Tanmateix, avança que no els donarà casa gratuïta sinó que hauran de pagar un lloguer social i també que els seus casos no passaran per davant d'altres. El consistori adverteix que qualsevol creixement que es faci a partir d'ara anirà a terra.
La prioritat ara és posar noms als carrers i números a les cases i unificar el bestiar i la maquinària en un sol punt. El ple d'abril va aprovar provisionalment el Pla especial de les Pedreres. El document ha de servir per recuperar aquest espai natural, on la majoria de terrenys públics estan ocupats per cases il·legals que famílies d'ètnia gitana van aixecar fa dècades. Paral·lelament, el consistori també treballa en un pla social per buscar un habitatge alternatiu a les famílies que hauran de deixar el barri.
Qualsevol nova construcció, a terra
El consistori ha elaborat un cens acurat on detalla el nombre de construccions existents, l'estat en què es troben i qui hi viu. Aquest document determina que, actualment, hi ha 37 habitatges il·legals on hi viuen més de 150 persones. Aquestes dades són les que el consistori pren com a vàlides a l'hora d'aplicar una sèrie de drets adquirits a les famílies que fa anys que hi viuen. A partir d'ara, però, no permetrà ni que s'aixequin més construccions ni tampoc que s'estableixin al barri nous nuclis familiars.
"Qualsevol construcció que es faci sense permís anirà a terra com passaria a qualsevol altre punt de la ciutat, si els veïns de les Pedreres volen gaudir dels seus drets adquirits també han de respondre a les seves obligacions", ha manifestat el regidor de Serveis Social, Eduard Berloso.
Endreçar el barri, primera prioritat
El regidor ha detallat que mentre el Pla especial avança en la seva tramitació, s'han fixat com a primer objectiu endreçar el barri. A la zona hi ha veïns que tenen coberts amb animals, maquinària i vehicles abandonats arreu i no hi ha ordre en els carrers ni les cases. Per això, un cop l'ajuntament disposa del cens, el primer que es vol fer és posar noms als carrers i també numerar les cases. D'aquesta manera, per exemple, s'eviten problemes com quan una ambulància ha de fer algun servei a les Pedreres i no té una adreça concreta on adreçar-se.
A més, de comú acord amb els veïns, el consistori vol unificar en un sol punt tot el bestiar que està repartit a les diferents finques i coberts i també que la maquinària s'endreci en una única zona. El regidor condiciona els treballs de millora al barri a les disponibilitats pressupostàries.
Un reallotjament sense calendari establert
Un primer informe que es va fer el 2012 -quan es va començar a tramitar el pla especial- establia un termini de vuit anys perquè tots els veïns deixessin les cases il·legals. Ara, el nou equip de govern, ha decidit no fixar cap límit temporal perquè considera que el projecte és complex i que cal buscar solucions cas a cas.
El regidor de Serveis Socials ha recordat que s'ha acordat amb els veïns -a través d'una taula de negociació on també hi és el defensor de la ciutadania- que la primera generació que va arribar al barri fa 60 anys s'hi podrà quedar. La resta, però, hauran de deixar les cases, que s'enderrocaran.
Fins al moment, ja hi ha hagut tres enderrocaments i n'hi ha previst un quart. Segons ha detallat el regidor, és el cas d'una família que ha decidit marxar de forma voluntària a un pis de lloguer social que l'ajuntament els facilitarà a Pedret.
Berloso ha indicat que no es farà fora cap família fins que no se'ls pugui garantir una alternativa d'habitatge. El regidor apunta, però, que els casos dels veïns de les Pedreres no passaran per davant d'altres urgències en matèria d'habitatge -"de moment ells tenen un sostre garantit", assenyala- i que no se'ls aplicarà "la gratuïtat en tot". Per tant, l'ajuntament actuarà com en la resta de casos similar: calcularà quin preu de lloguer social pot pagar cada família en base als seus ingressos.
L'opció d'anar a la zona de la Torre d'Alfons XII
La gran majoria dels veïns formen part d'una mateixa família i la seva voluntat és la de seguir vivint junts. Els veïns asseguren que en l'època de l'alcaldia de Joaquim Nadal se'ls va prometre que podrien aixecar els seus habitatges a una zona propera, anomenada la Torre d'Alfons XII.
El regidor de Serveis Socials ha explicat que estan intentant trobar el document que recollia aquest compromís però que, de moment, no se'n surten. Si finalment es pogués demostrar que aquest compromís va ser ferm i per escrit, l'ajuntament estudiaria la possibilitat de construir nous pisos perquè la gran majoria de les famílies es poguessin mantenir juntes. Novament, però, aquesta opció estarà marcada per la disponibilitat pressupostària.
L'ajuntament descarta també concentrar en un sol barri totes les famílies. "La seva voluntat i la seva cultura demana viure agrupats, en la mesura que puguem intentarem complaure el seu desig però això no ens condicionarà", adverteix el regidor.
