Les últimes pluges han permès al Govern prendre la decisió d’aixecar l’emergència per sequera a l’embassament Darnius-Boadella, a Riudecanyes i a l’Aqüífer Fluvià-Muga. De fet, només aquest últim queda en situació d’excepcionalitat del total de 18 unitats. Darnius-Boadella passa a alerta i Riudecanyes a prealerta. L’executiu ha validat fins a 10 modificacions d’estat aquest dimarts, un canvi radical en la situació de sequera que patia Catalunya. El sistema Ter-Llobregat es manté en alerta, però ja hi ha fins a 8 àmbits en situació de normalitat: Anoia-Gaià, Aqüífer Carme Capellades, Aqüífer Plioquaternari Tarragona, Capçalera del Llobregat, Capçalera del Ter, Estany de Banyoles, Mig Llobregat i Prades-Llaberia.
Queden en prealerta el Consorci Aigües Tarragona i Riudecanyes. La resta d’unitats continua en alerta: les pertanyents al sistema Ter-Llobregat, l’Aqüífer Baix Ter, Embassament Darnius-Boadella, Empordà i Serralada Transversal.
Aquesta és la proposta que el Govern ha traslladat al Comitè Permanent de Sequera de l’Agència Catalana de l’Aigua, on s’ha analitzat la situació després de les últimes pluges. Les modificacions es faran efectives quan es publiqui al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) la resolució del director de l’Agència, prevista per a la setmana vinent.
“Estem davant de l’inici d’un procés de desescalada de restriccions per sequera. Prenem ara unes primeres decisions i esperem que les properes setmanes puguem prendre d’altres a l’espera de l’evolució de la pluviometria”. Així s’ha expressat en roda de premsa la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica i portaveu del Govern, Sílvia Paneque.
Les decisions s’han de mantenir durant 5 o 6 mesos
La consellera ha apuntat que les decisions es prenen no només tenint en compte el nivell d’aigua de reserves, sinó també les previsions, vigilant que no hi hagi entrades i sortides constants de les diferents fases, perquè “cada canvi implica als ajuntaments una gestió complexa”, així com als sectors. Es prenen decisions, ha dit, perquè es puguin mantenir al llarg de com a mínim 5 o 6 mesos.
D’altra banda, tot i l’increment de reserves, el Govern no dona per superada la sequera i continua amb les actuacions previstes per no dependre de la pluja. “Seria un error donar el missatge que tenim ja una solució definitiva amb aquestes pluges”, ha dit Paneque, que ha constatat que cal continuar buscant solucions tecnològiques per a una realitat de “disminució pluviomètrica causada pel canvi climàtic”. El Govern treballa per aconseguir 31 hm³ nous durant el 2025 a través de diferents mesures.
Paneque ha aprofitat també per agrair el comportament de la ciutadania respecte al consum, que han demostrat la seva “plena responsabilitat”. La consellera ha remarcat que en aquests moments, el consum mig a Catalunya és menor estant moltes unitats en alerta que en d’altres moments d’excepcionalitat i emergència. També s’ha adreçat al sector industrial, als pagesos i ramaders i al sector del turisme per entomar les restriccions els últims tres anys. “La pagesia catalana ha tingut un comportament modèlic. Som molt conscients des del Govern de les dificultats que han tingut”, ha conclòs.
En preguntar-li pel cas concret del sistema Ter-Llobregat, Paneque ha remarcat que està lluny del 60% que es requereix per sortir d’alerta cap a la normalitat, i caldrà veure les pluges properes i què passa durant el mes d’abril, que es preveu més plujós de l’habitual. Ha insistit en la necessitat d’una sortida estable de l’alerta, per no haver de canviar al cap de poc temps i tornar a les restriccions. En aquest sentit, ha indicat que no només s’ha de veure si s’arriba als 300 hm³, sinó també els consums associats, la neu acumulada i altres factors.
Situació a les diferents unitats
L’Embassament de Darnius-Boadella surt d’emergència perquè se situa amb un volum de 22,4 hm³, el doble que a principis del mes de febrer. Pel que fa a l’embassament de Riudecanyes, està per damunt del 35% de la seva capacitat, amb 1,8 hm³, i assoleix nivells de prealerta. En relació amb l’Aqüífer del Fluvià-Muga, passarà de l’emergència a l’excepcionalitat perquè n’han millorat els nivells. Actualment, està a 15,5 metres per sobre del nivell del mar, 1,3 metres més que a principis del gener de 2025.
Tot i aquesta millora, continuen les actuacions per disposar de més aigua a l’Alt Empordà. L’obra d’emergència per aportar cabals d’aigua al riu la Muga a l’altura de Pont de Molins, amb una inversió de 6 milions d’euros, ja està executada. També en aquest mateix àmbit, l’Agència Catalana de l’Aigua ha posat a licitació la redacció del projecte per construir una Estació de Regeneració d’Aigua a Figueres, amb l’objectiu que en l’horitzó del 2027 es disposi de més recurs per al reg agrícola i l’aportació de cabals ambientals. En el cas de les mesures a l’Aqüífer del Fluvià-Muga, les obres per construir cinc nous pous segueixen el ritme previst.
La millora de la situació de sequera també s’ha notat en els nivells de l’Aqüífer de Carme-Capellades, que tornarà a l’escenari de normalitat (amb 326,5 metres per sobre del nivell del mar).
