L’Audiència de Girona ha condemnat els tres mossos de Santa Coloma de Farners (Selva) acusats de traficar amb marihuana comissada amb penes de 10 anys de presó i 9 mesos en el cas del caporal considerat “líder” de la trama; 10 anys, 1 mes i 1 dia per a l'agent que feia d’intermediari i 9 anys, 9 mesos i 15 dies per al tercer mosso implicat.
Pel que fa al matrimoni que s’encarregava de distribuir la droga, l’Audiència condemna l’home a 2 anys i 3 mesos de presó i absol la dona. La sentència condemna els agents pels delictes contra la salut pública, pertinença a grup criminal, furt continuat i falsedat en document oficial. Els agents s’enfrontaven a penes de fins a 12 anys i 9 mesos de presó.
La sentència de la Secció Tercera, de la qual ha estat ponent el magistrat Juan Mora, s'estén al llarg de 116 pàgines. El tribunal considera provat que els quatre acusats van crear un grup per agafar partides de marihuana i tornar-la a inserir al mercat negre. Qui estava al capdavant de la trama era el caporal Salvador Muntané, que precisament era qui dirigia les investigacions de tràfic de drogues a la comissaria de Santa Coloma de Farners.
"Ell era qui activava el grup, decidia el moment i les quantitats de droga que es desviarien i s'encarregava d'evitar que els descobrissin", recull la sentència, que el defineix com a "organitzador i líder". El grup estava format per dos cercles de confiança i, a l'hora d'actuar, l'Audiència de Girona subratlla que cadascun dels integrants tenia encomanades "unes funcions clarament definides".
Per una banda, el primer cercle el formaven el caporal i un altre agent, Òscar Fernández. Ells eren qui s'encarregaven d'agafar la marihuana i portar-la a l'altre mosso, Joan Francesc Pozo. I aquest, al seu torn, feia d'enllaç amb el quart acusat, Albert Borrell, que venia la droga a tercers.
La sentència recull que, com a mínim, el grup operava des del juny del 2020 fins a la data en què els van detenir (a principis de setembre). I posa el focus en dos episodis concrets. El primer, el 31 de juliol, quan la banda va desviar una caixa que contenia 3,5 quilos de marihuana procedents d'un comís que s'havia fet en un habitatge de Santa Coloma Residencial.
El segon episodi va passar el 2 de setembre, just abans dels arrestos. Aquell dia, la sentència recull que Muntané i Hernández van endur-se cinc bosses amb marihuana fresca de l'interior del camió que els servia de magatzem, i que estava aparcat al pati de la comissaria. Van portar la droga fins a casa de Pozo, que després la va entregar a Borrell, i van desfer-se de les bosses llançant-les a la deixalleria.
Tot i que durant el judici tant el caporal com els dos agents van declarar-se innocents, la sentència no dona credibilitat a la seva versió. De fet, a l'hora de decantar la balança, el tribunal s'alinea amb les tesis del fiscal Enrique Barata i subratlla que són "especialment rellevants" els seguiments que van fer els agents de la Divisió d'Afers Interns (DAI), les intervencions telefòniques i la sonorització del cotxe patrulla no logotipat amb què es movien tant Muntané com Hernández.
"Ja ningú buscarà"
De fet, la sentència parafraseja part d'aquestes escoltes. Com una que fa referència a la caixa que contenia 3,5 quilos de marihuana, que el caporal i l'agent van agafar de comissaria. És una conversa que Muntané i Hernández van mantenir dins el cotxe patrulla, on el primer alliçona al segon sobre què ha de dir si algú els pregunta per què la caixa ha desaparegut.
"Si el jutge diu alguna cosa, ho vam barrejar dins una saca. Ho vam pesar i ho vam cardar dins una saca. Barrejat amb diverses saques, m'entens? Ja ningú buscarà", recull la transcripció, que l'Audiència reflexa a la sentència.
