El Museu d’Història de Girona (MHG) ha rebut la donació d’una talla de fusta de sant Cristòfol datada, possiblement, de principis del segle XVI. La imatge representa sant Cristòfol amb el Nen Jesús a les espatlles, una peça que amb tota probabilitat devia ocupar una de les antigues capelletes exteriors de la ciutat, avui en dia desapareguda.
L’escultura cedida al MHG prové d’una casa del carrer de les Olles que al segle XIX acollia la Societat Recreativa Las Odaliscas, la qual tenia, a l’escala, una capelleta amb la talla del sant. Per la festivitat de sant Cristòfol, el dia 10 de juliol, la imatge era ornamentada i al davant s’hi feien ballades de sardanes . Diverses vicissituds i un temps llarg de Guerra Civil i de postguerra van fer que fos dipositada i salvaguardada dins de la casa veïna i és d’allà d’on n’ha sortit ara, gràcies als seus propietaris actuals, Margarida Casadevall i Josep Maria Casadevall, que l’han donada al Museu.
Si be és cert que sabem la ubicació i la història des dels primers anys del s.XX, desconeixem la història anterior de l’escultura: l’emplaçament original, els comitents, la data concreta o l’autoria. Allò segur, però, i segons el criteri del professor de la Universitat de Girona Francesc Miralpeix, és que l’obra cal datar-la de principis de segle XVI i que fou realitzada per un bon escultor. Tot i presentar una policromia moderna, és probable que amagui els colors originals, un fet que n’indica el continuïtat ús cultural.
Les característiques iconogràfiques obeeixen al mateix patró simbòlic que se li atribueixen des de l’antigor a sant Cristòfol: l’home fort i gegantí, el fet que carregui el Nen Jesús a l’espatla i que aquest aguanta, en una mà, una bola que simbolitza el món, en el sentit d’aquell qui carrega els pecats de la humanitat. També per la figura del pelegrí amb un fanal que guia a Cristòfol en el camí de llum i de la Fe veritable; i encara el bastó llarg del que n’ha brollat, com diu la llegenda que va ser, una branca de palmera.
Tot plegat, doncs, configura una imatge de gran interès iconogràfic i artístic, sobretot per les dimensions de la talla i pel bon estat de conservació que presenta. El fet que sigui de fusta massissa i plana pel revers reforça la idea de que es tractava d’una peça pensada per ser vista frontalment. “La torsió del cos, el naturalisme en la recreació de les dimensions del gegant Cristòfol, la relació entre les dues figures, etc., la converteixen en una peça destacadíssima dintre del patrimoni escultòric conservat a Girona en el context dels primers anys del segle XVI”, ha assenyalat Francesc Miralpeix.
Arreu del Barri Vell de Girona s’hi observen, encara, capelletes o fornícules que aixopluguen imatges religioses a les quals, per tradició i per sentiment d’espiritualitat popular, els gironins i gironines s’hi ha encomanat des de temps pretèrits. Hi ha marededéus, com la del portal de Sobreportes, i santes i sants diversos, com la santa Anna de l’inici del carrer de Ballesteries o el sant Llorenç del carrer de la Força. Resseguir aquests vestigis patrimonials, esbrinar-ne l’origen i la datació, i poder-ne explicar llur història és un dels projectes del Museu d’Història de Girona. Per a fer-lo possible cal haver documentat prèviament la història de la figura, l’advocació de les capelletes i el destí de la majoria de les imatges que contenien.
La donació que ha rebut el Museu exemplifica bé l’esforç en aquesta direcció de la tasca de recerca que s’hi du a terme. En un futur immediat, el Museu posarà l’accent a intentar esbrinar més informació sobre la talla i, un cop s’hagi adequat i s’hi hagi practicat la restauració que requereixi, serà exposada. Més endavant formarà part del relat de la història de la Girona d’època moderna, en una sala que serà remodelada properament.
Sant Cristòfol era venerat a Girona i a molts altres indrets de Catalunya des d’època molt antiga, però sobretot va ser-ho en època medieval i moderna. Per la llegenda sobre la seva vida, esdevé el sant patró dels qui viatgen, buscant la seva protecció contra les malvestats produïdes tant pel clima com per les persones de mala voluntat... És per aquesta raó que, ja en època contemporània, sant Cristòfol és assimilat com a patró de qui condueix un automòbil o qualsevol altre tipus de vehicle.
Per la seva virtut inicial de protegir qui emprèn un viatge i servir al més poderós, la seva imatge era col·locada als portals i portes de sortida i entrada de les ciutats. Així devia ser a Girona, on segons Anna Sánchez (Sant Cristòfol a Girona; una capella, un portal, i un carrer. 2007), hi hauria hagut diverses imatges del sant ubicades en diferents punts de la ciutat antiga.
