La praxis mèdica i les reaccions que van tenir les pacients han centrat la segona jornada del judici contra el metge acusat d'abusos sexuals. Fins a cinc perits -tots ells, doctors- s'han assegut junts a la sala de vistes per valorar la manera com Josep C.M. va explorar les dones que el van denunciar. Totes elles havien anat o bé al Santa Caterina de Salt (Gironès) o bé als CAP de la Cellera i Anglès per visitar-se d'urgència.
Per als forenses Julia Miguel i Josep Maria Casadesús no hi ha cap mena de dubte que l'imputat es va saltar els protocols establerts a l'hora d'examinar les denunciants. En base a les declaracions de les pacients (i en algun cas, també d'informes mèdics) els dos forenses han assegurat al judici que la manera de fer de Josep C.M. s'escapava d'allò que recullen les guies d'actuació en atenció primària.
Miguel i Casadesús han anat repassant cas per cas, fent notar quines actituds de l'acusat no seguien els protocols. D'entrada, ja han explicat que les preguntes que Josep C.M. hauria fet a algunes pacients (sobre si tenien parella, amb quina freqüència mantenien relacions o si vivien soles) en cap cas tenien res a veure amb els motius de les visites ni tampoc calien per arribar a un diagnòstic.
Entrant de ple en les exploracions, els forenses també han subratllat que la manera de fer de Josep C.M. s'escapava dels protocols establerts. I per exemplificar-ho, s'han anat referint cas per cas a allò que no quadrava. Per exemple, que el metge hagués tocat els pits a dues pacients que tenien mal al maluc i a l'esquena, o que introduís els dits a la vagina d'una dona que segurament patia una hèrnia (quan palpant-li l'abdomen n'hi hauria hagut prou).
Sense tocar el clítoris
Els dos forenses també han posat de relleu que, d'entrada, un metge d'un CAP o d'urgències no sol fer tactes vaginals. Però que en qualsevol cas, si els arriba a portar a terme, primer és necessari que faci un frotis (cosa que l'imputat no va dur a terme). A més, també han dit que calia rebre el consentiment de les pacients i que mai s'ha d'arribar a tocar el clítoris o fer moviments oscil·lants amb els dits.
L'advocat de la defensa, Carles Monguilod, ha intentat rebatre aquests arguments amb perits de part. I aquí és on hi ha hagut discrepàncies, perquè aquests han sostingut que alguns dels actes de Josep C.M. entrarien dins el tipus d'exploracions que es poden fer a les urgències d'hospitals i CAP.
"El malestar és per uns fets, no per una denúncia"
Durant la tanda de perits d'aquest matí, les psicòlogues també han analitzat si la reacció de les pacients que van denunciar els abusos entraria dins la lògica. És a dir, que en molts casos es quedessin paralitzades i, en sortir de la consulta, no s'atrevissin a denunciar-ho fins al cap d'uns quants mesos.
Per a les psicòlogues, aquesta actitud és del tot habitual en aquesta mena de casos. A més, totes elles creuen que és normal que algunes pacients tornessin a viure amb angoixa -i arribessin a necessitar tractament- un cop van haver interposat la denúncia. "El malestar és per uns fets, no per una denúncia", han respost al lletrat de la defensa, quan els ha demanat sobre aquest extrem.
D'altra banda, aquest dimecres també han declarat els Mossos d'Esquadra que van agafar denúncia a les pacients. Els agents han explicat que, apart de les cinc pacients que l'han dut a judici, hi va haver altres dones que haurien patit abusos per part de Josep C.M. Tot i explicar-ho als mossos perquè en tinguessin coneixement, però, no els van voler denunciar.
En principi estava previst que el metge acusat declarés aquest dimecres. Tot i això, després que les declaracions s'allarguessin fins a primera hora de la tarda, el tribunal ha decidit que Josep C.M. declari demà a les deu del matí. La seva declaració serà la que tanqui el judici, després que l'Audiència hagi acceptat que el metge respongui a les preguntes de fiscal, acusació i defensa un cop ja hagin passat per la sala les denunciants, els testimonis i els perits.
Tot i que caldrà esperar a demà per veure què declara, el seu advocat, Carles Monguilod, ja ha avançat que un dels dubtes que haurà de resoldre el tribunal a l'hora de dictar sentència serà el de veure si els suposats abusos, "en cas que siguin creïbles", van ser consentits, "i quina transcendència jurídica tindrien aleshores". Un punt al voltant del qual, per a l'advocat de l'acusació particular Benet Salellas, no hi ha debat. "Les víctimes ja van declarar que l'acusat no els va donar cap mena d'opció a l'hora d'abusar-ne", ha dit a les portes del Palau de Justícia.
18 anys de presó
La fiscalia imputa a Josep C.M. cinc delictes d'abusos sexuals, dos dels quals amb introducció de membres corporals per via vaginal. Demana que se'l condemni a una pena global de 18 anys de presó i que també se l'inhabiliti durant tot aquest temps per exercir de metge.
A més, la fiscal sol·licita que el metge no pugui apropar-se a menys de 500 metres de cadascuna de les cinc pacients que l'ha denunciat durant un termini de set anys. En matèria de responsabilitat civil, el ministeri públic demana que Josep C.M. indemnitzi les víctimes amb 26.000 euros.
Les diferents acusacions particulars -n'hi ha fins a quatre- demanen penes que s'estenen entre els 3 i els 7 anys de presó (perquè cadascuna representa una pacient), que Josep C.M. no es pugui apropar a les víctimes i que hagi de pagar indemnitzacions a les denunciants d'entre 8.000 i 12.000 euros. La defensa, en canvi, demana l'absolució perquè indica que és un professional "irreprotxable" i que en 25 anys de trajectòria ha atès 2.000 pacients anuals "sense cap problema".
El metge acusat d'abusos sexuals s'hauria saltat els protocols a l'hora d'explorar les pacients
Les psicòlogues diuen que és normal que les dones no denunciessin fins mesos més tard
