La Vall de Camprodon ja ha començat a plantar els cultius de la prova pilot per ajudar el sector primari a ser “més rendible i resilient” al canvi climàtic. En total són més de 20 finques que sumen unes 10 hectàrees. Forma part del projecte Valls Circulars, finançat amb fons estatals i liderat per la Fundació Comunitària Vall de Camprodon i la Mancomunitat, que es desplegarà fins al 2030 amb l’objectiu d’ajudar a tirar endavant les explotacions i buscar nous productes de valor. Inclou un estudi climatològic que situa la vinya, els fruits vermells i alguns llegums, entre d’altres, com a productes amb potencial a la zona. “Nosaltres sols no ho podríem haver fet”, afirma un dels vint pagesos participants.
La diversificació agrícola, la innovació de cultius i la transferència de coneixement són els principis d’una prova pilot amb més de vint parcel·les de diferents punts de la vall. En elles, es provaran cultius poc comuns, cultius extensius anuals i també es cultivaran plantes aromàtiques i medicinals.
“Gràcies a l’estudi climàtic hem vist que cultius mediterranis com la vinya, olivera, ametllers i fins i tot cereals i alguns llegums com la llentia es podrien fer sense problema en el fons de la vall i el cantó de Roca Bruna”. Així ho assenyala Jordi Puig, assessor agrícola de l’empresa Espigall. Ja s’està veient, afegeix, que els estius “seran molt més radicals i hi haurà una baixada de precipitacions” que farà que aquells cultius mediterranis, que fins ara havien estat “proscrits” a les valls, passaran a ser “viables” en l’escenari actual i sobretot en els pròxims 20 i 30 anys.
En aquest sentit, també s’indica que cultius com la patata, els fruits vermells i molts fruiters també serien viables en zones intermèdies i, en alguns casos, també al fons de la vall. L’estudi ha analitzat cultius que ja s’estan fent i que poden ser més òptims; els que es podrien cultivar de nou i aquells que ja han entrat, però que tenen recorregut per créixer en producció. Un cas seria els gerds, que ja creix de forma natural i que seria “molt interessant” perquè “té molt valor afegit”. “Hi ha molta demanda, el preu és alt, però també cal tenir en compte els costos de producció i que és un cultiu que té risc de plagues i altres factors”, remarca.
De farratge a cultivar vinya
Aquest divendres els tècnics han visitat una de les vint finques participants a Llanars. Passarà de conrear-s’hi farratges a tenir vinya. D’aquí a poques setmanes hi plantaran una varietat més adaptada al fred si bé el projecte també inclourà varietats més mediterrànies com la garnatxa que es plantaran a diferents altures, com ara a 1.200 metres o 1.700 metres.
El propietari del terreny és Esteve Gardella, que explica que estan “molt il·lusionats” amb el projecte perquè són conscients que “no ho haurien pogut fer sols”: “Era inviable perquè no sabem cultivar-la (la vinya), necessitaríem una formació i tot”. Com a ramader de vaques explica que, si bé hi ha demanda, també hi ha molta competència i cada cop menys espais de pastura disponibles. Per això, veu amb molt bons ulls intentar “obrir la porta a una altra activitat”.
Per al coordinador tècnic del projecte, Guillem Pastoret, la “diversificació” és un dels aspectes clau i, sobretot, contribuir a millorar la “rendibilitat de les explotacions”. “No tots els productors de vaques d’engreix tenen explotacions grans, que són les que més funcionen, i tenim productors petits i mitjans que no es poden guanyar la vida a casa o que fins i tot han hagut de plegar”, remarca. Per això també treballaran per “tancar el cercle” de la producció, venda i consum de carn a la vall.
La Fundació MAP s’ocuparà del tancament i manteniment de finques
La Fundació MAP de Ripoll, que dona feina a persones amb discapacitat del Ripollès, serà l’encarregada de fer els tancaments i el manteniment de les finques amb una desena de persones de la secció de Jardineria. “Ja tenim experiència muntant tanques, plantant arbres, però més en àmbits urbans i clients privats”, explica Arnau Bordera, corresponsable d’aquesta secció. Que sigui un projecte de futur per a la comarca és el que també els va motivar a participar-hi.
El projecte compta amb una subvenció del Ministeri per la Transició ecològica i el Repte demogràfic i està liderat per la Fundació Comunitària Vall de Camprodon i la Mancomunitat de la Vall de Camprodon -formada per sis ajuntaments-.