En referència a les cinc saques de marihuana que van agafar de dins el camió, el tribunal tampoc es creu que -com van sostenir els acusats al judici- la droga s'aboqués a la deixalleria perquè estava podrida. Recull que aquesta versió no és creïble, perquè un agent d'Afers Interns els va veure portant la marihuana a casa de Pozo i, tot i que no ho va poder gravar, no tindria sentit que s'ho inventés. "La sala entén que la declaració d'aquest agent es correspon amb la veritat d'allò que va passar; perquè si fos al contrari, hauria comès un delicte de fals testimoni", recull la Secció Tercera, en referència a allò que va explicar el mosso de la DAI al judici.
I més enllà d'això, la sentència també es remet a les bosses que els investigadors van poder recuperar de la deixalleria. Estaven buides, però a l'interior sí que hi havia diferents precintes. El seu número de sèrie es corresponia -de fet, era correlatiu- a les altres saques de marihuana que procedien del mateix comís (en total, quinze més) i que encara eren dins el camió que servia de magatzem a la comissaria.
Sense nul·litat
A la sentència, l'Audiència de Girona també dirimeix un dels principals cavalls de batalla de les defenses. Al principi del judici, els advocats van demanar que tota la prova es declarés nul·la, perquè la investigació es va originar després que un delator posés Afers Interns sobre la pista de l'existència del grup.
Precisament, però, aquest delator també havia pres part a la trama anteriorment, i quan va autoincriminar-se, els mossos de la DAI no van cridar un advocat per continuar la declaració (ja que havia admès que va cometre un delicte). Segons les defenses, això viciava tota la investigació i anul·lava les proves que se n'havien obtingut després.
L'Audiència de Girona, però, desestima la tesi dels advocats i conclou que, si bé s'hauria d'haver continuat prenent declaració al delator com a investigat, aquesta "irregularitat processal" no vicia la investigació del cas contra els mossos. Perquè, en tot cas, això afectava els drets fonamentals del delator, però no dels altres. "La seva declaració va posar en coneixement uns fets delictius que van originar una investigació", recull la Secció Tercera.
Fins a 10 anys i 9 mesos
A l'hora d'imposar les penes, la més elevada se l'emporta el caporal que dirigia tota la trama. La sentència imposa a Salvador Muntané una condemna de 10 anys i 9 mesos de presó i multes de 15.925 euros per un delicte contra la salut pública, un de pertinença a grup criminal, un continuat de furt (per agafar la marihuana) i un de falsedat en document oficial (per no haver fet constar a les actes la droga comissada que van desviar).
A Òscar Hernández, la sentència el condemna a un global de 9 anys, 9 mesos i 15 dies de presó i a multes per valor de 15.685 euros. També, pels mateixos delictes. En el cas del de salut pública, tant per al caporal com per als dos agents, l'Audiència els hi aplica el subtipus agreujat d'haver-lo comès essent funcionaris públics.
Pel que fa al tercer mosso, la sentència imposa a Joan Francesc Pozo una pena de 10 anys, un mes i un dia de presó i una multa de 17.582,40 euros. A més dels diferents delictes -en el de furt, aquí com a cooperador necessari- el tribunal també el condemna per descobriment i revelació de secrets comesos per funcionari públic (perquè va consultar de manera fraudulenta la base de dades policial per obtenir informació sobre compradors a qui havien venut marihuana).
En el cas del caporal i els dos mossos, la sentència també els inhabilita per treballar de policies durant tot el temps que duri la condemna.
Per últim, pel que fa al matrimoni, l'Audiència de Girona imposa al marit, Albert Borrell, una pena de 2 anys i 3 mesos de presó i multa de 10.989 euros. En aquest cas, per un delicte contra la salut pública i un de pertinença a grup criminal (per ser qui col·locava la droga al mercat negre i també tenir una plantació de marihuana a casa seva). A la dona, però, l'absol perquè tot i que la sala admet que és evident que sabia que el seu marit es dedicava a traficar -com recullen les escoltes telefòniques- el tribunal té "dubtes raonables" que ella intervingués en les transaccions.
La sentència no és ferma i en un termini de deu dies s'hi pot interposar recurs d'apel·lació davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
