La 17a edició del festival Sismògraf d’Olot presenta 23 propostes que aquest any estan relacionades amb els boscos de l’entorn i els aliments. El certamen, que es farà en diversos espais de la capital de la Garrotxa entre el 24 i el 30 d’abril, contempla propostes que van des d’una rua creada pel cofundador de la Fura dels BausMarcel·lí Antúnez i que es pregunta sobre la civilització i la relació dels humans amb els aliments, a un espectacle que combina l’escalada i la coreografia i que és una coproducció del festival. A més, també es podran veure propostes interdisciplinàries, moltes d’elles internacionals. El darrer cap de setmana, el festival estarà centrat en la dansa amb el Sismodansa, amb artistes com LaFonte Cia o Marta Izquierdo.
Aquí tens el text amb algunes paraules clau en negreta:
Del 24 al 30 d’abril, Olot tornarà a ser “l’epicentre de les arts en moviment” a Catalunya. El festival Sismògraf engegarà la seva 17a edició, la quarta des que es va repensar com un certamen que detecta “el moviment del cos i del planeta”. Un lema escollit per relligar la cultura amb la importància de sensibilitzar amb relació al planeta. Des d’aquest punt de vista, l’organització escull cada any unes “erupcions” diferents, o el que és el mateix, una línia argumental concreta i que relaciona l’art i la reflexió “de com poder habitar millor el planeta”.
Aquesta edició seran els aliments i els boscos. “Creiem que encaixa perfectament amb la comarca a la qual estem, que està rodejada de natura”, assenyala la directora del Sismògraf, Tena Busquets. Entre les propostes hi destaca la ‘Natura Centrum Est’, de Marcel·lí Antúnez. Es tracta d’una rua en què l’artista vol posar a debat la cultura alimentària i que està pensada a partir de l’hort que Antúnez conrea al Moianès.
Un altre dels espectacles que destaquen i que té com a fil conductor els aliments és el de ‘Mapa Caníbal’ de Maria Camila Sanjinés. Es tracta d’una cartografia que explora les tradicions culinàries, a més de com i d’on s’alimenten els olotins i olotines. L’espectacle també tindrà diverses activacions en viu.
L’obertura del festival anirà a càrrec de la instal·lació videogràfica ‘The City horses’ que representa que un ramat d’eugues ocupen la ciutat. Es tracta d’una proposta que agrupa quatre projeccions i que recull prop d’un centenar de testimonis de dones que han participat en el projecte. En els vídeos es poden veure com es passegen com a eugues salvatges per carrers i places.
Els boscos
L’altra “erupció” d’aquesta edició és la que té a veure amb els boscos d’Olot i de la Garrotxa. Aquí destaca ‘Timeless Streams. Whispers of the earth’. La proposta és una combinació d’escalada i coreografia que s’adapta al paisatge on es representa i que està coproduïda pel Sismògraf. L’espectacle és la segona proposta de The Mountain Range, Beyond Borders, que és el projecte de l’escaladora i coreògrafa noruega Helle Siljeholm i la curadora italiana Lisa Gilardino. ‘Timeless Streams. Whispers of the earth’ explora les dimensions de quatre paisatges europeus, les Dolomites italianes, els Prepirineus, les illes Açores i Islàndia.
A ‘Incendis’, la companyia catalana Ça Marche entra a parlar amb l’espectador sobre la devastació que suposa un foc a un paratge natural, però també evoca la capacitat del propi bosc per renéixer. Un espectacle que es podrà veure en un dispositiu immersiu, amb llum, fum i so, que simula un gran incendi forestal al Parc Nou d’Olot.
Una altra proposta relacionada amb l’entorn dels boscos és ‘Xai específic #1. El bosc’ d’Aram Pou i el Col·lectiu de Professionals del Circ de Girona, que inicia una recerca sobre arts vives i boscos. Es tracta d’una col·laboració que s’estendrà fins més enllà del festival gràcies a la Carta Verda, una iniciativa del Sismògraf que vol oferir temps i recursos a un creador o creadora.
Entre la resta de la programació destaca ‘Yo no tengo nombre / I have no name’, una proposta de la companyia catalano-suïssaEl Conde de Torrefiel on el paisatge esdevé tots els elements de la peça teatral que imagina com la natura percep l’ésser humà. Qui torna a visitar el Sismògraf és Sol Picó, aquesta vegada amb ‘Lastre’, un muntatge on treballa amb una corporalitat més animal, més lliure, menys pesada i que es podrà veure al voltant d’una gran foguera, a la plaça de braus.
A tot això s’hi sumen l’exploració sobre masculinitat i virilitat que plantegen els acròbates belguesArno Ferrera, Gilles Polet i Charlie Hession a ‘Armour’, la instal·lació audiovisual ‘Multiverse’, de Humanhood, un diàleg entre la companyia francesa Ex Nihilo i el projecte de regeneració del nucli antic d’Olot.
Sismodansa
I com és habitual, el festival s’acaba donant protagonisme a la dansa de la mà de LaFonte Cia. amb ‘Que et fessis vella / Sí que em faria escopir sang’, una peça creada a partir de l’obra de Gabriel Ferrater. Aquesta és una proposta de ‘Balla’m un llibre’, el cicle de coreografies curtes creades a partir de textos literaris. Una col·laboració entre l’Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya i el Servei de Biblioteques del Departament de Cultura.
L’última jornada del Sismodansa, Marta Izquierdo Muñoz portarà als carrers d’Olot ‘FLIP’, un solo de dansa sobre patins que és també un homenatge al destacat ballarí contemporani i patinador artístic Éric Martin. Finalment, ‘THIS IS NOT (An Act of Love and Resistance)’, d’Aina Alegre / CCN Grenoble & STUDIO FICTIF, reunirà nou intèrprets femenines (quatre instrumentistes i cinc ballarines) en una peça musical i coreogràfica.
