Això s'ha traduït en un llegat arqueològic que ara la Generalitat vol acostar als turistes. Per això, el Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC), en una iniciativa pionera a l'Estat, ha submergit reproduccions d'àmfores d'època romana a la zona de banyistes.
N'hi ha una desena, enfonsades a 4 i 6 metres de profunditat, que reprodueixen el carregament de dos vaixells que els arqueòlegs van descobrir al fondejador.
El fons marítim d'Aiguablava ha guardat durant segles un extens llegat arqueològic. Els vaixells romans i medievals que feien rutes de cabotatge, i que s'aturaven a fer escala en aquest port natural, han deixat submergida la seva empremta. Bé sigui perquè el viatge es va acabar en aquest calador perquè el vaixell es va enfonsar, bé sigui perquè la tripulació va aprofitar la parada per llançar per la borda tot allò que era inservible.
Des del 2006, la Generalitat ha portat a terme una acurada prospecció arqueològica de la cala. "Vam fer un estudi en profunditat, no només d'aquells llocs on sabíem que hi havia restes, sinó de tot el fondejador", explica l'arqueòleg i director del CASC, Gustau Vivar.
Les successives campanyes han permès descobrir fins a tres vaixells romans (compresos entre els segles II aC i II dC) i nombrosos objectes -sobretot d'època antiga- llençats o perduts des de les naus que van fondejar a Aiguablava. "Hem trobat tots aquells útils que els mariners tiraven per la borda quan se'ls trencaven; per tant, podem dir que la cala és una gran deixalleria de l'època clàssica i medieval", concreta Vivar.
Ara, part d'aquest llegat s'apropa als turistes i banyistes que passen les vacances a Begur. El centre d'arqueologia subaquàtica ha reproduït part del carregament de dos dels vaixells romans -en concret, una desena d'àmfores- i les ha submergides a la zona de bany de la cala.
Les rèpliques s'han dividit en dos grups, que es troben a una i altra banda del fondejador. Estan submergides a profunditats de 4 i 6 metres. "Com que no podíem portar les peces arqueològiques originals, hem fet reproduccions idèntiques de les àmfores i les hem distribuïdes al fons del mar, més o menys properes a la zona on les vam trobar", explica el director del CASC.
L'objectiu és que els banyistes coneguin de primera mà la riquesa arqueològica que amaga l'indret. Per això, les àmfores es poden veure fent tant immersió com snorkel. S'hi pot anar per lliure, però Gustau Vivar també concreta que es faran visites guiades per arqueòlegs.
"Hem situat les rèpliques a la zona de bany perquè, a dia d'avui, Aiguablava encara és un port natural, on hi fondegen unes 200 embarcacions", explica el director del CASC. I hi afegeix: "Això permetrà que la gent busqui, descobreixi i aprengui la història d'aquestes restes subaquàtiques submarines".
Per evitar espolis o bé que un temporal s'emporti les reproduccions, les àmfores s'han fet amb ciment massís. Els dos grups de rèpliques representen, cadascun d'ells, un carregament de dos dels vaixells romans localitzats a la cala. En un cas, es tracta d'una nau del segle II aC, que portava vi procedent d'Itàlia; en l'altre, d'un vaixell de finals del segle I aC, amb un carregament de vi en àmfores que venia de la zona de Badalona i que, possiblement, tenia el port de Narbona com a destí.
Ampliar l'experiència
La iniciativa, que s'ha presentat avui, és pionera a l'estat espanyol. Per tirar-la endavant, els arqueòlegs s'han inspirat en un itinerari arqueològic subaquàtic que es va fer al jaciment d'Empúries (Alt Empordà). L'arqueòleg i director del CASC, però, ja ha avançat que la intenció és que aquest projecte vagi a més.
"Volem que sigui com una roda i, en propers estius, poder ampliar el número de rèpliques dipositades al fons d'Aiguablava" ha concretat Gustau Vivar. Per la seva banda, l'alcalde del municipi, Joan Català, ha dit que la iniciativa permet "museïtzar" el fons marítim de Begur.
Nova excavació a l'octubre
Deixant de banda les rèpliques, però, la feina dels arqueòlegs en aquesta cala del Baix Empordà no s'acaba. De fet, encara queda per acabar d'estudiar amb profunditat el tercer vaixell romà, una nau del segle II dC amb carregament heterogeni d'àmfores bètiques amb oli i tègules, entre d'altres materials.
I això, precisament, es farà durant tot el mes d'octubre. Serà al llarg de la campanya que farà aquest 2014 el vaixell 'Thetis', del CASC, que s'iniciarà a partir del juliol, i que també el portarà fins a Deltebre i el Port de la Selva (en aquest darrer municipi, per estudiar el primer vaixell construït amb tècniques navals dels ibers, un jaciment batejat com el Cap de Vol).
Aprofitant la presentació de les rèpliques de les àmfores romanes, el CASC també ha portat in situ part del llegat arqueològic que s'ha extret del fons de la cala d'Aiguablava. Entre d'altres, Gustau Vivar ha ensenyat taps de suro d'àmfores, parts d'olles i plats, una peça d'un joc que permetia als mariners passar l'estona i dues àmfores d'època romana (dels tipus Pasqual II i Keay 25).
