Els alumnes gironins que durant aquest curs fan religió representen un 19,52% del total o el que és el mateix, un estudiant de cada cinc. Aquests índexs són molt similars a altres cursos, segons el Bisbat de Girona que aquest dijous ha donat a conèixer les dades. Cal dir que els centres recollits per la institució no són els mateixos que figuren a la demarcació de Girona, ja que aquesta diòcesi inclou també la comarca del Maresme -des de Tordera fins a Arenys de Mar- i exclou el Ripollès i la Cerdanya. Un any més, les comarques que tenen una major demanda de religió són la Garrotxa i la Selva mentre que el Maresme està a la cua.
En total, hi ha 201 centres públics d'infantil i primària que compten amb un professor de religió i 60 més de secundària i batxillerat. Això representa una cobertura del 80% dels centres inclosos en el territori de la diòcesi. Segons el delegat episcopal d'Ensenyament del Bisbat de Girona, Pere Micaló, el 20% restant es correspon a aquelles centres que fa poc que han començat i per tant que no tenen tots els cursos com també les escoles rurals o d'educació especial.
Aquest curs s'ha comptat amb una plantilla de 105 professors a infantil i primària i 50 més a secundària i batxillerat. Tots ells han d'estar llicenciats en Magisteri i han de cursar una formació obligatòria per aconseguir un diploma que els acrediti per fer aquesta classe. El següent pas és que el Bisbat de Girona els proposi al Departament d'Ensenyament, que és qui finalment els contracta. Segons Micaló, com ve passant en els últims anys hi ha suficient demanda de professors que volen fer aquesta assignatura.
Una assignatura diferent a la catequesi
Micaló ha agraït la feina feta dels professors que ha permès mantenir el nivell d'altres anys malgrat el context de crisi actual i també a aquelles famílies que s'ho han plantejat però que finalment han decidit que no calia. El pitjor, ha dit el delegat episcopal d'Ensenyament, és la "indiferència". I és que pel Bisbat de Girona la classe de religió catòlica està plantejada com un "benefici del país" ja que no només permet transmetre la cultura jueva-cristiana sinó que també ajuda a entendre i aprendre altres matèries. "No es tracta de fer catequesi sinó d'aprendre aspectes culturals, actituds i valors perquè qui vulgui vagi a la parròquia". De fet, ha dit Micaló hi ha pares que no són creients ni practicants i que volen que el seu fill assisteixi a la classe de religió per tenir una cultura religiosa.
La LOMCE aclareix les regles del joc de l'alternativa
Amb l'aplicació de la LOMCE s'aclariran les regles del joc que fan referència a l'assignatura alternativa a la classe de religió. Així ho creu el delegat episcopal d'Ensenyament del Bisbat de Girona, Pere Micaló, que acusa alguns centres d'impartir de forma "deslleial" altres continguts que no s'ajusten al concepte d'alternativa, com ara fer pràctiques esportives, o fins i tot de forma "il·legal" quan ofereixen classes de reforç d'altres matèries. Ara bé, també reconeix que hi ha centres que ho fan correctament.
La nova llei, impulsada pel ministre Jose Ignacio Wert, també permet a aquells alumnes que ho vulguin fer les dues assignatures, religió i alternativa.
El bisbat de Girona fa una valoració positiva de la LOMCE
Un de cada cinc alumnes gironins fan religió als centres públics aquest curs
