D'ençà que a finals del 2007 va entrar en vigor la reforma del Codi Penal, a les comarques gironines el número de conductors que s'han assegut a la banqueta dels acusats no ha parat de créixer. I és que, en només dos anys, hi ha hagut un increment del 40% dels casos penals per imprudències al volant a les comarques gironines.
Segons posa de relleu la memòria, el 2007 la fiscalia va iniciar 2.613 procediments penals per delictes de trànsit. L'any passat, però, la xifra d'incoacions ja s'havia enfilat fins a les 4.160. El fiscal en cap de Girona concreta que la immensa majoria de casos (2.444) són per alcoholèmies en què s'han superat els 0,60 mg/l, o bé conduccions evidents sota els efectes de les drogues.
Tot i això, durant el darrer any i mig també ha anat aflorant una altra xifra negra. I és que, d'ençà que al maig del 2008 es va tipificar com a delicte agafar el volant sense permís, el degoteig de casos per aquestes infraccions tampoc ha parat de créixer. En concret, l'any passat, 1.372 dels procediments que va obrir la fiscalia es referien a aquest tipus d'infraccions.
Les penes a les quals s'enfronten els conductors són diverses, depenent de la gravetat de la infracció. 'En casos de menys entitat sol ser una multa i la retirada del permís, que pot anar des dels vuit mesos fins als quatre anys; però quan el delicte és més greu, els conductors fins i tot s'enfronten a la presó', ressalta Josep Maria Casadevall.
Pel que fa a les condemnes, la majoria dels casos se solen resoldre amb un judici ràpid. 'La majoria de les sentències són conformitats, perquè ja se sap qui és l'autor del delicte i no hi ha una tramitació massa llarga', indica Casadevall. L'any passat, arreu de la demarcació, els jutges van imposar 2.630 condemnes a conductors per delictes de trànsit.
Si es divideixen les condemnes per tipus de delictes, la pauta que segueixen és la mateixa que els procediments incoats. La majoria de les sentències imposades l'any 2009 fan referència a alcoholèmia i drogues (1.743 condemnes), seguides per les conduccions sense carnet (735 condemnes) i, en menor mesura, les negatives a sotmetre's a bufar o les conduccions temeràries a velocitats excessives.
Càrrega afegida
Tot i que molts dels casos es resolguin per la via ràpida, Josep Maria Casadevall admet que l'execució de les sentències ha suposat 'una càrrega de feina afegida' als jutjats de la demarcació. 'La majoria de les sentències són conformitats, però l'execució d'aquestes és llarga, perquè en molts casos les privacions de carnet s'estenen fins als dos anys, i també hi ha indemnitzacions que s'han de pagar', indica el fiscal en cap.
De totes maneres, Josep Maria Casadevall concreta que aquesta càrrega de feina 's'ha d'assumir en positiu'. En aquest sentit, el fiscal en cap ressalta que els delictes de trànsit 'són un dels que provoquen més preocupació, perquè estem parlant de sinistralitat viària; per això, la reforma del Codi Penal i l'enduriment del càstig ha d'influir en la conscienciació dels conductors'.
Tot i l'increment de feina als jutjats, Casadevall tampoc aposta per especialitzar la matèria. 'Tenir un jutjat especialitzat en delictes de trànsit no seria efectiu; d'una banda, perquè el sobrecarregaríem, i de l'altra, perquè aquests delictes, a diferència dels de violència domèstica o contra el medi ambient, no requereixen una especialització tècnica ni revesteixen una gran complexitat jurídica', conclou el fiscal en cap.