que fins el 2003 va exercir de metge i que "es pot treballar per a la ciutadania i el bé comú des d'altres àmbits". "A la vida hi ha moltes etapes", ha dit.
Relacions amb la màfia russa
En el judici pel cas 'Clotilde' s'asseuran al banc dels acusats Crespo, pel qual la fiscalia demana dos anys i mig de presó i 17 d'inhabilitació pels delictes de suborn i prevaricació, a més de l'exregidor d'Urbanisme, Josep Valls, i l'empresari rus vinculat a la màfia Andrei Petrov. Crespo està acusat de concedir prebendes a l'empresari rus a canvi de regals.
La Fiscalia Anticorrupció acusa Crespo d'un delicte continuat de suborn passiu i un altre de prevaricació per la seva presumpta implicació en el cas Clotilde, una suposada trama que hauria beneficiat un empresari rus a canvi de regals i donatius. El fiscal també li reclama una multa de 831.600 euros. Pel que fa a altres acusats, en el seu escrit la fiscalia demanava dos anys i tres mesos de presó i 16 anys i mig d'inhabilitació per a l'exregidor d'Urbanisme de Lloret Josep Valls, i dos anys de presó per a l'empresari Andrei Petrov. En el seu escrit, els fiscals acusen Crespo i Valls d'haver demanat i acceptat suborns per part de l'empresari rus a canvi de beneficis fiscals per a l'empresa DDC.
Els fets van començar el 2006 quan l'Ajuntament de Lloret, amb Crespo d'alcalde, signa un conveni amb l'empresa Zulueta SL per urbanitzar l'antiga plaça de toros, on s'hi havia de fer un aparcament públic, un equipament municipal i un supermercat, entre altres. El conveni va ser aprovat pel ple municipal i la Comissió d'Urbanisme de Girona a finals del 2006. La primavera del 2007, l'empresa DDC, propietat d'Andrei Petrov, amb certs vincles amb la màfia russa, va subrogar el conveni, cosa que va ser acceptada per la Junt de Govern de Lloret l'agost del 2007.
Poc temps després, Petrov va contactar amb Crespo i Valls a través de l'arquitecta Pilar Gimeno, que treballava per a l'empresari rus i era amiga de l'alcalde. Després de conèixer-se, els tres individus van mantenir diverses reunions en les quals, segons la fiscalia, Crespo i Valls van dir a Petrov que "podria obtenir facilitats administratives" en la construcció de l'antiga plaça de toros "a canvi de determinats favors" i de "tractar bé" els dos càrrecs municipals.
Per això, segons la fiscalia, Petrov va convidar el febrer del 2008 Crespo, la seva dona i el seu fill, així com Gimeno, el seu marit i el seu fill, a un cap de setmana a Moscou, amb tot pagat, viatge valorat en uns 5.000 euros.
Tracte de favor a Petrov a canvi de patrocinis i un rellotge
Un dels tractes de favor de Crespo i Valls a Petrov va ser que l'Ajuntament no va exigir-li l'aval d'1,9 milions d'euros pactat en el conveni per la correcta execució de les obres. L'escriptura d'obra nova no es va realitzar fins que van acabar les feines, cosa que també incomplia el conveni. De fet, segons la fiscalia, DDC va començar les obres abans d'haver-se aprovat el projecte, cosa que era "coneguda i consentida" per Crespo i Valls, segons els fiscals.
Els dos regidors també li van demanar o exigir a Petrov que patrocinés durant quatre anys amb 60.000 i 30.000 euros per temporada els clubs d'hoquei patins i futbol de la localitat, respectivament. Es dóna la circumstància que Crespo va ser president del club d'hoquei tres anys, abans de ser alcalde, i en l'època dels fets ho era Joan Perarnau, també acusat, i la dona de Crespo n'era la vicepresidenta. Per la seva banda, Valls era el president del club de futbol, a més de regentar el bar del camp. També tenia altres familiars dins del club. En total, Petrov va acabar pagant del 2007 al 2010 un total de 270.000 euros a les dues entitats.
El setembre del 2010 Crespo va convocar un dinar a Barcelona amb Valls i Petrov perquè l'alcalde havia sentit notícies que deien que l'empresari rus no estava del tot content amb l'actuació de l'Ajuntament en relació a les obres de la plaça de toros. Crespo i Valls van tornar a insistir a Petrov que seguís patrocinant els dos clubs aquella temporada. El 10 de setembre del 2010, amb motiu de l'aniversari de Crespo, Petrov li va regalar un rellotge valorat en 2.200 euros.
