La Fundació Apip-Acam, que el 2013 va posar en marxa un programa d'atenció integral a les prostitutes que exerceixen a les carreteres de la Jonquera, ha constatat que durant el 2014 es va incrementar el seu nombre.
En total, l'associació va detectar i atendre 111 dones a les carreteres de la Jonquera durant l'any passat. Segons l'estudi, el perfil majoritari correspon a una dona menor de 25 anys, originària d'un país de l'Europa de l'Est, amb fills al seu país i controlada, mitjançant tot tipus coaccions, pel seu propi nucli familiar.
De les dones ateses, una cinquantena van rebre acompanyament sanitari i sis van abandonar el carrer. En una segona fase, l'estudi vol centrar-se en els clients.
El programa impulsat per la Fundació Apip-Acam ha comptat amb el suport de l'Ajuntament de la Jonquera, l'Institut Català de les Dones i els diferents cossos policials que actuen a la Jonquera: Mossos d'Esquadra i policia espanyola. L'objectiu, ha explicat la presidenta de la fundació, Montserrat Font, ha estat oferir una atenció integral a les dones que exerceixen la prostitució a l'àrea de la Jonquera. Tot i les dificultats, Font ha destacat que durant el 2014 es van poder atendre 111 dones. Bàsicament, el programa va servir per ajudar les dones a tramitar targetes sanitàries, legalitzar la seva situació legal o la dels seus fills o tramitar ajudes socials. A més, i gràcies a la coordinació dels diferents agents implicats, sis dones van ser incloses en un programa d'acollida per deixar la prostitució.
Amb l'objectiu de fer una radiografia el més fidel possible de la problemàtica, el programa ha servit també per elaborar un estudi sobre el nombre, procedència i circumstàncies personals de les 111 dones detectades exercint la prostitució a les carreteres de la Jonquera. Així, l'informe conclou que el total de dones són estrangeres, majoritàriament de països de l'Europa de l'Est. Concretament, el 66,6% són de nacionalitat romanesa i el 20% búlgares. La majoria, el 56%, tenen menys de 25 anys, el 41% fa menys de mig any que estan a Catalunya i més del 80% reconeixen tenir fills. L'estudi també destaca l'alta rotació de les dones i que moltes d'elles consumeixen drogues.
Un dels aspectes que ha destacat Montserrat Font és que la majoria de les dones detectades a la Jonquera estan controlades pel seu propi nucli familiar que exerceix sobre elles un "control absolut" mitjançant tot tipus de coaccions que les "converteix en mercaderia". Entre les formes de coacció, per exemple, està el xantatge que els fan amb els seus fills, que normalment viuen als seus països d'origen i amb familiars de la seva parella que també actua com a proxeneta.
Pel que fa als clients, Font ha revelat que un tant per cent molt important són francesos que creuen la frontera exclusivament per fer turisme sexual atrets pels grans prostíbuls de la zona.
Durant la presentació de l'estudi ha quedat clar que un dels aspectes a estudiar amb més profunditat en un futur és el perfil i motivacions dels clients. En aquest sentit, l'alcaldessa de la Jonquera, Sònia Martínez, ha recordat que l'ordenança municipal contra la prostitució ja actua contra els clients com a mesura dissuasiva com ho fa també l'ordenança tipus que aplica el Consell Comarcal de l'Alt Empordà. Montserrat Font ha recordat que el client "és el gran responsable i el gran desconegut" i que per això en breu començaran un nou estudi centrat en la seva figura per "estudiar si tenen algun tipus de patologia, són gent poc informada que no coneix la realitat de les dones o, simplement, tenen una total manca de valors".
Per últim, la presidenta de l'Institut Català de les Dones, Montse Gatell, ha qualificat el programa i l'estudi d'"èxit total" per oferir dades i material per abordar la xacra de la prostitució amb més eines objectives. En aquest sentit, ha recordat que més enllà del recorrent debat dualista entre partidaris de la legalització o la prohibició de la prostitució, el que cal és treballar per garantir els drets humans de les dones que, a l'exercir la prostitució, suporten una forma més de violència masclista que moltes vegades la societat amaga.