La 17a edició del Sismògraf fa tremolar Olot amb un reguitzell de propostes de dansa i arts vives que giren a l’entorn de dos conceptes: l’aliment i els boscos. La directora del festival, Tena Busquets, ha detallat que escullen “les erupcions”, és a dir, els temes, amb la programació en marxa i que és un camí que gairebé es perfila sol. El Sismògraf, fins al 30 d’abril, presenta espectacles de circ entre els arbres, dansa acrobàtica, una instal·lació que simula un incendi al bosc o una rua creada pel cofundador de la Fura del Baus Marcel·lí Antúnez. Una de les propostes que han estrenat aquest divendres és Xai Específic #1: El bosc d’Aram Pou, que és el resultat d’una estada creativa durant dues setmanes al bosc de Can Serra.
Des del dijous i fins al 30 d’abril, el Sismògraf porta a Olot espectacles de sala i carrer, instal·lacions, activitats i propostes participatives posant el focus en l’alimentació com a territori de creació i pensament i la dimensió simbòlica i material dels boscos. Aquesta edició acull propostes de casa i de Suècia, Itàlia, França, Bèlgica, Regne Unit, Suïssa, Colòmbia, Noruega, Palestina i Països Baixos.
És el quart any de la “transformació” del format del festival, que se centra en les arts vives i el paisatge sota el lema ‘el festival que detecta el moviment del cos i del planeta’. La directora del Sismògraf, Tena Busquets, ha concretat que la mateixa programació ja els va guiant cap a “uns fils argumentals” que enguany ha donat com a resultat boscos i aliment. De fet, diverses propostes del festival s’endinsen al bosc i porten els espectadors sota els arbres per reflexionar sobre la relació entre humans i natura.
“Hem estat quinze dies de laboratori i creació al bosc de Can Serra i bàsicament hem ajuntat un equip de set artistes de circ i de dansa i hem vingut a trobar-nos al bosc per veure què podíem crear a través de les nostres eines”, explica Aram Pou. El resultat ha estat ‘Xai Específic’. “El plantejament era treballar sobre la relació humana amb el bosc i, per tant, fer una mirada a la història d’aquest lloc, al passat, com s’ha convertit en un bosc, com havia sigut abans camps de cultiu”, afegeix.
El Conde de Torrefiel han apostat per fer un gir i que sigui la natura qui prengui la paraula i parli als humans a ‘Yo no tengo nombre’. “Tenim un canvi de punt de vista i això ens semblava molt teatral i el que hem fet ha estat condensar en 35 minuts una mica tot el corpus filosòfic i acadèmic al voltant de la relació i la tensió entre cultura i natura en aquesta època contemporània hipertecnològica de desequilibri entre civilització i context natural”, detalla la codirectora Tanya Beyeler.
Aliment i boscos
Entre les propostes programades aquest 2025, destaquen en les propostes que pivoten al voltant del concepte aliment. És el cas de Natura Centrum Est, la rua-acció que Marcel·lí Antúnez, cofundador de la Fura dels Baus, ha creat a partir de l’hort que conrea al Moianès. La proposta és una de les peces centrals d’aquest Sismògraf i es podrà veure dissabte.
A partir de l’aliment com a element central, Maria Camila Sanjinés ha traçat un ‘Mapa Caníbal’ que es repartirà durant el festival, una cartografia que explora les tradicions culinàries, a més de com i d’on s’alimenten els olotins.
Més enllà de propostes concretes, a partir d’aquesta “erupció” el Sismògraf vol repensar la relació entre producció, consum i territori i les pràctiques extractivistes i productivistes de la indústria alimentària.
Sota el concepte hi ha propostes que parteixen del bosc com a ecosistema amenaçat, però també com a territori mitològic i espai de ficció i transformació. Destaca l’espectacle ‘Timeless Streams. Whispers of Earth’, una combinació d’escalada i coreografia que s’adapta al paisatge.
A ‘Incendis’, la companyia catalana Ça Marche ha evocat tant la devastació com la capacitat del bosc per renéixer en un dispositiu immersiu, amb llum, fum i so, que simula un gran incendi forestal al Parc Nou.
Un altre dels imperdibles del Sismògraf és Sol Picó, que torna al festival amb ‘Lastre’, un muntatge on treballa amb una corporalitat més animal, més lliure, menys pesada al voltant d’una gran foguera.
