Els biòlegs de Noa 18 nusos, un projecte de documentació de cetacis, alerten que el dofí comú desapareix de la Costa Brava. “La seva població ha disminuït, segurament degut a la sobrepesca que els deixa sense aliment”, explica el biòleg Albert González, que diu que des de l’inici del projecte fa set anys no n’han vist cap. A més, també preocupa el nombre de cries que són “poques per la quantitat d’adults”.
Des del 2018, el projecte ha documentat 1.566 individus d’espècies com caps d’olla, zífids o rorquals al canyó de la Fonera, una vall submarina entre Begur i Palamós. La iniciativa també fa divulgació d’aquestes espècies per contribuir a la seva preservació, protegint-les d’amenaces com la col·lisió amb embarcacions o la pesca accidental.
Noa 18 nusos és un projecte d’albirament de cetacis a la Costa Brava que va néixer el 2018 a partir de la iniciativa de tres amics aficionats al mar: Albert González, Jordi Corona i Lluís Salichs. Junts van comprar un veler de segona mà i van començar una aventura que ha anat creixent i ampliant els seus membres, que ja freguen la desena amb biòlegs, ambientòlegs i geòlegs, així com el patró de l’embarcació i un pilot de drons que registra els albiraments.
L’objectiu d’aquesta iniciativa és adquirir coneixement de la fauna marina present al canyó de la Fonera, una vall submarina situada entre Begur i Palamós (Baix Empordà), documentant els cetacis que hi albiren i fent divulgació de les dades obtingudes per conscienciar la societat sobre la importància de contribuir a preservar la vida marina al Mediterrani. Unes dades que també comparteixen amb l’administració i amb altres organitzacions i associacions de conservació de fauna marina per poder fer recerca científica.
Grans troballes
Algunes de les troballes més especials que Noa 18 nusos ha pogut fer durant aquests set anys d’activitat és la d’un rorqual comú, alimentant-se. “L’espècie se sol veure a la zona durant la primavera, però és fantàstic haver-la pogut documentar menjant”, diu González. El rorqual és el segon animal més gran del món, després de la balena, i pot arribar a fer prop de 20 metres de llarg. L’exemplar que es va albirar el 2021 a la badia de Sa Riera, a Begur (Baix Empordà), feia uns 8 metres.
Un any abans, en plena pandèmia, l’equip va presenciar un grup d’uns 300 exemplars de cap d’olla negra, molt a prop d’aquest punt. “Es trobaven nedant a mitja milla del cap de Begur i s’estenien fins al canyó de la Fonera, va ser al·lucinant”, explica el biòleg Albert González.
També han pogut veure una parella de zífids: un adult i una cria. “És una troballa que ens va fer especial il·lusió, perquè és una espècie que surt poc a la superfície i quan surt, ho fa poca estona”, detalla González, que afegeix que l’albirament es va poder enregistrar amb vista aèria gràcies al dron que porten a bord.
Lamentablement, no tot són bones notícies i, per exemple, encara no s’han pogut veure dofins comuns, tot i ser uns animals documentats fa deu anys a la Costa Brava. “Malgrat el nom de ‘comú’, la seva població ha anat disminuint els darrers anys sobretot degut a la sobrepesca”, recull l’impulsor de Noa 18 nusos. “Tristament, han anat desapareixent del mar Mediterrani i cada vegada se’n veuen menys”, afegeix la biòloga marina especialista en cetacis i membre del projecte, Clàudia Auladell, que afegeix que això pot indicar que disminueixen també el nombre de cetacis a la zona.
1.566 cetacis documentats
En dades, des que va començar l’activitat el 2018 i fins al 2024, Noa 18 nusos ha documentat 1.566 individus de diferents espècies de cetacis a la Costa Brava. L’any que més se’n van poder observar va ser el 2020, coincidint amb l’aturada de l’activitat humana per la pandèmia, quan se’n van albirar 412. El segueixen el 2019, amb 309 individus captats i el 2024, amb 281.
