L'Artur Altabàs és president de Mifas a Girona. Fa poc que s'ha comprat un pis, tot i que ha estat més d'un any per trobar-lo. Ell ha tingut sort perquè es pot permetre l'habitatge que finalment ha adquirit, però moltes persones amb mobilitat reduïda acaben desistint perquè "no troben res" que s'adapti al que necessiten. El director general de Mifas a Girona, Albert Carbonell, lamenta que, si ja és complicat l'accés a l'habitatge per la població en general, a les persones que tenen alguna discapacitat física se'ls complica "molt més".
Carbonell explica que el procés per trobar un lloc nou on viure per a les persones amb mobilitat reduïda és "al revés de la resta". En aquest sentit, argumenta que l'última cosa que miren és el preu, quan habitualment això és el primer que es valora.
Carbonell remarca que el primer que tenen en compte és que l'edifici estigui adaptat amb rampes d'accés o ascensor amb obertura lateral, entre altres aspectes. És en aquest punt, explica Carbonell, on es produeix el primer cribratge, ja que només els edificis d'obra nova i els seminous solen estar en condicions per a persones amb mobilitat reduïda.
Això, d'entrada, elimina moltes opcions per aquest col·lectiu. Per això reclamen que hi hagi una rehabilitació del parc, per tal que tinguin accés a més pisos i no només als més nous, que "solen ser els més cars". Una altra possibilitat és la d'arribar a acords amb els ajuntaments per tal d'habilitar locals comercials a peu de carrer que estiguin tancats com a habitatges de lloguer. Una opció que s'ha valorat en consistoris grans com Girona.
En cas que l'edifici estigui adaptat, cal que el barri on s'ubica també tingui les facilitats necessàries perquè les persones que van amb cadira de rodes es puguin moure amb comoditat. Això vol dir que no hi hagi barreres arquitectòniques que impedeixin el pas o que compti amb parades de bus relativament properes per poder-se desplaçar d'un lloc a altre sense inconvenients.
"El que mirem al final de tot, és si es pot pagar o no i moltes vegades et trobes que només pots optar a pisos molt cars i molta gent acaba per no poder comprar", lamenta el director general de Mifas.
Problemes per adaptar
Un altre dels problemes que denuncia l'entitat és la complicació que hi ha per poder adaptar els pisos. En el cas d'Altabàs, malgrat que el pis era obra nova i encara no estava construït, li van posar entrebancs per treure un moble que estava pensat per anar a sota la pica per rentar-se les mans i eliminar un esglaó que connectava amb la terrassa.
"No ho demanava per caprici, sinó per necessitat. Resulta sorprenent que no em permetessin això i, en canvi, em deixessin escollir el color dels mobles de la cuina", ressalta. Finalment, i després de queixar-se, la promotora va accedir a fer els retocs per tal que el pis s'adaptés a les seves necessitats.
Però on es complica més és en el lloguer. Aquí Altabàs assegura que en moltes ocasions els propietaris són reticents a llogar l'habitatge a una persona amb mobilitat reduïda, però encara més a permetre algunes modificacions per poder-lo adaptar a la discapacitat que tenen.
Un canvi sobtat
Des de Mifas recorden que el fet d'haver d'anar en cadira de rodes per a una persona suposa un "xoc molt dur que costa assimilar". Carbonell explica que quan la persona afectada surt de les clíniques especialitzades de rehabilitació es troba "un món nou" i que en molts casos es troba que ha de fer molts canvis a la seva vida i un d'ells pot ser haver d'adquirir un nou habitatge adaptat.
