L’escola-taller que ha impulsat la patronal Metall Girona per fer formacions a mida i cobrir aquells perfils que demanen les empreses ja és una realitat. El centre, situat en una nau de Fornells de la Selva (Gironès), ha arrencat amb una quinzena d’alumnes que fan un curs de 400 hores on combinen teoria i pràctica. El gerent de la patronal, Ferran Sellabona, explica que quan l’acabin gairebé tots sortiran amb un contracte sota el braç. “Les empreses tenen un dèficit important de perfils”, destaca Sellabona. Sobretot, hi ha mancança de soldadors i mecanitzadors. Al llarg d’aquest 2025, l’escola-taller preveu formar 90 alumnes -una xifra que encara no absorbirà la demanda- i també expedir certificats de professionalitat.
A l’espai de la nau que ocupa el taller, els alumnes s’agrupen al voltant de les diferents màquines. En són una quinzena, amb edats compreses entre els 21 i els 55 anys. Toca posar en pràctica allò que han après a l’aula, i donar forma a les diferents peces de metall per convertir-les en una catenària o bé en objectes que faran servei a l’escola (taules, cadires o pilones per a l’exterior).
Aquest grup, que forma part d’un programa de la Creu Roja, es convertirà en la primera fornada que sortirà de l’Escola Metall Girona. Segueixen un curs no reglat de 400 hores, que s’acabarà a finals de maig, durant les quals combinaran les sessions teòriques (metal·lúrgia, riscos laborals, conveni col·lectiu) amb pràctiques on se’ls ensenyarà a soldar, tallar, tornejar o mecanitzar.
Els continguts del curs, precisament, s’han fet a mida dels perfils que busquen les empreses. “L’escola, de fet, ha nascut arran de la necessitat urgent que té el sector de cobrir vacants, perquè ara mateix el dèficit que hi ha amb alguns perfils és important”, concreta Sellabona. I per exemplificar-ho, el gerent de Metall Girona hi posa xifres: “Si ara mateix tinguéssim 150 persones formades, al cap d’un parell de dies totes elles estarien treballant”.
Sobretot, les empreses del ram -siguin grans o petites- busquen soldadors o mecanitzadors. En especial, a comarques com el Pla de l’Estany, el Gironès o la Garrotxa. Són feines dins un sector ampli (Metall Girona agrupa més de 250 empreses) que, entre d’altres, inclou serralleries, constructors d’estructures, fabricants de maquinària, foneries o tancaments.
Durant aquest 2025, l’escola-taller arribarà a formar uns 90 alumnes, que hi arribaran a través de diferents programes ocupacionals de l’Ajuntament de Girona, la Diputació i la Cambra de Comerç. En paral·lel, el centre també preveu expedir fins a cinc certificats de professionalitat a partir de setembre (de fabricació, mecànica i diferents tipus de soldadura) i encarar el camí perquè, en un futur, pugui oferir un cicle de grau mitjà. “La idea també és anar a buscar formacions reglades”, diu Sellabona.
“A mida i específica”
El gerent de Metall Girona subratlla que, a banda d’oferir “formació a mida i específica” encarada a les empreses, l’escola-taller també permet fer una preselecció in situ. És a dir, encaixar cada alumne amb aquell lloc de treball que més se li adiu.
“Els estudiants que fan un grau mitjà tenen entre 16 i 17 anys, encara no poden tocar segons quina mena d’eines, i això és complicat a l’hora de contractar-los”, precisa. “Per contra, l’escola Metall Girona ens permet fer aquelles formacions que el sector té clar que necessita, i poder-les emmotllar a les seves necessitats”, hi afegeix Sellabona.
Entre els alumnes que ha començat el curs hi ha en José Fernández Heredia. Té 49 anys, està a l’atur i ha decidit entrar a l’escola Metall Girona perquè la metal·lúrgia l’atrau. A més, fa temps ja va treballar en un taller. “Vull guanyar experiència i professionalitzar-me, perquè veig que aquest és un ofici que té sortida”, explica. Li agradaria treballar en una empresa de soldadura o mecanització.
Entre els qui es mouen pel taller, també hi ha en Maynor Osorto, de 28 anys. “El ventall laboral és ampli, el sector m’atrau, i al capdavall allò que tots volem és treballar”, explica. Ell, a diferència d’Hernández, és novell en el món metal·lúrgic. “Estic aprenent tant soldadura com mecanització, i això últim és el que m’atrau, perquè m’agrada fer peces, reparar-les i tallar el metall per crear-ne de noves”, conclou.
