Els camions cisterna plens d'aigua ja no passen pel centre de Mieres (Garrotxa). El nou pou de prop de 170 metres, que s'ha posat en marxa aquesta setmana, permet assegurar aigua a veïns i hostalers del poble que des de fa un any i mig depenien de les cisternes d'aigua que arribaven cada dia. I és que fins ara el poble agafava aigua d'un pou que s'ha anat assecant els darrers mesos i, per això, el consistori va decidir llogar cisternes per satisfer la demanda. El problema s'agreujava els caps de setmana per l'increment de persones que tenen la segona residència al poble. Veïns i ajuntaments reconeixen que ara estan "més tranquils", però deixen clar que seguiran estalviant aigua. "Tenim clar que ara no serà barra lliure", remarquen.
El nou equipament ha trigat un any i mig a ser una realitat. Divuit mesos en què els veïns de Mieres han hagut de conviure amb el pas constant de camions cisterna plens d’aigua que abastien el poble. Una situació que va arribar al punt més àlgid a l’estiu, coincidint amb l’època de més demanda. “Mai hem arribat al punt de no tenir aigua, però hem patit”, assenyala la Magda, una veïna del poble que explica que hi ha hagut moments en què han sentit “ràbia” per la situació.
I és que hi ha hagut setmanes en què a Mieres hi arribaven una trentena de camions per poder satisfer la demanda. Cal tenir en compte que hi ha un important nombre de segones residències en aquest poble de la Garrotxa i, a més, una casa de colònies que també té un consum destacable. L’alcaldessa del municipi, Núria Martínez, explica que van haver de restringir el consum màxim per tal d’assegurar el consum de boca a tots els habitants.
Tot i que la situació ha estat “complicada” durant tot aquest temps, veïns i Ajuntament reconeixen que ha servit “per conscienciar” la població de l’estalvi d’aigua. “Durant tot aquest temps no hem hagut de fer cap tall, però sí que ens hem hagut d’ajustar a les restriccions de l’ACA i a les possibilitats que teníem”, assenyala Martínez. En aquest sentit, l’alcaldessa destaca que han hagut de fer una campanya de pedagogia explicant el que passava.
La Fina Pujol és la responsable del restaurant Can Met de Mieres. Celebra que hi hagi aigua, però avisa que hi segueixen havent-hi problemes amb les canonades. “Ara tenim aigua, però cal saber fins quan i com s’arreglaran les fuites i les canonades”, assenyala. Pujol explica que durant aquests mesos en què l’aigua era escassa, s’han trobat amb altres problemes, com que no estava en bones condicions. “Això ha fet que haguéssim d’invertir molts diners en reparar la maquinària perquè no estava bé”, lamenta.
No hi ha “barra lliure”
En el que coincideixen veïns, restauradors i el consistori és que amb el nou pou es guanya en tranquil·litat, perquè l’aigua de boca està garantida, però en cap cas “hi ha barra lliure” a l’hora de fer ús de l’aigua disponible. “Aquest nou pou ens treu molts maldecaps en relació amb l’emergència, haver d’apagar focs. Ara el que ens toca és fer una estratègia de resiliència perquè seguim en sequera, perquè no hi ha cap font que ragi”, assenyala Martínez.
