Quant CO2 s'emet a l'atmosfera per produir un quilo de llangonisseta del Ripollès? Aquesta és una pregunta que fins ara no tenia resposta. Ara, però, gràcies a un estudi liderat per l'Associació Teder de Navarra amb la participació de tècnics de l'Associació Leader Ripollès Ges Bisaura i del Consorci Ripollès Desenvolupament s'ha pogut obtenir la primera xifra que ha estat certificada per l'empresa AENOR d'àmbit estatal.
El concepte de la petjada de carboni és encara molt poc coneguda a Catalunya si bé ja hi ha països com ara Suïssa on aquesta dada és indispensable per poder comercialitzar els productes a les grans superfícies. La Unió Europea també hi ha apostat amb força com a una eina més per combatre el canvi climàtic i l'escalfament global del planeta i per tant és probable que aquest concepte acabarà fent-se un lloc a la vida quotidiana.
Cal dir que aquest estudi s'ha centrat en una explotació ramadera concreta, Mas el Lladré de les Llosses, i en una carnisseria, Ca la Magda de Ripoll, a l'hora de recollir totes les dades necessàries. Ara el que es vol és que en un futur també es pugui calcular a nivell global, és a dir, amb tots els actors que intervenen en l'elaboració de la llangonisseta a la comarca. Això vol dir incloure cinc carnisseries i tres granges de porc en un procés que comptarà amb la participació de l'Associació de Xarcuters i Carnissers del Ripollès, que és l'entitat que ha certificat la marca com a producte de qualitat. El principal obstacle serà aconseguir el finançament per a la certificació.
L'emissió de 4,7 quilos de CO2 equivalent, és molt o poc?
Segons l'infome emès per la certificadora, "la petjada de carboni d'1kg de llangonisseta del Ripollès elaborada a Ca la Magda amb porc de Mas el Lladré sacrificat a l'Escorxador del Ripollès (B2B) = 4,7344 KG CO2 equivalent". Ara bé, a la pràctica què suposa saber la xifra de les emissions per fer un quilo de botifarra al Ripollès? La resposta la dóna un dels autors de l'estudi, Francesc Llach, tècnic de l'Associació Leader Ripollès Ges Bisaura. "La xifra en sí actualment no diu massa res perquè el país encara no està preparat per discernir aquesta informació; sí que en canvi pot servir a nivell empresarial per optimitzar el negoci", assenyala, perquè es pot veure a on hi ha una major despesa d'energia, per exemple.
I és que per calcular la petjada de carboni fa falta recopilar informació molt detallada en tota la cadena de producció. Un cop estan definits tots els processos que hi intervenen -des de la cria dels porcs a la granja, el transport de la carn a l'escorxador i l'elaboració a les carnisseries- després es calculen totes les emissions emeses.
Cal dir que aquest és un producte de proximitat -'km o'- i per tant el transport es redueix significativament perquè les distàncies entre els diferents actors és petita. També cal tenir en compte que el producte se serveix en cru i per tant no hi ha despesa de cocció ni d'emmagatzematge. Així per exemple, un dels elements que més genera CO2 és el pinso del porc, que es calcula de forma estimativa amb bases de dades de referència ja que no hi ha dades exactes del seu procés d'elaboració. Els autors de l'estudi han constatat, com ja s'esperaven, que el sector ramader i les petites empreses en general estan encara poc preparades per a aquest tipus de mesures. I per exemple no tenen quantificat les hores que passen dalt del tractor o la despesa d'energia en cada procés, unes dades que els anirien molt bé per fer més rendible el negoci.
Un altre aspecte a subratllar és que la petjada de carboni no té res a veure amb la qualitat del producte perquè no és un condicionant. De fet, pot donar-se el cas que una carn produïda de forma ecològica tingui una major petjada perquè els processos i els costos no estan tan optimitzats com a la producció intensiva. Sí, però, que serà una informació més que el consumidor podrà tenir en compte en un futur a l'hora de decidir-se per un producte o un altre.
En qualsevol cas, el que sí que es pot dir és que la llangonisseta del Ripollès s'avança i de moment ja té una certificació que en un futur pot ser obligatori en els productes agroalimentaris com ja passa a altres punts del món.
El projecte va començar el 2009
Aquest estudi parteix d'un primer que va començar a caminar el 2009 sota el nom d'Eureners2. En ell s'utilitzava una eina, de nom 'Naia', on es calculava mitjançant una plantilla d'excel el triangle de sostenibilitat d'una explotació ramadera. L'Associació Teder de Navarra va decidir transformar aquesta eina en una pàgina web per anar més enllà i calcular la petjada de carboni d'un producte agroalimentari dins el projecte Eureners3, iniciat el 2011. Es van escollir tres productes - formatge ovella i cabra, oli d'oliva i derivats del porc- amb socis de Navarra, Catalunya, Andalusia, Castella la Manxa i Aragó a través dels grups d'acció local Leader. L'objectiu final era posar a prova aquesta eina i comprovar si funcionava.
Quant CO2 genera la producció de llangonisseta del Ripollès?
L'embotit centra un estudi pioner per calcular la petjada de carboni en tot el cicle de producció
