Jaquetes i armilles de pell girada amb botons de boix, bosses de mà amb llana natural o colls de diferents pelatges. Aquesta és la col·lecció de confeccions que ha dissenyat i fabricat artesanalment el pastor del Ripollès, Miquel Casas, a partir de les pells del seu ramat d’ovelles i cabres. L’objectiu és buscar altres vies de negoci que ajudin a subsistir als pastors, una professió que va a la baixa.
Casas fabrica aquestes peces en col·laboració amb professionals d’Osona, com l’artesà especialitzat en pellsPep Martí, que les adoba artesanalment a Vic perquè quedin netes i agafin la textura adequada. També hi participa la cosidoraMontse Lacruz, que les converteix en els accessoris desitjats a partir dels patrons del pastor. Algunes peces passen també per les mans de Jordi Rovira, que les tenyeix a Sant Pere de Torelló per donar-los un toc diferent.
“Són pells amb llana natural i abriguem moltíssim”, destaca Casas, que selecciona les que tenen menys pèl entremig perquè siguin més fines. Cada peça és “única” segons el pelatge i l’època de l’any en què és escorxat l’animal. N’hi ha de completament blanques, amb pigues fosques o barrejades, i de més o menys gruix.
Salvar l’ofici
L’objectiu d’aquesta iniciativa és “retornar el valor” a les pells i “donar-los sortida” per mantenir viva la professió de pastor. “Cada cop hi ha menys relleu generacional”, lamenta Casas, que alerta del perill que això suposa: “Sense pastors, no hi ha ramats a la muntanya i això augmenta el risc d’incendis”.
En aquest sentit, demana “accions de l’administració” i més recursos per la gestió forestal, com la recuperació de pastures i el manteniment amb ramats. “Els boscos de Catalunya tenen molt més combustible que els de Los Ángeles”, alerta.
Confeccionar les pells
Per diversificar l’oferta i generar més ingressos, Casas aposta per noves vies, com les confeccions de pell. “La llana i la pell s’han devaluat fins a no valer res, mentre els costos de mantenir el ramat augmenten”, explica. Ara assumeix ell mateix el cost del sacrifici, fet que fa “gairebé impossible guanyar-se la vida” sent pastor.
De fet, ha hagut de reduir el ramat de 190 caps a 50 i tornar a exercir com a geòleg, la seva professió d’origen. Tot i això, manté part del bestiar per convicció i continua apostant per la professió. Les peces es venen a l’hotel La Solana de Ripoll, al Museu Etnogràfic i a botigues com l’Ovella Lab de Camprodon, a més d’establiments de Queralbs i Setcases.
Donar sortida a la llana
Amb altres pastors de la comarca i a través de l’Associació de Pastors del Ripollès, impulsa el projecte ‘Del ramat a l’escola’, que apropa la professió als infants amb tallers als centres educatius. La llana s’utilitza per crear objectes artesanals i evitar que es llenci.
Cada primavera, els pastors del Ripollès recullen fins a quatre tones de llana, que es transporten a un rentador de Palència. Després, una part es ven a Hilaturas Jesús Rubio de Barberà del Vallès i la resta es transforma en feltre per fer braçalets, punts de llibre o estoretes.
Amb aquests projectes, Casas busca mantenir viu l’ofici de pastor i transmetre’n la passió a les noves generacions, tot i les dificultats per garantir-ne el relleu generacional.
