La plataforma SOS Costa Brava i SOS Lloret han presentat al·legacions a la modificació puntual del POUM de Lloret de Mar que preveu una urbanització amb 662 habitatges a les muntanyes de Can Sota de Lloret de Mar (Selva). Les entitats denuncien que l’actuació urbanística és “irregular i contrària a dret” perquè presenta fins a “una desena d’incompliments i vulneracions”. Per exemple, critiquen que es vol construir en terrenys amb un pendent superior al 20% i que falta l’avaluació ambiental estratègica. A més, carreguen contra l’Ajuntament per haver donat llum verda al projecte: “En plena emergència climàtica és inadequat continuar urbanitzant els boscos de Lloret”, lamenten.
Oposició frontal de SOS Costa Brava i SOS Lloret als plans urbanístics de l’Ajuntament per a la muntanya de Can Sota. En un comunicat conjunt, les dues entitats han criticat el consistori selvatà per haver aprovat una modificació puntual del POUM del municipi, que preveu implantar una urbanització amb 662 parcel·les a les muntanyes de Can Sota de la població, al sector Mont Lloret. “L’actuació urbanística és irregular i contrària a dret”, han denunciat.
El ple municipal va aprovar la modificació del POUM el 27 de gener passat i, segons les entitats, preveu implantar 662 habitatges i 132.400 metres quadrats d’edificabilitat, afectant unes 50 hectàrees de bosc.
Els ecologistes asseguren que la modificació del POUM presenta fins a “una desena d’incompliments i vulneracions”. D’una banda, perquè exposen que s’incompleix el Pla Director de Revisió de Sòls No Sostenibles del litoral gironí; ja que consideren que al sector Mont Lloret s’hi haurien d’excloure els terrenys amb alt valor ambiental, els sòls rurals i els que tenen un pendent superior al 20%. “El 93% de l’àmbit supera els pendents màxims permesos”, alerten.
Així mateix, sostenen que no s’ha sotmès la modificació del POUM a l’avaluació ambiental estratègica, no s’ha redactat un estudi d’impacte i integració paisatgística ni tampoc hi ha un estudi hidrològic de la conca ni una anàlisi d’inundabilitat. “A més, també s’infringeix el deure de preservar els connectors naturals”, lamenten al comunicat. Per tot plegat les entitats defensen que es preservi aquest vessant de muntanya: “Constitueix un pulmó verd de la població”.
