El president de la Diputació de Girona, Joan Giraut, ha admès que no ha pogut acabar amb "l'espiral de polèmica" que envolta la corporació un any després d'assumir el càrrec. El president, però, contrasta la sensació que es viu al carrer amb la que hi ha a dins la Diputació, que ha definit de "tranquil·litat i consens" entre els partits.
Giraut, que ha passat balanç dels darrers dotze mesos, ha rebutjat tornar a parlar dels assessors i de l'enfrontament que manté obert amb el cap de Protocol. El president s'ha fixat un decàleg per a aquest 2014.
Dins els projectes, destaca que ja està tot encarrilat perquè la Diputació sigui l'embrió de la futura Agència Tributària Catalana a les comarques gironines.
El 29 de gener del 2013, avui fa just un any, Joan Giraut rebia la vara de president de la Diputació de Girona. El canvi es feia després del trasbals que havia viscut la corporació, tant portes endins com enfora, arran de les denúncies creuades entre l'anterior president, Jaume Torramadé, i l'exassessora Minerva Amador.
Avui, Giraut ha aprofitat l'efemèride per passar balanç del què han estat aquests darrers dotze mesos. El president, que ja d'entrada ha dit sentir-se "tan il·lusionat com el primer dia", ha anat desgranant tot allò que s'ha anat fent des de la Diputació, amb el focus centrat en el paper que té la corporació a l'hora d'ajudar els ajuntaments gironins, i també les persones, en aquests temps de crisi econòmica.
Els més d'11 MEUR amb què s'ha dotat el fons de cooperació econòmica i cultural, el desplegament del programa de desfibril·ladors als municipis (se n'han instal·lat 747), permetre que els usuaris de la teleassistència puguin avisar també la policia amb els dispositius en cas de robatori o la promoció turística que s'ha fet de la demarcació són alguns dels deures que Giraut ha dit haver complert aquest any.
De fet, de tot allò que s'havia proposat durant el discurs d'investidura, el president ha admès haver incomplert només un dels propòsits: pacificar la corporació. "Vaig dir a la presa de possessió que volia que el meu fos un mandat tranquil; i no ho he pogut complir", ha assegurat. Tot i això, Giraut sí que ha precisat que, malgrat que portes enfora la Diputació viu en un continu "espiral de polèmica", a dins la institució allò que s'hi respira és "un clima de tranquil·litat i consens".
Giraut, que ni tan sols ha volgut anomenar el cap de Protocol, Josep Maria Amargant, ha dit ser "conscient" que ell mateix podria haver evitat la situació actual. "Però el seu cost, al meu lleial entendre, no feia cap favor a la transparència que necessita la institució", ha dit el president, reiterant la voluntat de no tapar-se més les coses als uns i als altres.
"Per això, n'assumeixo personalment les conseqüències judicials i polítiques", ha subratllat Giraut, en referència a l'enfrontament que manté obert amb Amargant, i que ja l'ha fet passar pels jutjats.
Decàleg per al 2014
El president de la Diputació de Girona, després de passar balanç, també ha mirat cap endavant. Per a aquest 2014, Giraut ha assegurat que la política de l'acció de govern vindrà marcada pel "continuisme" i ja s'ha posat deures, concretats en un decàleg de prioritats a acomplir.
D'entre elles, en destaca el projecte perquè la Diputació esdevingui "la gènesi" de la futura Agència Tributària Catalana a la demarcació. Giraut ha recordat que la corporació aportarà al nou ens la seva xarxa d'oficines del Xaloc (n'hi ha nou arreu del territori) i ja ha avançat que, aquest mateix febrer, la Generalitat i les quatre diputacions catalanes presentaran públicament la nova agència, "una estructura d'estat" i un dels "pilars fonamentals" del procés sobiranista.
El llistat de Giraut per als propers dotze mesos també inclou potenciar la transparència de la Diputació de Girona i seguir ajudant els gironins per superar els atzucacs de la crisi. Entre d'altres, la corporació mantindrà l'aportació de 6 MEUR a les 134 llars d'infants gironines per fer-se càrrec de les seves despeses de funcionament, destinarà 1,7 MEUR a ajuts d'urgència (per combatre la pobresa energètica o per garantir l'alimentació dels més desafavorits) o engegarà un nou programa d'ajudes als emprenedors més joves.
El decàleg també inclou accions de promoció. En aquesta línia, es crearà el nou segell 'Girona qualitat' per distingir productes de la terra o, a través del Patronat de Turisme, naixeran tres nous clústers a la demarcació (els de cultura, luxe i enograstronomia).