Llanars (Ripollès) preveu recuperar el servei de caixer automàtic aquest gener. L'Ajuntament pagarà un lloguer mensual a l'entitat bancària que ha guanyat el concurs. L'alcalde, Amadeu Rosell, explica que tenir caixer és "un servei bàsic" per a un poble com el seu, amb un alt percentatge de persones grans que volen fer gestions, com ara mirar si han cobrat la pensió.
Des que, ara fa quasi dos mesos, CaixaBank va retirar l'únic caixer que hi havia al poble, els veïns s'han de desplaçar fins a Camprodon. Per als que no tenen cotxe és un inconvenient. Aquests dies estan finalitzant les obres de millora del local municipal on s'ubicarà el nou caixer, que també donarà servei a pobles veïns, com Setcases i als visitants de Vallter 2000.
"És un esforç econòmic molt important per a un poble com el nostre" afirma Rosell. Han destinat entre 40.000 i 50.000 euros en les obres de millora local on s'instal·larà el nou caixer. Està a sota d'una de les arcades que hi ha al costat del bar Cala Mercè. És un espai cèntric, a peu de carretera i amb uns aparcaments just al costat. "Vam pensar que si hi havíem de destinar-hi esforços el millor era fer-ho en un lloc accessible, més que el caixer que teníem abans, que també s'havia quedat molt obsolet", detalla.
Fa unes setmanes van adjudicar el concurs del caixer a l'única entitat que s'hi va presentar, CaixaBank, la mateixa que fins ara donava servei al poble. L'alcalde recorda que primer tenien una oficina de Caixa de Girona, després va ser absorbida per La Caixa i al cap d'un temps el servei es va reduir només al caixer. "Fa un any ens van dir que, si el volíem, hi havia un altre règim de contractació, que calia llogar el caixer i que l'Ajuntament ho havia de pagar", detalla. "Ens va costar entendre que ens retiraven el caixer perquè no els hi sortien els números, argumentant que la banca ha canviat molt".
Els detalls del lloguer mensual del caixer no estan tancats encara. El consistori calcula que podria rondar entre els 1.000 i 1.200 euros mensuals aproximadament. Una despesa molt important per un municipi de poc més de 500 habitants. Creuen que alguna administració els hauria d'ajudar a assumir el cost i estan estudiant com fer-ho.
Són conscients que no són l'únic poble que pateix aquesta situació però afirmen que han fet un camí desconegut al Ripollès. Els serveis tècnics municipals han hagut de redactar unes clàusules i estudiar tots els passos sense tenir altres referents. Segons Rosell, "ja s'ha fet tota la tramitació i ara només falta que portin el caixer i l'instal·lin i tancar els detalls de l'acord amb l'entitat". Confien que aquest gener ja es podrà posar en marxa.
Desplaçar-se fins a Camprodon
L'Ajuntament té clar que aquest és un servei necessari, especialment per un poble amb moltes persones grans que volen poder fer gestions i que tenen dificultats per desplaçar-se per ells sols. L'oficina més pròxima que tenen és la de Camprodon, però es queixen que és difícil d'aparcar-hi, especialment en cap de setmana o vacances. El caixer a Llanars, a més, donava servei a altres municipis veïns de la vall que encara tenen Camprodon més lluny, com Setcases, Vilallonga de Ter o, fins i tot, els mateixos visitants de Vallter 2000. I ara que el local és encara més accessible que abans, preveuen que sigui un caixer molt utilitzat.
Els veïns ja fa setmanes que esperen recuperar-lo. "I tant que s'està fent llarg perquè estem molt malament sense; la meva filla m'hi ha d'anar i no m'agrada gaire", es queixa la Teresa, una veïna jubilada que reclama el dret de poder retirar els diners sense haver de donar explicacions a ningú. Explica que ella mateixa ajuda dues veïnes més a retirar diners del caixer perquè són grans i no saben com funciona. "Elles tampoc tenen cotxe i jo els vaig a treure els diners, amb elles al costat, és clar", afegeix. Des que van saber que el caixer es tancaria, ja van treure'n amb previsió però esperen que es reobri aviat. I afirma que aquest és un servei molt necessari, especialment aquests dies de festes i compres.
Qui també espera que s'obri ben aviat és en Quim, veí de Llanars. Explica que fins ara els veïns s'organitzen com poden, i assegura que, fins i tot, hi ha qui fa els 2 quilòmetres a peu fins a Camprodon. "És un inconvenient per qui no té carnet o cotxe", diu, perquè la majoria dels fills no viuen al poble i no els poden ajudar. També creu que les entitats bancàries tenen poca empatia amb les persones grans. "Aquests dels bancs déu-n'hi-do, com abandonen la gent, no s'explica això", es queixa.
Fibra òptica
No és el primer cop que el consistori aposta per assumir el cost d'un servei bàsic. Fa més de cinc anys ja van fer-ho per fer arribar la fibra al municipi i poder donar una bona cobertura d'Internet als veïns però també segones residències o turistes.
Per Rosell, es parla molt de repoblament però, al final, els municipis petits volen ser autosuficients i poder tenir els serveis bàsics coberts. Només així, diu, podran evitar que la gent vulgui marxar o atraure'n de nova.