Això tenint en compte que el nombre de sortides varia depenent de la meteorologia. Segons dades facilitades per l’associació, l’any que més sortides es van fer va ser el 2018, amb 25; seguit del 2019, amb 23. Del 2020 al 2024, s’han fet una cinquantena de sortides més. A més, l’any en què s’hi van invertir més hores va ser el 2019, amb gairebé 120, i quan es van recórrer més milles nàutiques és el 2018, amb prop de 634. En total, s’hi han dedicat 540 hores en set anys i s’han navegat 2.802 milles.
Per espècies, la que més s’ha observat és el dofí ratllat, amb més de 900 individus documentats. El segueix a certa distància el dofí mular, amb 315 individus i el cap d’olla negra, amb 200. També s’han pogut documentar al llarg d’aquests set anys, 94 caps d’olla gris, 14 rorquals, 5 catxalots i 5 zífids.
El que preocupa és el baix nombre de cries que s’han albirat a la Costa Brava central per on solen navegar. “No sabem del cert si el nombre de cetacis disminueix, perquè falten dades científiques; però si ens fixem en presència i absència, podríem pensar que sí perquè hi ha molt poques cries per la quantitat d’adults que veiem”, explica Clàudia Auladell.
Canyó de la Fonera
La majoria d’aquests albiraments es fan al canyó de la Fonera, on l’embarcació de Noa 18 nusos dirigeix les seves sortides i on els membres d’aquesta iniciativa estan convençuts que és allà on s’alimenten els cetacis. “Amb els estudis que tenim, no podem determinar si és una zona de cria, però sí que sabem que hi van a buscar menjar”, afirma Albert González.
Les expedicions es fan abans de la sortida del sol des del Port Marina de Palamós, que col·labora amb el projecte des dels seus inicis. “Depenem de les previsions meteorològiques, perquè hem de sortir dies que faci molt bona mar per poder fer els albiraments”, explica Auladell.
La navegació es fa combinant vela i motor i s’endinsa fins a 12 milles de la costa, buscant cotes al voltant dels mil metres de profunditat o superiors. El veler s’atura quan es fa un albirament per poder documentar l’espècie amb fotos o vídeos, però també dades de les coordenades on s’ha trobat, el rumb de l’animal o del grup i el seu comportament.
En el cas dels rorquals, catxalots, caps d’olla gris i dofins mulars es fan fotografies específiques de les aletes per elaborar un catàleg. “L’aleta, i la cua en algunes espècies, ens permet identificar cada individu perquè la morfologia i les marques que hi tenen la fan única”, explica González, que detalla que n’han documentat prop de mig miler, que comparteixen a una aplicació en què es poden creuar dades amb altres científics i fer un seguiment dels seus desplaçaments.
Amenaces
Segons detallen des del projecte, una de les grans amenaces a les quals han de fer front els cetacis és la falta de recursos per la sobrepesca; el soroll que els desorienta (tant del trànsit marítim, com de prospeccions que busquen hidrocarburs o per la instal·lació d’aerogeneradors a alta mar) i la contaminació, tant per elements químics com per plàstics. També el perill de col·lisió a causa de l’augment de trànsit marítim, així com la pesca accidental o la sobrepesca, que redueix la quantitat d’aliment.
“El més important per protegir-los és respectar-los i viure de forma més sostenible; també ser conscients que utilitzen el so per alimentar-se i reproduir-se i que cal reduir el nombre d’embarcacions que hi ha al mar”, recull Auladell.
A més, des de l’entitat es recorda que quan es fa un albirament d’un cetaci cal respectar la normativa vigent, que estableix que s’ha de navegar a un mínim de 60 metres de distància de l’individu per minimitzar l’impacte, evitant-los estrès, alteracions del seu comportament i riscos d’accidents, com les col·lisions amb els vaixells. I que no se’ls pot perseguir.
Noa 18 nusos disposa d’una autorització del Ministeri per a la Transició Ecològica (MITECO) per poder aproximar-se més, en casos molt puntuals en què es requereixi per finalitats científiques. Des de l’associació lamenten haver presenciat el que defineixen com a “maniobres perilloses” d’embarcacions recreatives, com la que van denunciar el 2020, quan una vintena de llanxes perseguien un rorqual que va aparèixer davant la costa del Port de la Selva (Alt Empordà).
