L'Audiència de Girona ha absolt l'exalcalde d'Hostalric (Selva), Josep Antoni Frias, i els tres regidors del seu equip de govern que s'enfrontaven a 12 anys d'inhabilitació per la sanció imposada a una dona per arrancar llaços grocs i pancartes independentistes.
El tribunal considera que l'únic implicat que va cometre un delicte de prevaricació va ser el secretari municipal perquè va "tergiversar" els fets per justificar la sanció. Segons la sentència, "va exagerar de manera tendenciosa" les conductes del grup que va anar al poble l'estiu del 2018 perquè els volia "escarmentar i castigar". L'Audiència conclou que l'alcalde i els regidors es van limitar a avalar les sancions confiant en els coneixements jurídics del secretari.
La sentència de la secció tercera de l'Audiència de Girona, de la que ha estat ponent el magistrat Manuel Ignacio Marcello, recull que entre les dues i les tres de la matinada del 4 de juliol del 2018 la Policia Local d'Hostalric va veure un grup de nou persones, tapats amb passamuntanyes i bufs, que duien pals extensibles, tisores i ganxos. La banda havia anat al poble a retirar llaços grocs i pancartes de suport als presos polítics i els agents els van identificar sense que l'actuació policial anés a més.
Aquesta intervenció, però, va fer que, hores més tard, el cap de la Policia Local informés per mail dels fets tant a l'aleshores alcalde, als regidors de l'Ajuntament i al secretari interventor. "Amb l'informe i amb les explicacions del cap de la Policia Local, el secretari va procedir a elaborar i redactar -sense incoar el procediment sancionador preceptiu i sense tan sols donar trasllat a les persones sancionades perquè es poguessin defensar- una sanció de 200 euros per a cadascuna de les persones filiades", exposa la sentència. Les multes van rebre l'aval de la Junta de Govern Local.
Després que una de les persones sancionades interposés un recurs de reposició a la multa, el mateix secretari va elaborar informe proposant que quedés sense efecte. El cas no va quedar aquí perquè, segons el tribunal, el secretari va elaborar una nova sanció, en aquesta ocasió de 500 euros, que també va obtenir el suport de l'equip de govern.
La sentència remarca que, en aquesta segona multa, el secretari va "tergiversar" el relat de fets que havia fet la Policia, va "elevar injustificadament" l'import de la multa i va afegir "elements d'intimidació inexistent" per justificar les sancions.
Creien que s'ajustaven a la legalitat
Per aquests fets, la fiscalia acusava l'exalcalde, els tres regidors del seu govern i el secretari municipal de prevaricació i sol·licitava 12 anys d'inhabilitació per a cadascun. La secció tercera, però, considera que els càrrecs electes no van cometre cap delicte perquè es van limitar a confiar en els coneixements jurídics del secretari: "Van votar a favor de les sancions confeccionades i proposades pel secretari interventor atenent exclusivament a les explicacions que els va procurar en tractar-se de persones llegues en matèria jurídica i amb la creença que s'ajustaven a la legalitat".
Per això, l'Audiència de Girona només condemna el secretari i li imposa 9 anys d'inhabilitació per a feina o càrrec públic i el pagament d'una cinquena part de les costes processals. El tribunal determina que va "retorçar" la realitat perquè volia "reprendre" el grup, sense que s'hagin pogut acreditar motivacions polítiques en l'actuació.
A més, també indica que els mateixos policies que van identificar el grup van negar que, tal com recollia la sanció, tinguessin una actitud "amenaçant i hostil", que desobeïssin instruccions dels agents o que embrutissin la via pública.
"Està acreditat que va ser el secretari qui va assumir directament la direcció de l'expedient, fent tasques d'investigació i elaborant el plec de càrrecs que va culminar en la sanció administrativa. Tot plegat amb el propòsit d'escarmentar i castigar les persones que van acudir a la població, plenament conscient que els actes que els va atribuir no eren sancionables i, per a això, va descontextualitzar i va exagerar insidiosament els fets afegint-hi referències a amenaces i intimidacions inexistents o que directament va falsejar", conclou la resolució.
