El TSJC ha tombat el recurs interposat pels ocupes del bloc del carrer Ponent desallotjat el 9 de novembre del 2023 i avala l’actuació de l’Ajuntament malgrat que aquest no va fer fora als demandants. La resolució confirma la sentència del jutjat contenciós 3 de Girona i rebutja que l’actuació policial atemptés contra el dret a la inviolabilitat del domicili. Els ocupes sol·licitaven que es revoqués la resolució i que es condemnés l’Ajuntament a indemnitzar cadascun dels recurrents amb 1.000 euros per danys i perjudicis. L’alt tribunal català referma que l’actuació estava justificada per un informe tècnic que al·legava “raons de salubritat i seguretat”. L’alcalde, Jordi Masquef, remarca que no donaran “aixopluc” a qui no respecti les normes i cometi “ocupacions delinqüencials”.
Segons l’Ajuntament el 9 de novembre del 2023, un dispositiu coordinat per la Guàrdia Urbana, Serveis Socials i la Sareb va permetre desocupar part d’un edifici abandonat al carrer Ponent de Figueres. En concret, remarcaven que disset dels divuit ocupes que hi havia havien abandonat el bloc “voluntàriament” i que, per evitar noves entrades, havien tapiat els accessos i la propietat de l’immoble s’havia compromès a posar-hi vigilància privada.
Aquesta actuació va despertar queixes d’una vintena d’entitats, que en un comunicat al·legaven que el desallotjament s’havia fet “saltant-se el procés legal” perquè no hi havia ordre judicial i afirmaven que la Guàrdia Urbana havia fet “signar una acta policial” als ocupes dient que marxaven pel seu propi peu, sense “entendre el que signaven”. Part dels desallotjats van portar el cas als tribunals, interposant un recurs contenciós administratiu.
Una primera sentència el jutjat contenciós administratiu 3 de Girona va donar la raó a l’Ajuntament i va desestimar el recurs dels ocupes per vulnerar el dret a la inviolabilitat del domicili. L’advocat dels ocupes va recórrer contra la sentència al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), sol·licitant també que es condemnés l’Ajuntament a indemnitzar cadascun dels recurrents amb 1.000 euros per danys i perjudicis. Ara, el TSJC ha tombat el recurs i ha avalat l’actuació de l’Ajuntament. A més, ha imposat les costes judicials amb un topall màxim de 300 euros als apel·lants.
La sentència de l’alt tribunal català referma que els ocupes van marxar “voluntàriament” de l’edifici i que l’actuació estava justificada per un informe tècnic urbanístic que detallava que calia fer una actuació “immediata” a l’edifici per “raons de salubritat i seguretat”: “És evident que l’estat de l’immoble en les condicions que es descriuen en l’informe no es produeix en un dia, però sí que arriba un moment en què la situació esdevé insostenible i la intervenció per evitar possibles conseqüències negatives per a la salut i la seguretat de les persones es fa urgent”.
A més, subratlla que l’operatiu policial “no afectà el dret a la inviolabilitat del domicili en tant que no es va produir cap desallotjament ni els funcionaris van accedir als llocs habitats, sinó que els ocupants que varen marxar ho van fer voluntàriament”. La sentència assenyala que això ha quedat demostrat tant per les proves com pel fet que no fessin marxar un ocupa que va decidir quedar-s’hi: “El resultat determinant és que, tal com conclou la sentència d’instància, cap funcionari municipal va accedir a les parts ocupades de l’immoble, que els que les van abandonar ho van fer de manera voluntària, que no se’ls va impedir tornar-hi i que el que va voler restar-hi així ho va fer”.
La sentència no és ferma i es pot recórrer interposant recurs de cassació al Tribunal Suprem.
No els donaran “aixopluc”
L’Ajuntament de Figueres recorda que l’actuació es va fer arran “de les peticions reiterades i instàncies entrades per part de les direccions dels centres educatius entorn d’aquest bloc i de les comunitats de veïns” advertint del perill que suposaven per als alumnes “les activitats delictives i contra la salut pública que es duien a terme a l’interior d’aquest edifici”: “També es traslladava la por dels veïns a passar pel carrer d’aquest bloc per ser constantment increpats o ser testimonis de conflictes constants de convivència, baralles, incendis, o inclús rebre l’impacte d’objectes que es tiraven des de l’edifici”.
L’alcalde de Figueres, Jordi Masquef, ha afirmat que fins ara ha “guardat silenci per prudència i respecte a les decisions judicials” però que ha decidit dir públicament, un cop notificada la sentència del TSJC, que és “inacceptable” que es donés “altaveu mediàtic” als ocupes que van “acusar” l’Ajuntament d’actuar contràriament a dret.
“Espero que aquesta sentència serveixi per recuperar el sentit comú, per valorar i analitzar bé els casos d’actuacions davant ocupacions delinqüencials abans de difamar públicament l’actuació d’un alcalde, que es va limitar a defensar els interessos, la seguretat i la integritat dels alumnes i veïns de la ciutat”, diu Masquef. L’alcalde reitera que actuaran amb mà dura contra les ocupacions “delinqüencials”: “Cometre un delicte no pot proporcionar drets”.
Segons l’alcalde, el desallotjament ha tornat la tranquil·litat a la zona i als centres educatius del voltant. També afegeix que ha passat de ser un bloc “on es duien a terme activitat contra la salut pública, amb risc per a la seguretat de les persones a causa del seu estat insalubre” a convertir-se en un edifici rehabilitat amb 50 pisos nous “a punt de posar-se a la venda”.
“Hauríem de fer una reflexió tots plegats sobre si s’ha de donar aixopluc a aquelles persones que no respecten ni les normes més elementals de convivència i que només fan que embrutir el nom de la ciutat amb aldarulls constants. Crec que la majoria estaríem d’acord en el fet que la resposta és que no”, conclou Masquef.
Segons l’Ajuntament, actualment tres dels catorze ocupes que van portar-los als tribunals viuen en un “bloc conflictiu del carrer Sant Vicenç, que provoca constants queixes veïnals, amb demanda de la propietat interposada contra els ocupants i requereix actuacions policials per garantir la convivència”.