Rebaixa de la llicència d'obres
Tots aquests donatius i regals haurien estat, segons la fiscalia, per tal que Petrov s'estalviés diners en la llicència d'obres. El 2 de març del 2009, Pilar Gimeno va demanar en nom de l'empresari una rebaixa del cost de la llicència, que era de 267.500 euros.
L'ordenança municipal establia una exempció del 95% del cost per aquelles obres realitzades o promogudes per organismes o empreses públiques destinades a habitatge protegit o tutelat, centres d'assistència primària, escoles, biblioteques o altres construccions d'especial interès municipal. També hi podia haver una bonificació del 50% les obres d'especial interès municipal que aprovés el ple de l'Ajuntament sempre que fossin reparacions i millores exteriors, obres interiors de conjunts històrics i artístics reconeguts o la reparació d'immobles afectats per patologies estructurals.
Per això, segons la fiscalia, Crespo i Valls van convèncer els seus companys de CiU i els regidors del PP perquè votessin a favor de la qualificació de les obres com d'especial interès municipal i reduir la quota de la llicència al 50%. El ministeri públic considera que la resta de regidors que van votar a favor d'aquesta proposta desconeixien que Petrov hauria subornat Crespo i Valls.
El secretari i l'interventor de l'Ajuntament van alertar verbalment a l'alcalde Crespo que la bonificació seria conflictiva i suposaria un mal precedent. La unitat d'inspecció del consistori va emetre un informe on deia que les obres no es podien incloure en els supòsits de bonificació de la llicència.
La proposta, "radicalment il·legal" segons el fiscal, es va aprovar al ple del 3 d'abril del 2009, en absència de Crespo per intervenció quirúrgica. Això va suposar un perjudici de 133.000 euros per a l'Ajuntament.
D'altra banda, el 3 de desembre del 2010 l'Ajuntament i l'empresa de Petrov, DDC, van subscriure un altre conveni pel qual l'empresa construiria aparcaments tant en un terreny seu com en subsòl públic i, a canvi, obtindria la concessió de 82 places durant 25 anys. L'empresa va iniciar les obres sense haver presentat els avals pertinents, cosa que Petrov i Gimeno sabien i que Crespo i Valls van permetre.
Delictes i penes
És per tot això que la fiscalia acusa Crespo i Valls d'autors d'un delicte continuat de suborn passiu, mentre que a Petrov, Gimeno i Perarnau els considera cooperadors necessaris. També acusa a Crespo i Valls d'autors d'un delicte continuat de prevaricació i a Petrov i Gimeno d'inductors del mateix delicte.
Així, a l'exalcalde i encara diputat li demana dos anys i mig de presó i 17 d'inhabilitació per càrrec públic, a més d'una multa de 831.600 euros i el decomís dels suborns rebuts; a Valls li demana dos anys i tres mesos de presó, inhabilitació de 16 anys i mig i 831.600 euros; a Petrov dos anys de presó i multa de 831.600 euros; a Gimeno dos anys i un mes de presó i 831.600 euros de multa; i a Joan Perarnau, dos anys de presó, nou d'inhabilitació i 831.600 euros de multa. També es demana la mateixa multa per a l'empresa de Petrov DDC, així com que els quatre principals acusats paguin solidàriament els 133.754 euros de perjudici que va tenir l'Ajuntament de Lloret.
En canvi, la fiscalia demana el sobreseïment parcial i provisional per a Konstantin M., cunyat i mà dreta de Petrov, que el TSJC va confirmar, i els empresaris Eduard C.R. i Rafael B.B..
Per al judici oral la fiscalia demana l'interrogatori de nombrosos guàrdies civils i una quinzena d'empresaris i persones vinculades a l'Ajuntament i els clubs de Lloret. També sol·licita que s'aporti la documentació bancària dels clubs, les trucades interceptades i els seguiments a Crespo, documentació intervinguda en els registres policials, entre altres.
Xavier Crespo (CiU) renuncia a l'acta de diputat
El TSJC l'ha citat per jutjar-lo pel cas 'Clotilde'
